Terrassa

El taxi consolida un mercat sense VTC

La cooperativa Tele Taxi Ègara ha aprofitat la pandèmia per modernitzar la flota i consolidar el mercat. El resultat ha estat una repuntada espectacular de la demanda fins Nadal i la gairebé desaparició dels serveis VTC dels carrers de la ciutat

En un context d’aposta per una mobilitat sostenible, el taxi consolida el seu paper a Terrassa com a servei de transport públic i, a les portes d’una vaga de taxistes a Barcelona, ho fa en un mercat sense gaire competència directa de les VTC.

Els taxistes han aconseguit erigir-se en referent i consolidar una imatge de servei integral, ràpid i “de qualitat”, comenta Jordi Serbós, president de TeleTaxi Ègara. La cooperativa que agrupa a 82 de les 94 llicències de taxi a la ciutat.

Els taxistes han viscut una tardor i hivern de molts serveis a la ciutat / Alberto Tallón

Abans de la pandèmia, la irrupció dels vehicles de les plataformes Uber i Cabify al territori egarenc va posar en guàrdia un col·lectiu professional que, durant l’aturada de la covid, “hem aprofitat per posar els vehicles en condicions i reforçar el nostre servei professional. La manera de competir era oferint el millor servei”.

El resultat és una flota amb pràcticament tots els seus vehicles elèctrics o híbrids, amb una antiguitat inferior als deu anys i, insisteixen, “un servei integral i fiable”.

Superada la pandèmia, la recuperació de la demanda ha estat espectacular. “Des de Festa Major de Terrassa –expliquen des de la cooperativa–, la demanda s’ha disparat de tal manera que hem hagut de reforçar serveis i doblar torns”.

Superant la demanda del Mundial

Durant els mesos d’estiu, però especialment tota la tardor i les festes de Nadal, “la demanda s’ha multiplicat especialment els caps de setmana i les nits prèvies a festius”, quan el taxi és l’única alternativa de transport públic i col·lectiu -tren i bus-, i també entre setmana. “Hem viscut una remuntada molt important, inassumible en alguns moments –explica Serbós–, amb pics de demanda que han superat el Mundial femení de hockey a la ciutat”.

Els taxistes posen com a exemple el pont del 6 i el 8 de desembre i la concentració de sopars d’empresa els dies 16 i 17 de desembre. “No podíem atendre tota la demanda. La gent es queixava que no hi havia taxis, però és que no podem dimensionar la flota per a pics com aquests”.

Les nits dels caps de setmana la demanda desborda el taxi, que proposa més trens i busos

Els taxistes apunten com a solució per als pics de demanda estables “un reforç del tren i del bus en horaris nocturns de cap de setmana”.

A Terrassa, el taxi va recuperar durant el 2021 el 30% de l’activitat perduda durant les restriccions i el 2022 ha vist com la demanda es consolidava. La clau, diuen, és que en un context de por al contagi “la gent ens veu com un servei fiable, segur i assequible. Ho han comprovat i repeteixen. Per a una família o un grup, desplaçar-se en bus d’una punta a l’altre de la ciutat els pot costar 6 o 7 euros amb bitllet senzill, el mateix que en taxi i nosaltres t’agafem i et deixem a la porta”.

Després de la pandèmia, el perfil de l’usuari del taxi “és molt més divers. Transportem treballadores de la llar de servei a servei, persones que van al metge, grups d’amics que surten a sopar o de festa a la nit”, a banda dels serveis regulars, a empreses i a centres sanitaris. “Portem òrgans i proves de laboratori a Barcelona i portem la medicació a casa”, un servei que els ha permès fidelitzar els clients de més edat.

Als taxistes els agrada dir que tenen “una solució per a cada problema”. En la seva obsessió per no deixar una escletxa a la competència de les VTC, “fem tots els desplaçaments de terrassencs a l’aeroport, l’anada i la tornada, i ens esperem si hi ha retard en el vol, assumint el cost de l’espera”.

El resultat és una consolidació del taxi com a referent de transport públic. La demanda ha baixat una mica aquest gener, comenten, un mes de contenció en la despesa que acusen tots els sectors. “D’alguna manera som el termòmetre de la ciutat -diuen-, Ara comprovarem si el que hem viscut a la tardor i l’hivern era un miratge, o bé hem tornat a la normalitat de la demanda, amb les fluctuacions habituals”.

Com per al bus, l’arribada del metro a la ciutat ha estat un repte per al taxi. “Lluny de perdre serveis –expliquen–, estem fent desplaçaments cada dia de Matadepera a l’estació Rambla d’FGC i des del tren a l’EUNCET. La parada de Rodalies Terrassa Est és una de les que millor funciona”.

Una centraleta que ja gestiona més de 200 vehicles

Sobre la taula de Tele Taxi Egara hi ha algunes assignatures pendents, com la consolidació de l’app, que “encara és minoritària entre els clients. Creiem que cal una aplicació del taxi catalana o fins i tot europea, que els usuaris puguin utilitzar a tot arreu”. També la unificació del col·lectiu. Ara encara operen a la ciutat diverses plataformes, tot i que la majoritària és Tele Taxi Egara, amb 82 vehicles d’un total de 94 llicències.

La direcció de la cooperativa manté una actitud activa en la recerca de noves possibilitats per a consolidar el servei. La darrera ha estat la transformació de la centraleta de Tele Taxi Egara en una central de serveis per a flotes d’arreu.

En aquest moment, la central telefònica gestiona més de 200 taxis de diferents punts de Catalunya i està en disposició de fer-ho amb flotes de qualsevol punt del territori espanyol. “Hem fet proves amb Segòvia”, comenta Benito Vázquez, vicepresident de Tele Taxi i responsable de la central egarenca.

El servei gestiona 86 taxis de Barcelona, 26 de Sabadell, 40 de Manresa i 3 d’Igualada. Un servei compartit que permet estalviar costos a taxistes d’altres municipis i que “a Terrassa ens ha ajudat a superar els pitjors moments econòmics de la pandèmia”, explica Vázquez. La nova centraleta ha duplicat plantilla, passant de 5 a 10 operadores.

El taxi consolida un mercat sense VTC
To Top