En línies generals, que conté el document que s’ha aprovat a Terrassa? És una novetat en termes de planificació urbanística, per aconseguir una cosa que està recollida a la Constitució espanyola, i és que tots els ciutadans tenen dret a un habitatge digne i de qualitat. El planejament urbanístic, sempre ho he dit, és la fàbrica de fer habitatge protegit.
Tenim clar el concepte d’habitatge protegit? No és un habitatge per a pobres, és per a joves i per a classes populars. En aquest sentit, d’alguna manera, no hi ha molts mecanismes per obtenir habitatge protegit. Hi ha tres mecanismes.
Quins són? Un és el mecanisme clàssic, el de sempre, i quan hi haurà una operació de transformació, es buscarà reservar una determinada quantitat per a l’habitatge protegit. L’altre és el de l’adquisició. Un ajuntament o l’administració compra pisos per fer habitatges protegits, i això es pot fer per via de l’expropiació, o via tanteig i retracte.
I el tercer mecanisme? És el que proposem, i és que, des de la mateixa manera que l’urbanisme regula que es pot fer activitat econòmica, comercial, fer un centre d’oci o fer habitatges, hi ha el mecanisme de la qualificació. I quan es facin habitatges a un lloc, una part s’ha de qualificar, que no reservar, un 30% de tots els habitatges amb aquest destí. A tot arreu? No, només en les operacions grans i que facin més de 600 metres quadrats. Estem parlant a partir de sis o set habitatges.
Quines limitacions tenen els habitatges protegits? No poden ser més grans de 90 metres quadrats útils, no es poden vendre a un preu superior a una determinada xifra, que no són barats, precisament, i tenen una limitació al preu d’accés. A Terrassa estem parlant d’un preu superior a 2.459,43 euros per metre quadrat útil. No són habitatges barats.
Quina és la limitació al preu d’accés? Si només treballa una persona en la unitat familiar, el preu d’accés és de 53.000 euros. No conec cap jove que, a la seva primera feina, cobri més d’aquesta quantitat. Si és una parella, que és el més normal, són 54.000 euros entre els dos, és a dir, 27.000 euros bruts cadascú. Hi ha molts joves, que ni els cobren ara, ni els cobraran demà ni demà passat.
És un habitatge amb mala fama? Té molt mala cultura. Sempre s’ha dit que els habitatges protegits són per a pobres. I no és així, perquè guanyar 54.000 euros no és ser pobre.
La mesura com incideix? Aquesta mesura ve a cobrir un altre precepte, que està recollit a la Llei pel Dret a l’Habitatge, que és de fa quinze anys, de 2007, i el que ens deia era que totes les ciutats de més de 5.000 habitants i capitals de comarca han d’aconseguir tenir, en un termini de quinze anys, el 15% del parc principal d’habitatge dedicats a protegit. Són els Objectius de Solidaritat Urbana (OSU).
Com afecta això en la ciutat de Terrassa? En el cas de Terrassa, estem dient que necessitaria 8.400 habitatges de protecció oficial. En té 4.600 i li manquen uns quants. Aquesta mesura serveix una mica per cobrir aquesta necessitat. Catalunya és l’única comunitat amb aquesta mesura. És una utopia, perquè a Terrassa li faltarien uns 4.000 i no és fàcil. Però l’OSU ens serveix per avançar.
Hi ha agents econòmics que no estan a favor d’aquesta mesura. No es pot dir que sigui una mesura que tingui una incidència econòmica negativa. És la mateixa ciutat la que ha fet pujar el preu del valor dels sòls i, per tant, d’alguna manera estem tornant a l’administració aquell efecte de la plusvàlua. I s’estan introduint mecanismes perquè aquesta societat no sigui tan exclusivista. N’obtindrem uns 1.500, que no són molts, però és una mesura de llarg recorregut i per a qui no té tants recursos.
Què ha canviat en l’habitatge protegit? Ara ja no és com un iogurt, i tenen data de caducitat. Abans els pisos, després d’uns anys passaven al mercat lliure, sense cap control.
A Terrassa s’ha establert el 30% per a habitatge protegit. Per què aquesta quantitat? És una de cada tres. És un principi de racionalitat i proporcionalitat. Aquestes mesures requeriran algunes modificacions perquè la llei que regula l’habitatge protegit és molt antiga.
En quin moment es troba el sector de la construcció? A Terrassa em diuen que les llicències d’obres han pujat sobre un 40%. Crec que no s’està baixant, però no s’arriba als nivells d’abans. S’està avançant en la rehabilitació. Estem en uns indicadors d’estabilitat, però lluny del que hauria de ser normal. S’ha de construir segons les necessitats.
