Viandox. dàcars, la Masia Freixa, els castells de Minyons… Terrassa té tot un catàleg d’elements tradicionals que componen la idiosincràsia de la ciutat.
Tanmateix, quan un terrassenc treu pit davant d’amics d’altres ciutats, poques vegades reivindicarà el sifó (quan avui n’és la capital!).
Precisament per donar a conèixer la història dels sifoners, la fàbrica Sanmy té damunt la taula un projecte per condicionar un Museu del Sifó.
Així ho explica la directora general de l’empresa, Pilar Puértolas, que representa quarta generació familiar que dirigeix el negoci. “L’empresa es remunta a l’any 1985, sent actualment la fàbrica de refrescos més antiga d’Espanya”, explica Puértolas. D’aquí que al llarg dels anys, hagin acumulat tota mena d’estris relacionats amb la fabricació de sifó. Com ara antigues embotelladores i protectors de cap (els EPI’s d’un temps).
“Boom” als anys 50
Però també, i especialment, fins a 2.500 ampolles de sifó diferents. De fet, encara van adquirint sifons, d’aquells fabricants d’arreu de l’Estat dels que encara no tenen cap exemplar. “Els anys 50, amb el “boom”, hi havia uns 5.000 fabricants registrats. Els anys 80 passen a ser uns 300. Quan jo començo al negoci, l’any 1994, recordo que ja només érem unes 100 empreses. I actualment ja només 18 a tota Espanya”, diu.
La directora general de Sanmy, Pilar Puértolas / NEBRIDI ARÓZTEGUI
En paral·lel a la decadència del sifó, Sanmy comença a col·leccionar tota mena d’ampolles, la majoria serigrafies a mà.
“Tenim peces centenàries, endreçades i en procés de catalogació”, explica Puértolas, de forma que l’objectiu a mitjà termini és habilitar un espai museïtzat dins la mateixa fàbrica, ubicada a la carretera de Castellar.
Serà homenatge a una empresa que neix a Barcelona l’any 1885 pels germans Santiago i Miguel (i amb les respectives síl·labes inicials de “San” i “Mi”, formen el nom). “La ‘Y’ va venir perquè semblava més anglès”, reconeix Pilar Puértolas, amb un somriure.
Mallofré, Casasayas… els sifoners desapareguts
La soda és una beguda que sorgeix als hospitals, ja que en tant que tonificant, s’emprava com a remei per pal·liar els mals estomacals.
Un sifó de l’antiga Sanmy / NEBRIDI ARÓZTEGUI
A Catalunya, concretament, es desenvolupa a l’hospital Sant Pau. El pas natural serà que es comenci a elaborar i comercialitzar a les farmàcies; des d’on posteriorment passarà a gran escala a la indústria.
Es considera que fa uns 190 anys de la creació d’aquesta aigua carbonatada amb sals minerals i gas. A Catalunya adquirirà molta tradició, potser on més arrela de tot l’Estat. A Terrassa es creen mítiques sifoneres com Casa Ramoneda, la Torres i Casasayas. O la casa Mallofré, que era la que se servia al cèlebre restaurant i bar Mesón de los Arcos (desaparegut el 2001) a la Plaça Vella.
