La temporada castellera s’atura temporalment a l’hivern, però els Minyons que tenen “mono” d’enfilar-se han cercat una alternativa.
Així, aquest mes de gener i febrer estan provant de fer muixerangues, que són les construccions humanes tradicionals del País Valencià.
Els tallers tenen lloc els divendres al vespre i acabaran amb una exhibició durant la tradicional calçotada de la colla, que se celebra el proper 11 de febrer.
De fet, en altres ocasions els Minyons han aprofitat la treva d’hivern per practicar altres construccions com els falcons del Penedès i les govindes de l’Índia.
Assajant el “desplegament”, amb la minyona de gatzoneta, abans de posar-se dempeus / ALBERTO TALLÓN
Enguany han mirat al sud del territori, com a culminació d’un agermanament amb la colla Conlloga Muixeranga de Castelló. “Ja per la Diada de la colla de Minyons, al novembre, membres de la Conlloga vam pujar a Terrassa i vam fer muixerangues a la jornada de vigília”, explica Xavi Andrés, castellonenc però alhora resident a Terrassa (per motius personals) des de fa un any.
I aprofundint en aquesta germanor, la colla de Minyons ha aprofitat que Andrés viu a la ciutat per proposar-li de liderar els tallers d’hivern d’enguany. “Estem fent una transmissió de coneixement de Sud a Nord”, diu Andrés, tot citant Miquel Aguilar i Marc Casanovas com dos terrassencs que s’estan implicant en l’aprenentatge de muixerangues.
L’origen dels castells?
Les muixerangues són cosines dels castells, enteses com dues formes diferents d’alçar construccions humanes, dins el món de la cultura popular. Alguns estudis apunten que l’origen de totes dues prové del País Valencià, sent la muixeranga una forma primigènia que a Catalunya tindrà una evolució diferent.
La “xiqueta” amb el peu a l’aire, en senyal d’haver carregat el pilar / CEDIDA
Potser la diferència més evident estèticament és la forma en la qual es finalitzen, ja que en una muixeranga la “xiqueta” es posa dempeus damunt l’“alçador”, tot fent un pilar de dos amb una cama a l’aire i braços en creu. El pont de dalt és, doncs, diferent al d’un castell principatí.
La versió “desplegada”
A més a més, hi ha dues variants peculiars de les muixerangues. En primer lloc, quan la figura és “desplegada”, vol dir que es construeix amb els participants situant-se de gatzoneta pis a pis. I carreguen la construcció posant-se dempeus alhora (per després la xiqueta marcar Amb el peu la consecució de carregar). I en segon lloc, de vegades són “rodats”. Això vol dir en moviment. Per exemple, un pilar de 4 rodat tindria 4 pilars de 3 caminant al seu voltant.
Aquestes figures tenen noms com Alta Clàssica, Alta de 5, Morena, Tomasina (que són les desplegades) i Sénia (que són les rodades).
I han traspassat fronteres a Catalunya, més enllà del cas terrassenc. I és que fa 4 anys que a Barcelona es mou una colla muixeranguera, en part nodrida de l’ampla comunitat de valencianes i valencians que viu a la capital catalana.
