Gairebé tot és millorable a Terrassa i arreu, però, encara que sembli autocomplaent, creiem que gaudim de motius suficients per fer-nos creditors d’un bon tracte per part de Ses Majestats. Creiem que ens hem portat bé. No obstant això, no volem sobrepassar els límits del que pogués semblar raonable i, aprofitant i apurant les últimes hores, hem lliurat al Patge Xiu-Xiu una carta de peticions per al 2023 escrita a rajaploma i amb unes quantes demandes. I les fem públiques. En tenim moltes més, però ja us les farem arribar. Gràcies.
Acabar la B-40
Sigui amb la construcció de la Ronda Nord, opció amb més suports institucionals i polítics, o d’una altra manera, s’ha d’acabar el que es va començar. Parlem del IV Cinturó, com es va batejar en el seu moment, o B-40, la denominació oficial. Amb el que tothom sembla d’acord és amb el fet que una via ràpida com aquesta no pot “morir” en una rotonda al barri de Can Roca, com passa ara. El govern espanyol ha assegurat que a finals del 2023 es podria posar en servei el tram entre Viladecavalls i Olesa. Potser els Reis d’Orient, en la seva saviesa, i amb contactes màgics, poden contribuir de manera decisiva a desfer l’enrenou amb aquesta infraestructura inacabada.
Zona tarifària 2
Hi ha pocs greuges comparatius tan flagrants com aquest i que concitin unanimitat a banda de colors polítics. Els terrassencs patim una discriminació evident: la ciutat encara està inclosa en la zona tarifària 3, el que suposa un sobrecost en els títols que se situa entre el 25 i el 30% en el transport públic per desplaçar-se a Barcelona o venir a Terrassa des de la capital. Municipis veïns del nostre són considerats de zona 2. Portem molts anys així, i ja n’hi ha prou, Ses Majestats. A veure si poden ajudar a acabar amb aquesta marginació històrica en el sistema tarifari.
Més ocupació
Terrassa ha estat sempre un referent en diversos sectors industrials, com Ses Majestats segurament recordaran de pretèrites visites a una ciutat que era un formiguer d’empreses, sobretot tèxtils. Ara, molts posen de la seva part, i en molts àmbits s’albiren motius d’esperança, pero necessitem, com tothom, un cop de mà. A la ciutat i la seva demarcació proliferen cervells innovadors, pero hi ha projectes d’implantació industrial que esperen nous temps. I sòl. L’atur va baixar a Terrassa un 2,5% el darre any, però no ens conformem.
Equipaments sanitaris
És de domini públic: Terrassa no ha estat tractada bé del tot, essent suaus en les formes, en la dotació d’equipaments i personal sanitari. Fa uns mesos va obrir portes el CAP Can Roca, però calen més inversions. Per exemple, localitats més petites que la nostra disposen d’un Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), però Terrassa no. I ja va sent hora. D’això i d’ampliar serveis, i d’acabar amb les llistes d’espera o reduir-les. De millorar el mapa de l’atenció primària. Reis, podien portar, almenys, de moment, el nou CAP Terrassa Nord?
Un ús per als antics Jutjats
Passeu per davant any rere any. No ha calgut que els vostres informadors us diguin res: a la rambla d’Ègara hi havia el Palau de Justícia. L’any 2009 es va fer el trasllat a la rambleta del Pare Alegre i l’edifici de la Rambla va quedar sense ús, i es va deteriorant. N’hi ha hagut projectes. L’últim consistia en condicionar allà un centre relacionat amb la Formació Professional, però l’antic Palau de Justícia, inaugurat l’any 1984, segueix llanguint.
Àrees per a gossos
Pipi Can zona de lliure circulació de gossos a l’Avinguda Béjar
Ja sabeu: popularment són coneguts com a “pipicans”. Parlem de les àrees de lliure circulació per a gossos: zones tancades on els animals poden córrer sense lligar. La tinença de mascotes s’ha estès molt, com heu comprovat, i Terrassa disposa de 13 d’aquests recintes d’us públic. Estan repartits per la ciutat de forma que tinguin un radi de cobertura màxim de mil metres, però molts ciutadans i entitats en demanen més. Potser podeu fer alguna cosa al respecte.
Patinets i convivència
Crisi del Coronavirus covid 19 a Terrassa pinten patinet elèctric a les senyals del terra del Pont del Passeig patinets elèctrics
No estem en contra dels usuaris de patinets elèctrics, per descomptat. Els vehicles de mobilitat personal (VMP) han arribat per quedar-se, i més en un context d’apartament progressiu del cotxe privat, i part dels conductors són cívics. Però l’ús massiu, i no sempre adequat, d’aquestes màquines comporta problemes de convivència. Us demanem ajut per augmentar la conscienciació.
Què proposeu els ciutadans?
“Voldria que resolguéssiu els accessos al Centre. Estic cansada de donar voltes per accedir-hi i aparcar”
Judit Santos, 37 anys, perruquera
“Visc al carrer de Sant Antoni. Us demano més seguretat i també més neteja de la via pública”
Montse Martínez, 57 anys, administrativa
“M’agradaria que ens portéssiu més seguretat als carrers. A segons quins llocs, ens falten policies”
Rubén de la Rosa, 23 anys, tècnic
“Voldria que es pensés més en els sanitaris. No ens sentim valorats, ni pels de dalt ni pels de baix”
Núria Muñoz, 45 anys, infermera
