Els professionals sanitaris i els docents de l’educació pública estan cridats a la vaga a Terrassa i la resta de Catalunya. Aquestes són algunes de les reivindicacions.
La sanitat
“Estem molt cansades”, deia aquest dimarts una infermera d’un CAP terrassenc. El cansament és físic però també moral. Els col·lectius de metges i personal d’infermeria han convocat vagues aquest dimecres i aquest dijous. Denuncien el desmantellament de la sanitat pública, la manca de recursos i de reconeixement laboral, les ràtios altes de pacients i les condicions “insostenibles” en les plantilles dels centres.
Atenció de qualitat “impossible” ara mateix
Abans de la pandèmia ja ens trobàvem en una situació delicada i límit pel que fa a la manca de professionals, ràtios molt elevades d’usuaris i falta de pressupost i de mirada en la prevenció, educació i acció comunitària”. Una infermera del CAP Rambla considera històrica la vaga (aquest dimarts ja s’han fet protestes) per acabar amb una situació “que impossibilita una atenció de qualitat i amb seguretat”, doncs el sector té la sensació, diu, “d’oferir una atenció minimitzada, ràpida i sense poder seguir els plans de cures adients”. El col·lectiu té, afegeix, “agendes de pacients inacabables, amb poc temps”, i no pot dur a terme “el seguiment dels pacients crònics domiciliaris”. No vol assumir i pagar “la manca d’altres professionals” ni convertir els CAPs en “minihospitals” i demana la cobertura “de totes les jubilacions i vacants”.
Punts concrets
La Intersindical va convocar la vaga i Infermeres de Catalunya s’hi ha sumat. Demanen el reconeixement econòmic i professional de les especialitats infermeres i la pertinença, per nivell formatiu i competencial, al grup professional A1. Una altra reclamació és la jornada de 35 hores setmanals per al torn diürn i la reducció per al nocturn, amb tornada al còmput horari anual previ a la crisi del 2010. L’exempció voluntària de treballar els caps de setmana per als majors de 55 anys és un altre punt de la plataforma, com ho és el de la jubilació anticipada no més tard dels 60 anys. S’ha de resoldre “la greu problemàtica” de la manca de personal i garantir l’ampliació de les places d’IIR (Infermer Intern Resident). El sector vol aconseguir “el reconeixement laboral en quant a les especialitats”, acompanyat d’una llei del medicament adecuat a la pràctica diària.
Sobrecàrrega de treball
El sindicat Metges de Catalunya (MC), el secretari general del qual és el terrassenc Xavier Lleonart, crida als facultatius a la vaga aquest dimecres i aquest dijous per exigir millores laborals i professionals: “No podem continuar sent còmplices del desmantellament del sistema sanitari”. Hi haurà mobilitzacions (s’ha fet una nova convocatòria de vaga per als dies 1, 2 i 3 de febrer) perquè el model sanitari “està ferit de mort” com a conseqüència de la sobrecàrrega crònica de treball, el dèficit de personal i l’escassa inversió. Les condicions de treball actuals “són insostenibles” i l’atenció, “insuficient”. Els professionals exigeixen “millones econòmiques immediates”. En les darreres setmanes es poden veure penjats a CAPs de Terrassa cartells amb el lema “Ho has donat tot, no has rebut res”. Els metges recorden que la inversió en salut per habitant i les condicions laborals i retributives “segueixen a la cua de l’Estat i a anys llum d’Europa”. MC afirma que va convocar la vaga fa dos mesos i la conselleria de Salut “no ha fet res per evitar-la”. Ningú amb capacitat per canviar les coses ha actuat fins ara “per evitar la fallida del sistema públic de salut català”.
Problemes propis a Terrassa
La vaga arriba deu dies després de la gran manifestació que va omplir carrers de Terrassa per exigir millores en la sanitat. La plataforma organitzadora, la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública (CEPS) ha donat suport explícit a l’aturada. A més de les reclamacions generals, la protesta té un vessant específic a Terrassa. El llistat de reclamacions és llarg: un Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), un nou CAP Nord, la gestió única del nou CAP Can Roca per part del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), la presència de pediatres i odontòlegs en tots els CAPs, l’establiment de visites al metge de família en 48 hores i l’assignació del 25% del pressupost sanitari a la primària.
L’educació
Els docents de l’educació pública no universitària estan cridats a la vaga aquest dimecres i aquest dijous. Com en el cas dels professionals de la salut, les queixes venen de lluny. Denuncien la inestabilitat dels interins, la inversió insuficient, els greuges comparatius patits pels professors de Formació Professional, el decret de plantilles…
El 6% del PIB
El 6% del PIB català ha d’anar a l’educació. Aquest és un dels punts principals de la taula de reivindicacions de la vaga de l’ensenyament públic, segons el sindicat USTEC. “Ara es diu que s’hi destina el 4,1%, i ni aquesta és una dada certa”, afirma Manel Vázquez, delegat d’USTEC al Vallès Occidental. La convocatòria, com en el cas dels professional sanitaris, és per a aquest dimecres i aquest dijous i inclou al·lusions a la necessitat de recursos per a l’educació inclusiva i a la recuperació del poder adquisitiu dels mestres i professors. A la convocatòria s’han sumat altres organitzacions sindicals. USTEC considera “de mínims” l’exigència de no mantenir cap retallada el curs vinent, un calendari “negociat i no imposat” blindant el mes de juliol “com a mes per a la formació” i la garantia que el procés d’estabilització “no suposarà acomiadaments de docents ni del personal laboral”. El sindicat convocant diu tenir la certesa que amb la mobilització es poden recuperar les condicions laborals “robades” a partir del 2010 “i assolir nous guanys”. El dia 1 de setembre passat els sindicats i la conselleria d’Educació van acordar negociar per avançar en la reversió de les retallades, pero les negociacions han acabat sense acord.
La reposició dels estadis
Els estadis són un complement salarial que es cobra quan s’acumulen sis anys treballant. A partir del 2012 el punt de partida va passar a ser de nou anys. La Generalitat ha proposat la recuperació del llindar anterior, però no tots els sindicats hi estan d’acord: no es compensa el deute acumulat des del 2012. “Hem patit retallades en la nòmina”, subratlla Vázquez, que denuncia la intenció d’Educació de revertir aquella mesura només ens els primers estadis. Els docents es queixen de la pèrdua de poder adquisitiu.
Reducció d’hores lectives
Aquesta demanda és també de llarg recorregut. Amb el segon trimestre d’aquest curs es van reduir les hores lectives generals de 19 a 18 en l’educació secundària i de 24 a 23 en la primària, però el delegat d’USTEC adverteix que la retallada s’aplica en les hores destinades a reunions. A més, els sindicats demanen tornar a las reduccions de fa anys: de 23 a 21 i de 18 a 16, respectivament. Baixar les les ràtios és una altra reclamació històrica del col·lectiu docent i de tota la comunitat educativa.
Interins i equiparació
A les plantilles es van incorporant interins (prop de 3.500 aquest mes de gener). Es tracta de personal contractat per necessitats especials i per motius d’urgència i els sindicats volen blindar-los. És una aposta de futur. “Hi ha 14.000 docents en frau de llei”, denuncia Manel Vázquez. “Estem vivint un procés d’estabilització del personal docent i educatiu insuficient (amb concurs de mèrits i oposicions ‘light’), tant pel nombre de places com pels criteris que estan fent servir, i que no garanteix la fixesa dels treballadors i les treballadores en frau de llei”, afirma la CGT. Les organitzacions sindicals reclamen un pacte d’estabilitat per a aquests docents en situació precària. “Hi ha 30.000 interins d’una plantilla total de 80.000. Aquesta proporció és una barbaritat”, assenyala el delegat vallesà d’USTEC.
“La xifra de situacions en frau de llei correspon a unes 14.000 persones. I potser d’aquestes, entrarà només un terç”, afegeix Vázquez. A més de demanar la retirada de l’avançament del calendari escolar, els convocants de la protesta posen èmfasi en la necessitat d’equiparació de condicions dels docents de la Formació Professional (FP) amb els de secundària. “Volem la integració real”, agrega Manel Vázquez. El llistat de reivindicacions contempla també la derogació del decret de plantilles, pel qual la direcció dels centres pot triar directa o indirectament fins a la meitat de la plantilla de funcionaris i la totalitat del professorat interí o substitut. Sindicats com USTEC consideren que aquesta possibilitat permet l’arbitrarietat. “En aquest sentit, estem pitjor que els anys 1980 o 90”, assegura Vázquez.
