Ell no és qui, diu, per cridar l’atenció sobre greuges amb altres zones i altres obres però, sense concretar, es pregunta si de veritat altres intervencions i reformes, ja dutes a terme o en curs, o projectades, són més importants que la remodelació definitiva de l’avinguda de Béjar, en el tram del Mercadal Martí l’Humà. Jaime Santiago és el portaveu de l’Associació de Venedors Ambulants de Terrassa i Comarca. Els paradistes alcen la veu de nou per reclamar que l’Ajuntament “acabi d’una vegada” la urbanització del sector; que acabi amb les diferències entre trams, perquè només un terç del recinte té el terra pavimentat. Els altres dos esperen el seu torn des de fa gairebé set anys. En aquests trams hi ha menys visitants i no són poques les ensopegades de clients.
Tots paguen més o menys igual, una taxa d’uns 1.000 euros a l’any de mitjana, però uns tenen la seva àrea asfaltada i altres, la majoria, no. El tram que els dimecres ocupa el mercat ambulant, entre l’avinguda del Vallès i la carretera de Matadepera, té uns 700 metres de longitud. El comprès entre la carretera de Matadepera i el carrer de la Tramuntana i el del Doctor Ferran està pavimentat. Són uns 200 metres de terra “normal”, òptim, en el passeig central.
A partir d’allà, cap a l’avinguda del Vallès, l’estat del terra és ben diferent, arenós en un sector, pedregós en el següent, a l’altura del carrer de Provença. En aquest trajecte queden restes de la resina amb què anys enrere es va “vernissar” el terra en un procediment que es va voler innovador però, vists els resultats, no va consistir en la solució més idònia. En la zona sense asfaltar els espais de delimitació de les parades no estan assenyalats amb pintura, sinó amb planxes metàl·liques.
Els comerciants es mostren “cansats” d’esperar una solució a aquest aspecte de provisionalitat d’un mercat ambulant que porta en aquest emplaçament ja més de deu anys, en la seva segona època. Al maig del 2016, l’Ajuntament va acabar els treballs d’urbanització i pavimentació de l’avinguda. La inversió va ser de gairebé 180.000 euros. En les zones que no es van asfaltar sí que es va rebaixar les voreres, per la qual cosa, com destaquen els paradistes, part de la remodelació necessària ara “ja està feta”. Falta l’asfaltat.
Milers de visitants
“Si fa uns anys ens haguessin assegurat que en el 2023 seguiríem igual, no els haguéssim cregut”. Els venedors recorden els successius compromisos municipals per condicionar del tot el recinte, aquelles partides amb les quals es volia aprofitar un superàvit però després “van caure”. L’associació de venedors afirma que va ser informada d’una inversió a realitzar en el 2023, “però sembla que no serà així”. Pel mercat ambulant passen els dimecres milers de persones.
Alguns estudis estableixen una mitjana de 6.000 visitants: “Moltes persones giren cura quan arriben a les zones sense asfaltar. Hi ha hagut moltes caigudes per ensopegades. I no parlem de com es posa aquest sector quan plou. Urbanitzar ja l’avinguda de Béjar no sols seria un bé per a comerciants i clients, sinó també per a tota la ciutat. Són molts els terrassencs que caminen o corren per aquí la resta de dies. Aquest és el segon mercat més antic de Catalunya. No pot ser oblidat”, manifesta Santiago abans de deixar clar que els venedors del mercadal no tenen la intenció de moure’s d’un lloc que consideren, malgrat tot, ideal. El mercadal, ara amb unes 320 parades, ha tingut 12 ubicacions al llarg de la seva història.
Un WC
L’associació de venedors assumeix la responsabilitat d’alguns comerciants en la generació i la disseminació de plàstics, un problema mediambiental que va suscitar l’expressió pública de molèsties veïnals a finals del 2021. L’associació ha insistit entre els seus per conscienciar-los sobre la gestió de residus i la seva col·locació en bosses que després són recollides per Eco-Equip. L’entitat assegura que el problema ha minvat en el darrer any, però demana que l’Ajuntament ajudi amb la instal·lació de contenidors en diversos punts de l’avinguda de Béjar, almenys en quatre, per facilitar-ne la neteja. Els comerciants demanen també un lavabo en forma de mòdul, que es podria col·locar a la cantonada amb el carrer de Provença aprofitant les obres del parc de la República.