El parc mòbil de Terrassa es redueix any rere any i l’oferta de places d’aparcament a la ciutat ja s’ajusta molt a la xifra de vehicles. Les dades les ha posat sobre la taula el regidor de Medi Ambient, el republicà Carles Caballero, enmig del debat sobre les reserves d’aparcament als nous edificis de protecció oficial (HPO).
“Les dades desmenteixen el mantra que hi ha problemes d’aparcament a la ciutat”, va afirmar Caballero al ple de novembre, abans d’enumerar les dades que sustenten la seva afirmació. L’any 2020 hi havia a la ciutat 99.151 cotxes, i un any després, el 2021, la xifra de vehicles censats era de 98.600. En un exercici, el parc mòbil de cotxes va caure en 551 unitats.
El parc de cotxes va perdre més de 500 vehicles entre 202 i 2021 /Nebridi Aróztegui
Pel que fa a l’oferta d’aparcament, actualment a Terrassa hi ha “95.000 places. Hem comptabilitzat les places en superfície, sense polígons ni pàrquings en rotació”.
Confrontant aquestes 95.000 places d’aparcament amb els 98.600 vehicles que paguen l’impost de circulació, “pràcticament el 95% dels cotxes de Terrassa tindrien lloc en una plaça d’aparcament privat”, afirma Caballero. De fet, amb la suma de totes les places privades existents i les places en superfície, a la ciutat queden 34.000 places lliures a Terrassa, diu.
Places noves en edificis d’HPO
L’Ajuntament ha aprovat una modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística de Terrassa (POUM) que regula les reserves mínimes d’aparcament a les promocions destinades a habitatge protegit en règim de lloguer i sistema d’allotjament dotacional. La mesura reduirà la reserva als nous edificis d’HPO per ajustar els costos de les promocions, fer-les més viables econòmicament, i per adoptar-les a la demanda real dels residents.
Bona part dels usuaris d’HPO són joves i persones grans, moltes amb hàbits de mobilitat sostenible, usuaris del transport públic o de modes alternatius al cotxe. “Així és, però també és cert –argumenta el regidor socialista Marc Armengol– que si porten cotxes, alguns acabaran al carrer. Hi ha menys vehicles per habitant, però també menys places d’aparcament”. A Junts per Terrassa també els preocupa que “la rebaixa de reserves mínimes provoqui alguna pèrdua d’oportunitat de treure cotxes al carrer”, en paraules de la portaveu, Meritxell Lluís.
Des del govern de la ciutat afirmen que avui la proporció cotxes-aparcaments és pràcticament idèntica –“un 95%”– i recorden que en el futur, Terrassa guanyarà 3.000 noves places. “El sector d’AEG incorporarà 1,200 places noves privades, Sala Badrinas 600 i el Vapor Cortès projecta 1200 més”.
La realitat social de Terrassa aventura una disminució progressiva de vehicles als carrers. “Molts joves no es plantegen comprar un cotxe ni veuen necessari treure’s el carnet de conduir –apunta l’urbanista Pere Montaña–. I la piràmide d’edat de Terrassa és clara. Augmentarà la gent gran i molts renuncien al vehicle privat”.
Montaña defensa que “no té sentit fer aparcaments per fer-los” i apunta que “la ciutat s’ha de preparar per crear espais d’aparcament d’altres característiques i allà on hi ha activitats com serveis, comerç o bé oficines administratives” que concentrin població i desplaçaments en cotxe.
La realitat de Terrassa és que “gran part del parc mòbil dorm al carrer”, perquè els propietaris no poden o no volen pagar una plaça. No per manca d’oferta”.
A molts barris consolidats costa trobar una plaça d’aparcament al carrer, però “a les noves àrees de millora urbana pots projectar places i que no s’ocupin”. L’urbanista posa com a exemple el barri de Can Roca. Al sector “s’han construït edificis amb reserves d’aparcament, moltes de les quals estan buides”. El pàrquing de l’estació de Nacions Unides d’FGC, que està al sector, està pràcticament buit, tot i disposar de places a pupil·latge.
Un vianant en patinet elèctric. La presència de vehicles de mobilitat personal s’ha disparat a Terrassa/Alberto Tallón
La nova mobilitat creixerà el doble que la clàssica
Les ciutats avancen cap a un futur més eficient i saludable. Hi ha estudis com l’informe de l’Oliver Wayman Forum amb l’Institut d’Estudis del Transport (ITS), de la Universitat de Califòrnia (Berkley), que confirmen que la nova mobilitat augmentarà els cinc anys vinents a més velocitat (10%) que la tradicional (5%).
És un fenomen que es dona a les grans ciutats i que a Terrassa arriba a menys velocitat.
Fórmules alternatives al vehicle en propietat com el lloguer de cotxes, el cotxe compartit o els serveis de subscripció, també la utilització del bus, del taxi, les motos elèctriques, les bicicletes compartides o el patinet elèctric, s’imposen cada cop més com a una alternativa pràctica i adaptada a les necessitats de mobilitat.
“El cotxe en propietat ja està vinculat a una necessitat molt concreta -comenta Montaña- i justificada. Per què no té sentit pagar impostos, amortització, assegurança i manteniment per un vehicle que fas servir puntualment”.
A Terrassa el transport públic, la bicicleta i els patinets ja guanyen quotes al cotxe. Els serveis de lloguer o de cotxe compartit i els de subscripció encara tenen marge per recórrer a la ciutat.
En 25 minuts a peu es pot travessar tot Terrassa
Més del 50% dels desplaçaments interns a Terrassa es fan a peu. La raó està relacionada amb la configuració geogràfica de la ciutat. D’estructura rodona, els desplaçaments dels barris al Centre o viceversa es poden fer a peu en pocs minuts. Fins i tot les rutes entre barris. En 25 minuts pot creuar pràcticament Terrassa a peu d’est a oest, o de la plaça Nova a Sant Pere Nord, o des de la Maurina al barri de Ca n’Anglada. El nombre dels desplaçaments a peu a les zones urbanes està vinculat estretament a la mida de la ciutat i, curiosament, “és inversament proporcional –explica Montaña–. Als municipis petits se sol agafar el cotxe per fer qualsevol desplaçament. A les ciutats grans es camina més”.
