Judith Cabezas (28 anys) i Ainoa Romero (28 anys) ho tenien clar. “Casar-nos ens feia il·lusió i, sobretot, volíem que les dues constéssim legalment com a mares de la Gia. Amb el matrimoni legal tot era més fàcil”. La parella es va casar el mes de juliol a l’Ajuntament de Terrassa en una cerimònia on la Judith va arribar embarassada de vuit mesos.
La Judith Cabezas i l’Ainoa Romero, el dia del seu casament a l’Ajuntament de Terrassa. Són mares de la petita Gia. Els matrimonis entre dones superen els casaments entre homes a la ciutat
Poc més tard donava a llum a Barcelona on, en recollir la documentació, “la Judith constava com a mare i jo, donat que no era gestant, figurava com a pare –explica l’Ainoa–. Em van dir que no esborrés res perquè invalidaria el certificat”. Ja fora de l’hospital i un cop al Registre de Terrassa, “tot va ser fàcil i ara ja tenim el llibre de família amb les dues com a matrimoni i mares legals”.
Com la Judith i l’Ainoa, la Teresa Yanet (32 anys) i la Rosa Maria Ramos (36 anys) es van casar el 28 d’octubre, també a l’Ajuntament. “Totalment enamorades”, diu la Teresa per a qui, de nacionalitat cubana, el casament “ha estat una manera de segellar un projecte en comú, que som una família, i també d’obrir-me portes laboralment a Espanya”.
La Rosa Maria Ramos i la Teresa Yanet es van casar el dia 21 d’octubre de 2022 també a l’Ajuntament. A la foto, intercanviant els anells.
Les dues parelles formen part del col·lectiu LGTBI i celebren que les dones guanyin visibilitat, també en les estadístiques de nupcialitat. “Sincerament –diu la Teresa–, no hauria imaginat mai que ens caséssim més les dones que els homes”. La Judith tampoc s’ho esperava i apunta un argument, la complexitat de la paternitat biològica i legal per a les parelles d’homes. “Per a ells –diu–, els processos d’adopció o de ventres de lloguer són molt més llargs”.
La nupcialitat homosexual
L’estadística revela que els matrimonis entre dones superen les bodes entre homes a la ciutat. Fa dos anys signaven la documentació nupcial 14 parelles de dones per 9 d’homes, segons l’Idescat.
És el retrat de la nupcialitat homosexual a Terrassa, 17 anys després de la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe (2005) a Espanya. Gairebé dues dècades més tard, la nupcialitat no discrimina a la ciutat, on les dades generals revelen que els casaments tornen a estar de moda, tot i que per la via civil.
L’any 2021 –últim exercici del qual hi ha dades oficials– van contraure matrimoni a Terrassa 637 parelles. La xifra comença a acostar-se a les dades prepandèmiques, tot i les restriccions imposades el primer any després de l’arribada de la covid.
Les bodes tornen a estar de moda i les xifres de 2022, tot i que encara provisionals, així ho confirmen. No només augmenta la nupcialitat, sinó que les celebracions són cada cop més llargues i més massives. Després de dos anys de contenció i incerteses sobre el futur, predominen les “bodes marató” tot i que, això sí, amb cerimònies civils.
Els terrassencs ajornen el casament. La majoria ho fan entre els 25 i els 40 anys i el grup més nombrós és dels 35 als 39
A Terrassa, un 93% dels matrimonis se celebren exclusivament per la via civil. Signatura al jutjat, seguida d’una cerimònia a l’Ajuntament o a un espai triat per les parelles. Les bodes religioses cauen en picat i ja només són un 7% del total. 43 parelles es van casar per l’església, totes elles pel ritual catòlic. No es va registrar a la ciutat cap altre matrimoni religiós. Fa només sis anys, els matrimonis religiosos eren el doble a Terrassa, on l’any 2016 es van celebrar 130 bodes catòliques i cinc d’altres cultes.
Pel que fa a l’edat dels nuvis, la ciutadania terrassenca endarrereix la formalització legal de les seves relacions i la majoria fan el pas de casar-se entre els 25 i els 40 anys. De fet, per edat, el grup que més va apostar per la nupcialitat va ser el dels 35 als 39 anys.
Curiosament, a penes s’han celebrat matrimonis de persones per sota dels 20 anys a la ciutat –cinc–, on l’edat no és un entrebanc per donar-se una nova oportunitat i fer-ho segellant la relació amb un casament. El 2021, quatre de les parelles que van contraure matrimoni a Terrassa tenien tots dos més de 70 anys.
Les dades revelen que són més nombroses les bodes a la ciutat per sobre dels 50 anys que per sota dels 25 anys. 75 terrassencs entre 50 i 60 anys es van casar l’any 2021, i 51 ho van fer amb els dos integrants de la parella amb edats entre els 60 i els 70 anys.
Les dades relacionades amb l’edat contrasten amb l’estat civil dels cònjuges. Tot i que l’edat de les parelles augmenta, la gran majoria dels nuvis i les núvies arriben solters al matrimoni (453). Un de cada quatre (165) són persones divorciades i, per tant, proven sort per segona, tercera o quarta vegada. Només tres ciutadans vidus van fer el pas de tornar-se a casar.
El 93% dels nuvis es casen exclusivament per la via civil. En canvi, en un any només 43 matrimonis van ser religiosos
Sigui com sigui, a l’edat i amb la motxilla personal que sigui, les bodes tornen i ho fan amb format original i econòmic, amb el segell personal de les parelles, i també en pla “marató”. “Després de dos anys de pandèmia, restriccions i por al futur –explica Mireia Forques, planificadora de casaments–, les parelles organitzen cerimònies que duren dies i multipliquen els esdeveniments; primer amb comiats de solter amb els amics, i després amb festes de cap de setmana o que s’allarguen fins a l’endemà”.
Les “festes de pedida” i els sopars “precasament” amb diferents grups d’amics són altres fórmules d’anar escalfant l’ambient i, sobretot, alimentant comptes d’Instagram. Tot plegat en una espiral que dispara la despesa dels nuvis, la família i els amics.
La distància entre naixements i defuncions s’escurça
La pandèmia va capgirar totalment les dades demogràfiques de la ciutat i especialment les relatives al creixement natural (naixements i defuncions, amb la novetat que les morts van superar la xifra de nous nadons per primera vegada a la ciutat. Un any després, l’estadística es comença a equilibrar i, tot i que les defuncions superen els naixements, la distància s’escurça, segons dades de l’Idescat.
Durant 2020 van néixer a Terrassa 1.723 persones, 238 bebès menys que l’any anterior. El mateix any, la primera i segona onades de covid van ser letals per a la població de més edat i les morts es van disparar fins a les 2.027. En total, 304 morts més que naixements.
Amb les dades epidemiològiques controlades i, sobretot, amb el gruix de la població més gran de 70 anys vacunada, la xifra de defuncions es va contenir el 2021 –darreres dades disponibles– i es va situar en 1.905. Per contra, els naixements van continuar baixant (1.817), però la distància entre els dos indicadors s’ha escurçat. El balanç del creixement natural de la població a Terrassa l’any 2021 és de 88 morts més que naixements.
La xifra de naixements s’acosta a la de defuncions, després que les morts superessin la xifra de nascuts el 2020
Caldrà una sèrie més llarga per veure com es comporta la natalitat a la ciutat i si a mesura que s’estabilitzi la situació epidemiològica els naixements es recuperen fins a situar-se en nivells prepandèmics, quan la mitjana era de dos mil naixements anuals. Altres factors com la situació personal i les incerteses respecte a la situació econòmica continuen influint en la decisió de tenir fills de les parelles en edat fèrtil.
Pel que fa a les defuncions, 2021 encara ha estat un any amb una xifra de defuncions per sobre de la mitjana prepandèmica. La darrera dècada morien a la ciutat unes 1.500 persones l’any. La xifra es va enfilar fins als 1.801 l’any 2018, però va tornar a baixar fins als 1.671 l’any previ la irrupció de la covid. El 2020 la xifra de morts a Terrassa es va disparar i va marcar un rècord de més de dues mil defuncions, la majoria d’elles entre els mesos d’abril i desembre, coincidint amb les primeres onades de la pandèmia.
