És monument natural a l’aire lliure i centre de pelegrinatge gairebé diari per a molts terrassencs, per a molts vallesans. Però no travessa el seu millor moment. No llueix com lluïa, i per desgràcia fa honor indesitjat al seu característic nom popular. És el Llac Petit de Terrassa, cada vegada més petit, cada vegada menys llac, malalt de sequera.
“Fa vint anys que visc a Terrassa i que visito el llac i mai no l’havia vist així”, comentava aquest dimecres un excursionista mentre observava el pantà esquifit i marronós. La sequera ha provocat que el pantà de Can Bogunyà llangueixi i en els últims dies presenti una estampa trista, de capacitat reduïda, de toll gran. El pantà, segurament construït l’any 1907, recull les aigües del torrent de Can Bogunyà i es nodreix de les aigües de pluja i de les fonts de l’Alzina i la Bardissa.
El muntanyenc i geògraf Marc Malgosa ha penjat un comentari amb fotografies del llac en una xarxa social. “Cada dia més petit”, deia. Ell, visitant freqüent de la zona, ha començat a notar la reducció aquest any 2022. El 2020, amb el temporal Glòria, que va omplir aqüífers, rieres, fonts i surgències, va deixar el pantà abundant d’aigua. Feia goig. Però la sequera “s’ha anat accentuant” des de llavors, “amb dos anys de precipitacions inferiors a la mitjana anual” i amb un estiu, el passat, “extremadament calurós”.
L’Ajuntament, a sobre
Tot i que el pantà és de propietat privada, l’Ajuntament té constància de la repercussió de la sequera en aquest embassament de règim aluvial que, per això, queda al descobert poc a poc després de les avingudes d’aigua. Com ha recordat Carles Caballero, regidor de Medi Ambient, depèn de les pluges perquè no s’alimenta de cap curs permanent d’aigua, com passa amb els pantans dels rius. El llac es buida en períodes de sequera com el que vivim.
El Llac Petit va ser construït l’any 1907 / ALBERTO TALLÓN
A finals de novembre, el consistori egarenc va posar en marxa mesures d’estalvi d’aigua. Dies enrere, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), després de revisar la situació a les conques internes, havia declarat l’entrada en la fase d’alerta hidrològica al sistema Ter Llobregat, ja que els seus embasaments (Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç) s’havien situat al 33% de la seva capacitat. La situació no afectava (de moment) el consum d’aigua en boca en l’àmbit domèstic a Terrassa. Les prohibicions se centren en els usos agrícoles, industrials, el reg de parcs i jardins i en el fet d’omplir les piscines.
Origen
Part de la voluminosa llegenda del Llac Petit, amb poques comparacions possibles, afecta inclús la seva utilitat primera. Una versió indica que el propietari de la masia de Can Bogunyà el va fer per abastir els seus conreus. Una altra apunta que formava part, l’any 1872, d’un pla per conduir a Sabadell les aigües de la mina Vinyals, que tenia el seu origen prop del passeig del Vint-i-dos de Juliol i baixava en paral·lel a la rambla d’Ègara. L’objectiu (hipotètic) del projecte era la prolongació del cabdal de la mina cap al nord fins a Can Carbonell. I crear allà un petit pantà.
Imatge del llac el passat mes de juliol / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Fos com fos, el llac va esdevenir paratge conegut per gairebé tota la ciutat. Fins i tot la carretera de Rellinars va ser coneguda com a “carretera del Llac” pels terrassencs. Hi havia un llac gran, el pantà de la Xoriguera, però els seus murs amb prou feines és poden apreciar ara. Aquest pantà és va esfondrar l’any 1944.
Només quedava el Llac Petit, ara minvant, ara un emblema natural emmalaltit de sequera.
Residus, successos
Això no és una llegenda: dins del Llac Petit s’han trobat vehicles (cotxes, inclús) i objectes diversos. Això tampoc ho és: també s’hi han localitzat cadàvers: l’any 2006, el d’un home lligat de peus i mans, per exemple. I la policia ha buscat allà unes quantes vegades els cossos de persones desaparegudes. Ni el pantà ni els seus voltants han estat objecte d’una cura especial per molts visitants: a la zona ha calgut emprendre diverses campanyes de neteja.
