Amb ressaca nadalenca i amb les festes encara molt vives en el record, aquest dilluns els alumnes i professors de les escoles i els instituts de Terrassa han tornat a les aules després de les vacances de Nadal. I ho han fet amb nous companys.
El segon trimestre del curs escolar 2022-23 s’ha iniciat amb la incorporació aquest mateix dilluns de 3.566 docents nous (2.009 a secundària i 1.463 a primària) a les escoles públiques catalanes, una mesura que permet als docents reduir una hora lectiva setmanal i destinar-la a corregir exàmens o a la preparació i coordinació de les classes que han d’impartir. El calendari setmanal del professorat passa de 19 a 18 hores lectives a la secundària i de 24 a 23 hores lectives a la primària.
Aquesta era una de les principals demandes que a la reunió de l’1 de setembre van posar damunt de la taula diversos sindicats de l’educació, una trobada in extremis en què el Departament d’Educació va acceptar la petició a canvi de desconvocar la jornada de vaga que havia d’afectar l’inici de curs 2022-23.
L’arribada d’aquests docents, però, no es va fer al setembre sinó que s’ha fet coincidint amb el començament del segon trimestre, tal com ja es va anunciar aleshores.
Des dels centres educatius terrassencs celebren la mesura, però lamenten que la incorporació arribi amb el curs a mitges. “Vam demanar una especialista en anglès per poder alliberar alguna tutora que també feia anglès. Abans de Nadal ja estava nomenada i ahir es va incorporar a l’escola. No volíem que fes una hora aquí i una hora allà. L’hem posat a la comunitat de 1r, 2n i 3r i hem reestructurat els horaris”, comenta la directora d’una escola pública de Terrassa.
“És fantàstic poder recuperar hores de treball personal a l’escola. És molt positiu recuperar drets que havíem perdut i estem molt contents, però si aquests docents haguessin arribat al setembre ens hauríem estalviat molta feina. Hem hagut de refer tots els horaris, una feina que ja havíem fet abans de l’inici del curs”, diu la mateixa directora, que també recorda que aquesta nova professora, amb les seves hores lectives, no arriba a cobrir la reducció d’una hora lectiva setmanal de la resta de professorat.
A l’Institut Montserrat Roig, s’han “negat” a refer horaris. La directora, Marina Roncal, explica que els seus dos caps d’estudis (en tenen un per a ESO i Batxillerat i un altre per a FP) “tarden dos mesos a fer uns horaris” i que ara no era viable fer-los de nou.
En el seu cas, quatre docents que feien mitja jornada han passat a jornada sencera. A més, incorporaran quatre professors més (un a mitja jornada i els altres, a jornada sencera). “Una de les persones que ja ens havien assignat té una malaltia important i no es podrà incorporar. Ens l’hauran de reassignar”, indica Roncal, que es mostra també preocupada perquè el Departament d’Educació no els ha dit si els enviarà nous ordinadors per a aquests nous professors. “Alguns ens els han demanat i nosaltres no en tenim més”, assenyala.
Roncal celebra recuperar una hora no lectiva, però considera que la mesura “és un pegot”. “Una classe d’una hora són en realitat tres hores de feina, perquè hi ha el pre i el post. A més, necessitaríem més hores per a atenció individual als alumnes. Ens hem d’estirar com un xiclet per arribar a tot. El que li falta al sistema educatiu són mans”, opina.
L’anglès, entre les especialitats més sol·licitades
Cada centre ha aplicat la mesura segons les seves necessitats i realitats. El Departament d’Educació ha defensat en tot moment que s’ha fet un acompanyament als centres per tal de poder reorganitzar-se amb els nous recursos. Entre les recomanacions d’Educació hi havia intentar no substituir tutors ni mestres especialistes, i fins i tot superar el 10% de docents amb mitja jornada en un mateix centre si feia falta. L’objectiu era tenir el menor impacte pedagògic possible. A més, la conselleria va assegurar que donaria “màxima flexibilitat” als centres.
Finalment, les especialitats més demanades per incorporar han estat mestres generalistes i de pedagogia terapèutica a primària i especialistes d’anglès a secundària. En concret, a l’educació primària s’han demanat 646 mesters de l’especialitat de primària, 267 de pedagogia terapèutica i 180 d’anglès. A l’ESO, la majoria de centres han optat per professorat d’anglès (241), seguits dels d’orientació educativa (194), ciències socials (185) i tecnologia (151). D’altra banda, dos de cada tres nomenaments (67%) s’han produït per a professionals que ja estaven als centres i que ara completaran la seva jornada o bé allargaran una substitució.
La incorporació de 3.566 docents forma part d’un acord que també contemplava la negociació durant el primer trimestre del curs entre sindicats i conselleria per arribar a calendaritzar la tornada de la resta de retallades que afecten el professorat des de l’any 2010.
Després de valorar la negociació durant el primer trimestre, el sindicat majoritari de docents, Ustec-sts, ha convocat dues jornades de vaga per als propers dies 25 i 26 de gener en escoles i instituts, coincidint amb l’aturada convocat pels metges catalans.
De moment, la resta de sindicats de docents no ha secundat l’aturada, encara que la CGT ha obert una consulta entre els seus afiliats.
