Al Vallès Occidental, una cinquena part de la població infantil i adolescent es troba en risc de pobresa, un 20,3% del total dels infants de la comarca. Aquest percentatge d’infants suposa un total de 38 mil persones en situació de vulnerabilitat, segons destaca l’informe del Consell Comarcal del Vallès Occidental “Infància i adolescència en risc d’exclusió social al Vallès Occidental”.
Tot i ser una xifra clarament elevada, el nombre de nens en risc se situa per sota de les mitjanes de Catalunya i de la província de Barcelona, que es troben en un 24,2% i un 22,3% respectivament. La ciutat de Terrassa no segueix aquesta dinàmica, ja que es troba per sobre de la mitjana de la comarca i del territori català. En total, un 24,9% dels menors d’edat terrassencs es troben en risc de pobresa relativa. Això vol dir que aquests nens i nenes viuen en llars amb una renda inferior al 60% de la renda mediana estatal, que a escala espanyola són uns 16.043 euros/any segons l’Institut Nacional d’Estadística.
En termes absoluts, a Terrassa hi ha uns 10.983 infants, 24,9% dels 44.109 menors d’edat del municipi, que es troben en aquesta situació de vulnerabilitat. Amb aquestes xifres, Terrassa és la quarta ciutat de la comarca en risc de pobresa relativa per als seus menors. Per davant seu se situen Sabadell, amb un 25,8%, i Montcada i Reixac i Badia del Vallès, amb un 27,6% i un 29,2% respectivament. La població del Vallès Occidental on una menor proporció dels infants es troben en situació de vulnerabilitat econòmica és Matadepera.
Si en lloc de prendre com a mesura el 60% de la renda mediana prenem en consideració les llars amb una renda inferior al 40% de la mediana estatal, es pot observar el que es considera pobresa greu. Els infants que es troben en aquesta situació de major necessitat a Terrassa són un 12,1% del total, uns 5.337 terrassencs menors d’edat. En aquest cas, els municipis que encapçalen la llista són els mateixos, amb Terrassa en quarta posició, però el que té una menor proporció d’infants en risc de pobresa absoluta és Viladecavalls, amb un 3,1% dels seus menors d’edat.
L’evolució de l’índex de pobresa no és favorable a la nostra comarca. Encara que hi ha hagut un descens d’uns dos punts percentuals des del 2015, any en el qual un 22,2% dels menors estaven en situació de vulnerabilitat econòmica, la tendència ha anat a l’alça durant els últims dos anys. A més, els menors d’edat són el grup d’edat més vulnerable a la comarca i en el total del territori català. Al Vallès Occidental, la taxa de risc de pobresa dels menors d’edat és més d’un 6% més elevada que la dels ciutadans d’entre 18 i 64 anys, situant-los en un context d’especial vulnerabilitat.
Segregació educativa
Al seu informe, el Consell Comarcal denuncia que diversos factors han fet aguditzar la segregació escolar a la comarca, fet que té una estreta relació amb el risc d’exclusió social dels menors. El primer i més significatiu és efecte de l’arribada creixent d’alumnat d’origen immigrat en les dues darreres dècades. Terrassa és el segon municipi on els alumnes estan més segregats segons la seva procedència. Del 17,5% d’alumnes estrangers a la ciutat, un 14,2% estan matriculats a escoles públiques i només un 3,3% a centres privats o concertats.
A Terrassa, un 28,5% de l’alumnat rep beques de menjador escolar, la majoria en escoles de titularitat pública. Pel que fa a les dades comarcals, 3 de cada 10 alumnes d’infantil i primària matriculats en centres públics són perceptors d’un ajut de menjador, un 28,6%. En els centres de titularitat privada-concertada, en canvi, aquesta proporció cau fins al 10,6%.
L’educació infantil de primer cicle, el que coneixem com a llar d’infants, és també un indicador important a l’hora d’observar la situació d’un municipi, ja que es considera que l’educació entre els 0 i els 2 anys afavoreix la conciliació familiar i laboral a la vegada que afavoreix el desenvolupament dels infants i promou els seus drets. En aquest àmbit, Terrassa se situa en el lloc número 17 dels 22 municipis estudiats, amb una taxa d’escolarització de primera infància d’un 36,9%. Aquesta xifra situa la ciutat gairebé 35 punts percentuals per sota d’Ullastrell, municipi de la comarca on més infants d’entre 0 i 2 anys estan escolaritzats.
Drets socials
Hi ha diversos factors que poden tenir certa incidència a l’hora de fer més probable que un infant es trobi en una situació de vulnerabilitat. Els resultats de l’informe indiquen que existeix una correlació positiva entre el risc de pobresa, els ajuts de menjador escolar, el nombre d’atencions de l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i l’alumnat amb nacionalitat estrangera fora de la Unió Europea, factor especialment rellevant a Terrassa.
Pel Consell Comarcal és important estudiar el risc d’exclusió social de la població més jove, perquè suposa un 19,8% del total, fent del Vallès Occidental la segona comarca més rejovenida de la demarcació de Barcelona. L’Observatori del Consell Comarcal assegura que “El futur d’una societat depèn en gran manera del nivell de benestar i de les oportunitats que oferim a la infància”.
“Cal seguir treballant perquè no existeixi la pobresa infantil”
Diverses entitats solidàries de Terrassa treballen amb l’Ajuntament de la ciutat i les administracions públiques per intentar revertir les xifres de pobresa infantil. Creu Roja és una de les organitzacions locals que té aquest objectiu. El seu president, Marià Gàllego, considera que la manera de fer disminuir la vulnerabilitat entre els més petits és mitjançant “mesures estructurals en l’àmbit de l’administració central i la Generalitat”.
En aquest sentit, Gàllego proposa “incrementar la inversió pública en recursos per a infants i joves”, amb la finalitat d’intentar que tots els menors “tinguin garantit l’accés al màxim de recursos per a oferir-los una oportunitat de millora”, independentment dels recursos de la seva família.
“És important que els infants creixin sense sentir que la societat els dona l’esquena”
Creu Roja resumeix la seva tasca contra la pobresa infantil en dos grans eixos principals. En primer lloc, i centrats en les necessitats bàsiques dels infants en una situació de pobresa més extrema, l’organització treballa per oferir una alimentació saludable amb beques menjador, lots d’aliments o ajuts econòmics per facilitar la compra d’alimentació. Per altra banda, l’entitat vol garantir la igualtat d’oportunitats per a tots els joves terrassencs, per la qual cosa una altra part de les seves actuacions vol abordar “els efectes col·laterals que comporta la manca d’accés a determinats recursos”. D’aquesta manera, Creu Roja vol facilitar la vinculació social i cultural dels infants, així com la promoció de l’èxit escolar. “És important que els infants i joves creixin sense sentir que la societat els dona l’esquena”, afegeix Gàllego.
Encara que hi hagi grans organitzacions com Creu Roja que treballen diàriament per ajudar als infants en situació de vulnerabilitat, el president de l’associació remarca que “a Terrassa hi ha una xarxa d’esplais diaris que treballen amb molta força”. Amb tot, Gàllego considera que els menors d’edat de la ciutat encara necessiten més suport: “cal continuar treballant perquè a la nostra societat no existeixi la pobresa infantil i cap infant estigui en risc d’exclusió”.
La pobresa infantil a Terrassa, en xifres
