L’escalada de preus de l’electricitat ha disparat la factura de la Catedral de Terrassa fins als 11.747,30 euros l’any 2022, 3.000 euros més que l’any 2019, quan va pagar 8.728,92 euros. Com a les llars de la ciutat, a les empreses i els comerços, l’augment del cost dels subministraments ha impactat en el pressupost de l’Església catòlica, que ha posat l’ull en l’energia solar. La Catedral, però, és un edifici del segle XVI, un immoble catalogat que s’ha de preservar i sobre el qual no es podia intervenir. Fins ara.
Trobar un espai idoni per a la instal·lació de les plaques fotovoltaiques ha estat prodigiós per a la Catedral de Terrassa. A la foto, vista de la teulada escollida /Nebridi Aróztegui
El ple de gener aprovarà una modificació puntual del POUM per ampliar l’inventari del Patrimoni Cultural de Terrassa, un ajust normatiu que obre la porta a la instal·lació de plaques als edificis protegits, sempre amb condicions de no visibilitat.
Des del Consell d’Economia del Bisbat Miquel Font, delegat Episcopal de Patrimoni i membre de la junta d’economia de la Catedral, va fer fa uns mesos “una primera proposta a l’Ajuntament de Terrassa per equipar la Catedral amb energia solar i ens van dir que no era possible”. El projecte de l’Església catòlica, però, va coincidir amb la revisió de l’inventari del Patrimoni Cultural de la ciutat, que finalment ha incorporat la possibilitat de col·locar plaques fotovoltaiques als edificis protegits.
El projecte solar de la Catedral podrà donar cobertura a tot el consum energètic del temple i acumular energia
La modificació del POUM serà sotmesa divendres de la pròxima setmana a l’aprovació provisional del ple. És el pas previ a la seva elevació a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona per l’aprovació definitiva i la posterior publicació al Diari Oficial de la Generalitat.
Setze plaques, 100% de cobertura
Amb l’ajust de la normativa, la Catedral ja es prepara per a incorporar 16 plaques fotovoltaiques a la seva teulada. Els equips s’instal·laran a una petita coberta de teules situada al peu del campanar, en un espai imperceptible des del carrer.
Es tracta d’un habitacle construït sobre la capella de l’Santíssim, obra de Lluís Muncunill, per aïllar-la de l’exterior i evitar filtracions d’aigua i humitats. Aquesta caseta “moderna” i funcional, ha esdevingut providencial per al projecte de l’energia solar de la Catedral. L’estructura exterior de l’històric edifici no disposa d’altres cobertes compatibles amb la instal·lació de plaques solars, ocultes a l’exterior i ven orientades.
18.000 euros costarà l’equip fotovoltaic de la Catedral de Terrassa. El Bisbat cercarà vies de subvenció
La petita teulada triada està en pendent i orientada a sud, el que garanteix les màximes hores d’insolació. “Instal·lem 16 plaques i una bateria que ens permetrà acumular energia per a les celebracions en horari nocturn”, comenta Miquel Font. L’economista del Bisbat explica que la Catedral “consumeix uns 13.000 quilowatts i la producció de les plaques superarà lleument aquesta potència, de manera que tindrem una cobertura del 100% del consum amb energia solar”.
Aquesta petita teulada al peu del Campanar, invisible des del carrer, acollirà les 16 plaques solars /Nebridi Aróztegui
Les fotovoltaiques substituiran l’energia elèctrica i permetran il·luminar amb energia neta totes les dependències del temple i alimentar el sistema de climatització. El pressupost per a la instal·lació solar és de 18.000 euros, que l’Església espera poder cobrir en part via subvenció al patrimoni històric. L’estalvi en la factura permetrà amortitzar la inversió.
Aquesta no és l’única novetat en matèria tecnològica que situa la Catedral de Terrassa com a pionera. “Hi ha un estudi per a instal·lar càmeres que permetin transmetre cerimònies en ‘streaming’ –explica Miquel Font–. Hi ha persones grans o amb dificultats de mobilitat que no poden desplaçar-se i d’aquesta manera podrien seguir-les des de casa”.
D’altra banda, a la Catedral les aportacions econòmiques ja es poden fer per Bizum. Les generacions més joves són les principals usuàries. Les donacions telemàtiques ja són una part dels entre 300 i 500 euros mensuals de la recaptació i continuen creixent, diuen des de la Diòcesi de Terrassa.
D’altra banda, a l’agenda de l’Església hi ha també la possibilitat de substituir en el futur les tradicionals bosses del “cepillo” del temple per “safates metàl·liques amb connexió wifi que permetran fer les aportacions mitjançant el mòbil”.
La Fundació Busquets ha estat el primer edifici equipat amb energia solar /Nebridi Aróztegui
La Fundació Busquets, la Cúria i el Seminari
El projecte d’energia solar abraça quatre edificis i el primer a equipar-se amb plaques fotovoltaiques ha estat la Fundació Busquets, que ja ha instal·lat una primera fase de 40 plaques. En projecte també hi ha equipar l’edifici de la Cúria de la Diòcesi de Terrassa, situada al número 49 del carrer de Vinyals, i l’edifici del Seminari de la diòcesi, que té seu a Valldoreix.
Pel que fa a la Fundació Busquets, s’han invertit 40.000 euros en la primera fase de la instal·lació, que ha de contribuir a estalviar en la factura de l’edifici, una de les més elevades per les dimensions i l’activitat del centre.
L’increment del preu de l’energia va disparar la factura de la Fundació Busquets, que es va enfilar dels 22.000 euros dels primers deu mesos de 2021, als 41.000 euros en el mateix període de 2022. La primera fase de plaques solars alimenta prop del 50% del consum. Amb una segona tongada, s’acostaria a la cobertura total.
Pel que fa a la Cúria, l’emblemàtic edifici dissenyat per l’arquitecte Jan Baca té el hàndicap que “la teulada de coure no es pot foradar. Però hi ha un nervi entre peça i peça que ens permetrà instal·lar una malla i a sobre les plaques”, explica Miquel Font.
L’esglèsia de Sant Vicenç de Mollet
Sant Vicenç de Mollet, amb el sí del Bisbat
L’aposta dels edificis històrics per l’energia solar topa sovint amb els criteris de protecció del patrimoni i també amb la burocràcia. Així i tot, la voluntat és decidida i ja són molts els temples que s’il·luminen amb energia solar. A Espanya, el primer documentat va ser la parròquia de Sant Cebrià, de Barcelona, que el gener de 2019 va estrenar plaques fotovoltaiques. Després, altres com la parròquia de Sant Vicenç de Mollet han seguit els mateixos passos. Ho va fer amb l’autorització del Bisbat de Terrassa, del qual depèn. A Espanya, l’arquebisbat de Valladolid ha instal·lat plaques solars a 3 parròquies i a un col·legi major; i l’arquebisbat de València enviava aquest agost a les parròquies, temples i convents la indicació d’incorporar energia solar.
La Catedral de Gloucester, una de les primeres en incorporar plaques fotovoltaiques a Europa
La catedral de Harry Potter, una de les primeres
A Europa, l’aposta per les energies netes xoca sovint amb la dificultat d’obtenir els permisos i, sobretot, d’encaixar els equips en edificis històrics, protegits i, a diferència de Terrassa, aïllats d’altres edificacions, totalment a la vista. Un dels grans temples que ha fet el pas a l’autoconsum energètic ha estat la catedral de Gloucester (Anglaterra), coneguda popularment com la catedral de Harry Potter. L’edifici ha estat plató de nombroses escenes de les vuit pel·lícules de la sèrie inspirada en els llibres de J. K. Rowling, per la seva similitud a Hogwarts. El temple, amb mil anys d’història, ha situat les plaques solars a la teulada de la nau sud, no perceptible des del carrer.
