Com es veu el sistema educatiu des del seu càrrec, la presidència del Consell Escolar de Catalunya? Tinc una situació privilegiada. En el sentit que estàs a prop de la gestió perquè tens el despatx al costat de la conselleria i a la vegada a prop dels representants de la comunitat educativa. És una situació totalment nova perquè fins ara m’havia dedicat a la gestió i vaig ocupar darrerament la direcció de Serveis Territorials al Vallès.
Quina és la seva funció? La meva funció és aconseguir que la gent participi i que siguem útils al departament d’Educació fent propostes. Propostes que, a vegades, són molt crítiques i diferents perquè no tots els sectors de la comunitat pensen igual i a més tots o cadascú pot tenir les seves discrepàncies en les polítiques del conseller. Hi ha visions molt plurals, però la finalitat no és el consens, sinó el debat i l’intercanvi d’opinions.
En el nou calendari escolar, que s’ha aplicat a l’inici d’aquest curs, no hi va haver consens. Per què? Aquest tema és un bon exemple per posar sobre la taula. En aquesta qüestió no hi havia unanimitat en el si de la comunitat. El consell va demanar una moratòria i el departament va considerar que s’havia d’aplicar aquest curs. I el consell està valorant com ha anat per si cal implementar millores. En la meva opinió, crec que les vacances d’estiu seran més curtes, com a Europa, i que s’haurà d’aprovar una fórmula organitzativa que perjudiqui el menys possible.
El sistema educatiu ha de compensar les desigualtats, però cal treballar en xarxa
Vostè participa en el projecte Aprèn de Terrassa. Quina opinió en té? L’element essencial que té és que l’educació és corresponsabilitat entre les famílies, entorns socials i les administracions educatives. No és només una tasca de govern. És necessari que l’educació tingui participació i qualitat. Què vull dir? Que hem de tenir dades contrastades per saber que hem de fer. Per exemple, si volem demanar més activitats extraescolars, hem de saber quina és la realitat. I, en aquest sentit, el projecte Aprèn ja ha recollit algunes dades com que un 30% dels escolars de Terrassa no en fan o, per exemple, que un 16% dels escolars mengen sols.
Terrassa ha fet els deures per tenir una escola més equitativa? Hem començat a treballar en la bona línia, encara que s’ha de tenir present que l’origen de la segregació escolar no solament és escolar. I això no canvia d’un dia per un altre. Seríem uns il·lusos si pensem que en dos anys o tres revertirem la situació. El sistema educatiu ha de donar a tothom el què necessita i per, tant, ha de compensar les desigualtats per arribar a l’equitat. Però cal anar més enllà de l’escola perquè la segregació també és familiar, social, territorial… El projecte Terrassa Aprèn també ha fet una cosa important i és treballar en xarxa. I, per exemple, tots els serveis socials haurien d’entrar a l’escola perquè, en definitiva, el nen s’educa a l’escola, amb la família i el barri. I els polítics haurien de tenir en compte tot aquest marc i fer polítiques a llarg termini.
Però els polítics, precisament, canvien les regles de joc quan arriben al govern. I, sobretot, en educació. Es canvien les normes, però a vegades es triguen molt a aplicar. A Catalunya, tenim la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i aquí hi ha més acord. Una altra cosa és que des d’aquí s’hagin de barallar amb el govern espanyol.
Un 90% dels alumnes es treuen l’ESO, però després hi ha una tassa molt alta d’abandonament
La pandèmia ha fet baixar el rendiment acadèmic. Els preocupa? Hi ha una dada positiva i és que el nombre d’alumnes que obté el certificat de l’ESO ha pujat del 70 al 90%. El problema que ara ens preocupa més és l’abandonament després de l’ESO, a 16 anys, perquè acaba l’etapa obligatòria. En definitiva, a Europa, un dels objectius del 2030 és que hi hagi escolaritat fins als 18 i 20 anys. Nosaltres tenim clar que hauria de ser fins als 18 anys perquè la inserció laboral és molt complicada. En aquest sentit, cal potenciar la Formació Professional Dual, la que es fa amb l’empresa, i aconseguir que els alumnes graduats amb l’ESO facin FP fins als 20 anys, però alhora puguin treballar i tenir un sou.
L’ordinador a l’aula ha vingut per quedar-se? És una eina fonamental en la nostra vida i ha vingut per quedar-se de manera consistent. Ara, això no substitueix el llibre de paper, la plàstica, la música… Però l’ordinador sol no val. Nosaltres necessitem mestres i professors presencials perquè l’acompanyament i la relació en l’aprenentatge és indispensable.
La seva carrera professional va començar com a docent, però ha estat més anys en la gestió, primer com a inspector i després com a director territorial. Ha enyorat fer classe? A mi m’agradava donar classes a adults i ho vaig poder fer a la universitat fent formació a mestres. Va ser reconfortant.
