L’any 2021 a Terrassa van néixer vius 1.815 infants. La xifra suposa una caiguda de la natalitat del 10,8% respecte a l’any 2019, any previ a la pandèmia.
La natalitat manté la tendència a la caiguda a la ciutat, on els naixements no es van recuperar després de 2020, primer any de la pandèmia, quan la caiguda de la natalitat va ser molt pronunciada. Concretament, durant 2020 van néixer a Terrassa 1.849 infants, 185 menys que l’any anterior, en què es van registrar 2.034 infants nascuts vius. Dos anys després, la natalitat no només no repunta, sinó que continua a la baixa a la ciutat.
Tot i que en números absoluts Terrassa és la ciutat on més va caure la natalitat entre gener i desembre de 2021 (menys 219 infants), en percentatge, municipis com Rubí (-11,4%), Badia (-12,5%), Viladecavalls (-19,6%) o Ripollet (-15,5%) superen Terrassa en descens de naixements. De fet, durant l’exercici 2021, només set municipis vallesans han vist créixer la natalitat el darrer exercici. El que més, Matadepera, amb un increment del 32,2%.
Font: Estadística de naixements (Idescat) /Padró continu INE
Pel que fa a la comarca, l’any 2021 van néixer 7.223 nascuts vius, segons les dades definitives de l’Estadística de naixements de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest valor representa una disminució del 0,4% del nombre de nascuts vius en relació amb les dades definitives de naixements del 2020.[1] En considerar el 2019, any previ a la pandèmia, el descens va ser del 6,2%. La taxa bruta de natalitat de l’any 2021 és de 7,7 nascuts vius per cada 1.000 habitants, similar al 2020 (7,7 per mil), una de les xifres més baixes en la sèrie històrica comarcal.
La majoria de comarques catalanes (25) han registrat un descens del nombre de naixements l’any 2021, mentre que va augmentar a 15 comarques i a la Noguera es va mantenir igual que l’any anterior. En comparar amb l’any previ a la pandèmia, només 7 comarques (l’Alt Penedès, l’Anoia, la Conca de Barberà, el Pla d’Urgell, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Segarra) han registrat una xifra de naixements superior a la del 2019.
Evolució anual dels naixements i de la taxa bruta de natalitat. Vallès Occidental. 2001-2021 / Font: Estadística de naixements (Idescat) i Padró continu (INE).
En l’àmbit de la demarcació de Barcelona, sis comarques incrementen el nombre de naixements respecte del 2020, sent l’Alt Penedès i l’Anoia les que creixen amb més intensitat (+12% i +7,9%, respectivament), seguides del Maresme (+1,6%), el Baix Llobregat (+1,3%) i, amb xifres més modestes, el Garraf (+0,1%) i Osona (+0,1%). Per contra, la resta de comarques presenten xifres negatives. En aquest grup, destaca el descens dels naixements al Berguedà (-9,9%) i el Moianès (-5,7%), seguits del Bages (-3,7%) i el Barcelonès (-2,8%). Per últim, amb caigudes moderades, es troben el Vallès Occidental (-0,4%) i el Vallès Oriental (-0,1%).
Pel que fa a la taxa bruta de natalitat, l’Alt Penedès i l’Anoia, amb 8,3 i 8,1 naixements per cada 1.000 habitants, respectivament, són les comarques amb la natalitat més elevada el 2021. A continuació, se situen Osona (7,9‰), el Vallès Occidental (7,7‰), el Barcelonès (7,5‰) i el Bages (7,4‰), totes quatre per sobre de la mitjana de Catalunya (7,4‰). Amb unes taxes més baixes, per sota de la mitjana catalana, es trobarien el Baix Llobregat (7,2‰), el Vallès Oriental (6,9‰), el Maresme (6,9‰), el Garraf (6,5‰), el Berguedà (6,4‰) i el Moianès (5,8‰), amb les xifres de natalitat més baixes.
Dotze municipis de la comarca registren un descens dels naixements mentre que als onze restants augmenten o es mantenen
A nivell comarcal, dotze dels vint-i-tres municipis del Vallès Occidental han registrat l’any 2021 un descens del nombre de naixements, mentre que va augmentar a 10 municipis i a Gallifa es manté igual a l’any anterior. Les capitals i els tres grans municipis de la comarca, que concentren la major part de la població, presenten una evolució diferent, igual que els municipis de grandària mitjana. D’aquesta manera, a Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès I Santa Perpètua de Mogoda augmenta la xifra de naixements mentre que cau a Terrassa, Rubí, Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac i Sant Quirze del Vallès.
Evolució de l’índex conjuntural de fecunditat / Font: elaboració Consell Comarcal del Vallès Occidental a partir de l’estadística de naixements (Idescat) i Padró continu (INE).
Evolució de l’edat mitjana a la maternitat. Vallès Occidental, 2001-2021/ Font: elaboració Consell Comarcal del Vallès Occidental a partir de l’estadística de naixements (Idescat) i Padró continu (INE).
La caiguda en la xifra de naixements dels anys 2021 i 2020 reflecteix l’impacte de la COVID-19, però també s’ha de situar en la tendència de descens de la natalitat de les últimes dècades causat, per una banda, per la disminució del nombre de dones en edat reproductiva i, per l’altra, per l’evolució de la fecunditat d’aquesta població.
Pel que fa al primer factor, els efectius de dones en les edats més fecundes, de 25 a 39 anys, van augmentar a la comarca en prop de 22.400 persones entre 2000 i 2009 (Gràfic 3). Aquesta evolució va ser resultat de la presència de cohorts de les últimes generacions del baby-boom, més nombroses, amb la contribució afegida dels fluxos de migració estrangera. No obstant això, des del 2009 i fins al 2022, l’arribada de cohorts en les edats més fecundes menys nombroses i la davallada en els fluxos d’immigració van provocar una disminució de la població femenina en prop de 32.400 persones en aquest període.
Evolució de la població femenina de 25 a 39 anys. Vallès Occidental. 2000-2022 / Padró continu (INE).
Quant al segon factor, cal tenir en compte que Espanya es caracteritza per presentar una fecunditat que se situa entre les més baixes i tardanes dins del context del països occidentals, per sota de l’anomenat nivell de reemplaçament generacional, establert en 2,1 fills per dona. En el cas del Vallès Occidental, l’índex conjuntural de fecunditat (ICF) es de 1,28 fills per dona l’any 2021, un dels valors més baixos de les dos últimes dècades, mentre que l’edat de les mares en néixer els fills ha seguit endarrerint-se i se situa en 32,7 anys (Gràfic 4). Aquest model de molt baixa fecunditat està estretament vinculat al retard de l’emancipació econòmica i residencial dels adults més joves, a la tendència a endarrerir la convivència en parella i l’allargament de la decisió de tenir fills i l’ augment de la infecunditat (Castro-Martín, T. et al., 2022).
