Albert Acín
La ronda Nord entre Terrassa i Sabadell està al centre del debat a la ciutat, la comarca, i ara més que mai a tot el país. El PSC exigeix la nova carretera per aprovar els pressupostos del Govern de la Generalitat. Els posicionaments estan molt enrocats, entre el sí i el no a la infraestructura. Però de què estem parlant? Què és la ronda Nord i per què costa tant posar-se d’acord?
Què és la ronda Nord de Terrassa i de Sabadell?
La ronda Nord és una carretera prevista en el Pla específic de mobilitat del Vallès per connectar Terrassa i Sabadell amb Castellar del Vallès.
A Terrassa, el Quart Cinturó acaba de manera abrupta en una petita rotonda a Can Roca. A l’altre extrem els castellarencs, com la majoria de veïns de Sabadell i els transportistes, utilitzen la Gran Via de Sabadell per als seus desplaçaments: la carretera urbana aglutina 22.600 vehicles de mitjana cada dia.
És el Quart Cinturó?
És un tram de 6 quilòmetres. El Quart Cinturó o B-40 és l’autovia prevista per enllaçar el Baix Llobregat amb els vallesos, des d’Abrera fins a Granollers, com a alternativa a l’AP-7. Ara bé, la ronda Nord entre Terrassa i Sabadell està pensada com una ronda, no una gran autovia com la resta del Quart Cinturó o altres carreteres de l’Estat, com l’AP-7 o l’A-2. Es treballava amb un concepte senzill: una via amb dos carrils per direcció, com la carretera de Figueres a Roses (C-260).
Quin traçat tindria?
No està definit. El que sí que se sap és que la ronda Nord donaria continuïtat al Quart Cinturó (B-40), que avui acaba a una rotonda a Terrassa. Des d’allà, el traçat rodejaria el Real Club de Golf el Prat, fins a arribar al terme municipal de Sabadell, on es preveu un enllaç amb la ronda Oest (C-58c) de Sabadell i travessar els barris del nord fins a arribar a la rotonda que connecta actualment amb la carretera de Castellar (B-124). Aquest és el tram més delicat de tots, perquè pot afectar el bosc i el barri de Can Deu i el torrent de Colobrers. Per això, soterrar part del traçat està sobre la taula.
Com i quan es faria?
L’acord entre l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments –que no es va signar per la plantada d’última hora del Govern català– establia que el Ministeri de Transport aportava els diners a la Generalitat, i que aquesta última s’encarregava del disseny i la construcció de l’obra. El termini estimat és de deu anys pel cap baix, és a dir, la carretera no estaria culminada abans del 2033. El cost estimat és de 88 milions d’euros.
Per què s’ha de construir?
La ronda compta amb el suport del Ministeri de Transports i dels ajuntaments de Terrassa, Sabadell i Castellar. També del Consell Comarcal, d’una majoria del Parlament (PSC, Junts, Cs i Vox), i dels agents econòmics vallesans, entre els quals hi ha les cambres de Terrassa i Sabadell i la patronal Cecot. Entre els arguments a favor de la ronda Nord hi ha donar solució a la petita rotonda de Can Roca. També la reducció del trànsit i la contaminació a la Gran Via de Sabadell. La carretera seria una alternativa per desviar el trànsit de Castellar i per treure camions del centre urbà de Sabadell, milloraria la connexió entre comarques i municipis, i facilitaria l’accés als polígons industrials.
I per què no?
A l’altra banda hi ha ERC, la CUP i els comuns, juntament amb entitats ecologistes, com la Plataforma contra el Quart Cinturó, la Paparola i l’Adenc. Els republicans consideren que la ronda Nord és hereva del Quart Cinturó, una “infraestructura pensada els anys seixanta” que no resol els problemes de mobilitat del Vallès. La polèmica està en el seu possible impacte ambiental i paisatgístic. A canvi de no construir la ronda Nord, el conseller de Territori, el sabadellenc Juli Fernàndez, proposa fer millores a l’N-150 i allargar la ronda Oest fins a Castellar. A Barcelona, el PSC ha situat aquesta infraestructura com una “condició de mínims” per aprovar els pressupostos. El Govern s’ha obert ara a estudiar la ronda Nord, en “un gest” per al PSC en la negociació. Els socialistes, però, no en tenen prou amb estudiar-ho i fan un ultimàtum: o s’accepta la ronda i es ratifica l’acord Estat-Generalitat o no es negocia més. El debat és blanc o negre: no hi ha matisos.
Alícia Romero (PSC): “No podem perdre més oportunitats”
La ronda Nord de Terrassa i Sabadell manté un pols obert entre el Govern de la Generalitat i el PSC. El conseller de Territori, Juli Fernàndez, havia rebutjat sistemàticament aquesta obra, però ara, en el marc de les negociacions, la Generalitat s’ha mostrat disposada a estudiar la proposta per primer cop. “És un gest decisiu” envers els socialistes, segons la portaveu del govern català, Patrícia Plaja.
A les files del PSC, la idea “d’estudiar” la ronda Nord no agrada. Consideren que no es pot posar en el mateix sac la construcció de la infraestructura amb altres propostes com la millora de la carretera de Terrassa. “No s’ha d’estudiar si cal o no, s’ha d’executar la ronda Nord”, apunta Alícia Romero, portaveu parlamentària del PSC. Els socialistes recorden que la ronda Nord és un projecte del Pla específic de mobilitat del Vallès, aprovat pel Govern de la Generalitat el 2021, “quan ERC ja estava al Govern” i al qual el Parlament s’ha pronunciat a favor més d’un cop. “S’ha de respectar el que es va aprovar…”, insisteix Romero, que considera que la ronda és una obra cabdal per al Vallès i Catalunya. “Les infraestructures són clau per a la competitivitat, l’atracció d’inversions i per poder donar llocs de treball. El Vallès ha d’estar ben connectat entre si i amb el port i l’aeroport. No podem perdre més oportunitats”.
