L’objectiu no és una una actuació de conservació temporal per sortir del pas. L’objectiu és la rehabilitació integral d’una icona pètria de Terrassa: el pont de Sant Pere, l’estructura del segle XVII que salva el parc de Vallparadís per arribar del Centre a les Esglésies de Sant Pere, la Seu d’Ègara. L’Ajuntament té preparat un projecte, ja aprovat de manera definitiva, per a la restauració del monument que unia Terrassa amb l’ Antic Poble de Sant Pere i que ha estat objecte de destruccions parcials i reconstruccions diverses. La rehabilitació total inclourà la injecció de morter en l’estructura i la substitució de la polèmica barana i del paviment. I la retirada de vegetació i la implantació d’il·luminació per fer més visible el monument. El pressupost estimat és de 999.966,87 euros.
Estudis realitzats pel departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han sustentat les raons del pla d’intervenció. Ja el 1995, un document sobre “anàlisi resistent i prova de reparació” contenia conclusions i recomanacions d’actuació en la passarel·la després de detectar-hi esquerdes longitudinals, degradació del morter i desplom general.
La polèmica barana va ser col·locada l’any 1999 / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Les lesions, no obstant això, eren considerades “d’escassa gravetat” i no comprometien l’estabilitat de l’estructura, però l’estudi aconsellava reparacions.
Aquell informe va ser actualitzat. En el pont s’hi van observar noves patologies i el març del 2017, l’Ajuntament va tornar a encarregar a la UPC unes revisions tècniques de l’estat de l’estructura, de tres pilars i dos estreps, i un informe per a la seva consolidació. Es van referir lesions com la pèrdua de secció resistent de carreus, algunes fissures i esquerdes, la desaparició de massís de fàbrica en paraments i, de manera molt freqüent, la degradació del morter rejuntat en paraments. Els desperfectes gairebé generals, però, corresponien a les esquerdes longitudinals.
El diagnòstic indica la presència de “diverses lesions”, algunes de “molt aparatoses”, com ara esquerdes de 10 centímetres d’amplada a l’arc 1, l’oest, en una part del pont que es va reconstruir el 1828. A més de les fissures als arcs, altres defectes estan relacionats amb l’envelliment, la vegetació (les arrels) i l’acció meteorològica. Els paraments nord i sud, per exemple, estan més desprotegits contra la pluja i s’han descobert resultats de degradació a les voltes dels arcs “degut a la circulació de l’aigua per dins el reble”.
La barana
El projecte descriu intervencions per consolidar l’estructura del pont “i millorar el seu estat general”, així com la substitució de la barana que hi va ser instal·lada l’any 1999 i que va aixecar controvèrsia per la seva poca vinculació estètica i artística amb el monument. El pla de rehabilitació reconeix que la barana actual ofereix una imatge “agressiva” amb el monument i la nova ha de tenir “un llenguatge molt menys invasiu”.
Detall del monument amb la xarxa protectora / NEBRIDI ARÓZTEGUI
A més de la col·locació de tirants d’acer per cosir fissures i limitar moviments, les actuacions també consistiran en l’esbrossada de vegetació, la retirada dels arbres més propers i el canvi d’enllumenat, tot plegat per “posar en valor l’arquitectura del pont”. La neteja de les façanes resulta clau “per recuperar la imatge del monument des del parc de Vallparadís”. La vegetació amaga bona part dels murs, que han d’esdevenir més visibles amb la neteja i amb la instal·lació d’una il·luminació monumental “que posi en relleu les façanes del pont”. Aprofitant l’espai lliure deixat per la retirada de vegetació, les lluminàries seran col·locades “a una distància suficient per il·luminar lleugerament les façanes”.
Els punts de llum verticals seran substituïs “per homogeneitzar la il·luminació”. El propòsit és que el monument es faci més visible; com el Castell Cartoixa, com la Torre del Palau, com la seva veïna la Seu d’Ègara, com altres elements del patrimoni amb llum especial “que tendeix a destacar la seva presència i els valors arquitectònics en hores nocturnes”.
Tancament als vehicles
“Encara recordo quan es podia passar per aquí en cotxe”. El verbalitzin o se’l guardin en el calaix de la nostàlgia, el comentari és freqüent entre vianants. Milers de terrassencs han vist passar vehicles pel pont. Milers, de fet, hi van passar. I no fa pas tant que aquest monument era viaducte amb pas de vehicles camí de l’Antic Poble de Sant Pere des del Centre o a la inversa. Va ser l’any 2006 quan el pont de Sant Pere va ser tancat a la circulació rodada de manera definitiva.
Vista del pont en direcció al Centre / NEBRIDI ARÓZTEGUI
En un context d’apartament progressiu del trànsit en determinades zones del Centre i perifèria cèntrica, no semblava apropiat mantenir el pas de vehicles per un pont estret, històric, un bé cultural, membre d’honor de la llista de monuments de Terrassa i inclòs en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. El tràfec continu de cotxes amenaçava amb el seu martelleig l’estabilitat de l’estructura. Cada dia, desenes de conductors havien d’aturar els seus automòbils a l’entrada del pont perquè un altre vehicle entrava en el mateix per l’altra banda. Tots dos no hi cabien. El tancament de la circulació va constituir una fita en la història recent del monument. La propera serà la restauració, quan s’obtingui financiació via fons Next Generation.
Desgast
Domènec Ferran, exdirector del Museu de Terrassa, historiador, va assessorar l’Ajuntament per a l’elaboració del projecte fa uns tres anys. “El pont més antic de Terrassa té moltes xacres provocades bàsicament pel desgast dels materials i el procés natural de deteriorament, amb poc manteniment”, assenyala. Per a l’historiador, la restauració del pont i una nova presentació “per fer-lo més viable com a monument que és” són mesures necessàries per perllongar la seva vida . Ferran considera “molt positiu” millorar la imatge i la il.luminació des del lloc on el monument és més vistós: el parc de Vallparadís. Ferran celebra la retirada de la barana, dels “estenedors”, que constitueixen, diu, “un nyap”.
Entrada amb la Seu d’Ègara de fons / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Nou mesos
El projecte estableix un termini de nou mesos per a l’execució de les obres, que van tenir una bestreta l’estiu passat amb la col·locació d’unes xarxes per evitar la caiguda de trossos al parc. No serà la primera intervenció de rellevància en el pont. L’any 1828 va ser objecte d’una reparació important deguda a les destrosses provocades per uns aiguats. El monument, però, s’ha salvat d’enderrocaments intencionats. Segons l’estudi realitzat el 2017 per la UPC, durant el segle XX es va considerar, almenys dos cops, l’opció de la demolició. Va ser l’any 1918 i el 1961. La primera vegada l’absolució va venir de la mà de la revalorització història del monument. La segona va obeir a una raó més pedestre: no hi havia diners per finançar una construcció de nova planta.
