La Verge de Montserrat que des de fa set dècades ocupava la Capelleta situada a la façana de l’antiga casa pairal de la família Bosch de Basea, als números 24, 25 i 26 del Raval, tornarà al seu lloc original d’aquí a dues setmanes en el marc d’una festa. La instal·lació de la Moreneta, un cop restaurada, amaga la curiosa història dels anys 40, quan Montserrat va impulsar l’entronització de la Verge per tota Catalunya, en un gest de devoció religiosa i també de reivindicació de la catalanitat en plena dictadura.
Ara fa 76 anys, la Comissió Abat Oliva, impulsada des de el Monestir de Montserrat va esdevenir la impulsora a tot el país d’un moviment de base per l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya. La delegació de Terrassa, presidida per Marià Maria Galí, es va comprometre des del primer moment.
La Moreneta, a la seva Capelleta del Raval, abans de ser retirada per l’enderroc de l’edifici /Alberto Tallón
L’objectiu era dotar la Moreneta del Monestir de Montserrat d’un tron de plata adequat a la seva rellevància. Durant dos anys, la comissió va créixer i es va estendre en xarxa per tota Catalunya, consolidant un moviment de país que el dia 24 d’abril de 1947, en plena dictadura, va protagonitzar un acte multitudinari i de reafirmació.
Coincidint amb la celebració del dia de la Verge de Montserrat, es va inaugurar l’espectacular tron de plata que envolta la Moreneta al Monestir. La celebració va ser multitudinària, i en català.
A partir d’aquell moment, la Comissió Abat Oliva va encetar una campanya d’instal·lació de Morenetes a les parròquies i els municipis de Catalunya. A Terrassa, es van col·locar i beneir verges a l’església de Sant Pere (Seu d’Ègara) –l’any 1954–, a la de Sant Josep, a la parròquia dels pares Carmelites i al Raval de Montserrat, aquesta el mateix any 1947.
“El meu avi va deixar escrit que aquell any restituïen una Moreneta que havia estat a la Capelleta, dedicada al raval de Montserrat”, explica Montserrat Galí, neta i filla de dos actors importants de la Comissió Abat Oliva, Marià Maria Galí i Guix, i Joan Baptista Galí i Barba. “Fa molta Il·lusió que es mantingui”, diu.
La carta remesa el 1947 pel president de la Comissió Abat Oliva, Marià Maria Galí, a Josep Bosch de Basea per agraïr-li l’autorització de col·locar la Moreneta a la seva façana
Montserrat Galí i Jordi Simó han conservat fins avui algunes de les tradicions de la Comissió Abat Oliva. Fins als anys 50, l’entitat va continuar activa i després, alguns dels seus membres i, en especial les famílies Galí Segués i Simó Sanahuja, s’han encarregat de conservar la documentació i donar continuïtat a les tradicions vinculades a la Moreneta.
“L’any 1948 –comenta Jordi Simó– la comissió va impulsar la col·locació a Montserrat de llànties procedents de tota Catalunya. Una és de Terrassa, porta la torre que la identifica, i cada any complim amb la tradició de portat l’oli perquè funcioni tot l’any”.
La Montserrat i en Jordi conserven documents com el llistat dels integrants egarencs de la Comissió Abat Oliva, quaranta persones entre les quals figuraven alguns dels prohoms de la ciutat. També es conserva la invitació als actes de la col·locació de la Moreneta al Raval, on va arribar el 26 d’abril de 1947 després de ser beneïda a l’església arxiprestal del Sant Esperit. Va ser traslladada en processó des de “la Plaza España (Plaça Vella), Gavatxons i Arrabal, cantant-se les Lletanies per la Capella de Música i Schola Cantòrum, contestant-les el poble fidel”, figura al guió històric de l’acte. La celebració, que va durar tres dies (24, 25 i 26), va culminar amb una Salve i el cant del Virolai.
El 3 de febrer
Aquella celebració serà el referent, 76 anys després, de la segona col·locació de la Verge de Montserrat al Raval, que tindrà lloc el 3 de febrer. L’any 1947, una carta del president de la Comissió Abat Oliva, Marià Maria Galí, agraïa a Josep Bosch de Basea, propietari de l’immoble on es troba la Capelleta, l’autorització per instal·lar la Moreneta a la façana. “Volem manifestar-vos –deia Galí- ben clarament que el fet de reposar la Verge a la Capelleta, no significa cap mena de compromís de part vostra, en el cas que en l’esdevenidor es reedifiqués o es vengués la finca”.
El supòsit s’ha donat set dècades després d’aquella carta. La família Bosch de Basea va encarregar abans de la pandèmia el projecte d’un nou edifici d’habitatges al Raval.
El programa de la celebració de l’arribada de la Verge de Montserrat al Raval, l’any 1947
La iniciativa va disparar l’alarma sobre la conservació de la Moreneta i altres elements protegits de l’immoble, com un mosaic hidràulic de l’entrada, tres portes i les baranes de la façana. Ara l’obra està finalitzada i els promotors han conservat els elements catalogats i fins i tot algunes teules vermelles, col·locades a la teulada de la façana.
La figura de la Moreneta ha estat restaurada a Terrassa i ha restat en custòdia a les finques Llaberia i Puigbò, que comercialitzen els nous pisos del Raval i han estat molt actius en la preservació dels elements i en la restauració de la Verge.
El nou edifici del Raval té a punt la Capelleta per a instal·lar la Moreneta rehabilitada /Alberto Tallón
En grua i amb una convidada centenària
La col·locació de la Moreneta al Raval, a la façana del nou edifici d’habitatges, vol ser una commemoració rellevant. El bisbe Salvador Cristau ha confirmat la seva presència, també l’alcalde Jordi Ballart i la propietària de l’edifici, Madalena Cuscó, esposa de Josep Bosch de Basea. La titular de l’edifici és una dona centenària -el mes de març farà 100 anys- il·lusionada per la reinstauració de la Moreneta. Des de les Finques Llaberia i Puigbò preparen una inauguració amb sardanes, com la de 1947, i amb una grua que retornarà la verge a la Capelleta.
