No hi ha millor manera de conèixer una ciutat que trepitjant-la. Així que calçeu-vos les vambes i anem cap a les Fonts.
Sortirem del parc de Vallparadís (a l’altura que us sigui més propera), i anem de baixada. A l’alçada de Can Palet no us perdeu l’olor d’arròs inflat que prové, a bafarades, des de la propera fàbrica de cacau Indcresa.
Creuarem el barri de Can Jofresa, que ben bé podria ser escenari del film “Chavalas”, amb aquells alts i desenvolupistes edificis de totxo vermell com els de l’Hospitalet.
Darrere l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) trobareu un pas de zebra, per travessar la carretera de Rubí i enfilar pel que camí avall que sorgeix davant. Les caòtiques i inspiradores hortes a la mà esquerra, la riera del Palau (i la seva pudor just als metres inicials) a la dreta.
Ara, només es tracta de resseguir el camí de la riera (a qualsevol de les dues bandes) fins a les Fonts. Però ep! El camí n’és ple, de tresors, si sabeu mirar. A les hortes trobareu ginesta en flor, que demostra que les alteracions climàtiques afecten ja la vegetació. Passeu sota el pont de la C-58 i a la mà dreta trobareu un pagès que ven calçots del seu hort. Ara és el moment!
També trobareu el primer ametller en flor de la zona sud de Terrassa! Tot i que sovint no (em) queda clar si és un ametller, un cirerer… on un pruner!
A l’alçada del camí a Les Martines, resseguiu la riera per la banda dreta i fixeu-vos en la darrera fàbrica de la banda esquerra: a la façana hi trobareu un mural de l’artista sabadellenc “Werens”, ara mig esborrat probablement per motius polítics.
Unes poques passes i desembocareu a l’encantador i una mica atrotinat camp de futbol de la UD Les Fonts. Alguns dissabtes de partit hi ha “food truck”, si ja heu fet gana! A la vora trobareu l’escola d’entrenament de gossos CMF les Fonts, anomenat un Agility Club.
Passada l’escola, gireu el cap enrera i contempleu com la riera empalma amb la de Les Arenes. Allà trobareu uns blocs de ciment com a mostra de l’estil brutalista de les infrastructures d’una època.
Enfilem ja ara fins a Les Fonts i arribem al pont, on al ben mig trobarem la placa d’homenatge als morts en la riuada de 1962.
Impossible de no veure el castell, tant grotesc com magnètic, que es va començar a construir a mitjans dels anys 60. I ara sí, passat el castell, us espera una xurreria mòbil aparcada al final del pont. Ep! Per fer els 10 quilòmetres… ara toca tornar!