Una de les preocupacions latents als hospitals és la bronquiolitis per virus respiratori sincitial (VRS) en infants, segons destaca la doctora Montserrat Ureña, directora d’Atenció Primària del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). “Ens trobem en plena epidèmia, i els nens estan greus. Això també ha influenciat a què no poguéssim donar més hores. L’Hospital de Terrassa està desbordadíssim”.
Un estudi realitzat pel Consorci Sanitari de Terrassa (CST) mostra l’augment de les urgències hospitalàries per bronquiolitis/VRS als dos vallesos des del 2019 fins al 2022, analitzant els mateixos mesos de l’any en els quatre anys disponibles per a l’estudi. Tal i com es pot observar en aquest informe, la tendència és a l’alça, i les últimes setmanes d’aquest novembre del 2022 mostren un augment considerable del nombre de visites, amb una taxa general de 8,7 casos per cada 100.000 habitants.
Tres testimonis
Elisabet Garcia és mare d’un nen de 4 anys i d’una nena de 10 mesos, que necessiten recurrentment atenció sanitària. Els pertoca el CAP Sant Llàtzer, però aconseguir hora per a una visita és un malson: “Abans et donaven hora el mateix dia, i ara no és fins al cap de dos o tres dies, o la setmana vinent”, comenta l’Elisabet. “Em deriven sempre a l’Hospital de Terrassa, on espero llargues hores per ser atesa. L’altre dia vaig acabar recorrent a un pediatre privat”.
La filla de l’Elisabet pateix un hemangioma, patologia per la qual necessita prendre un xarop, tractament que ha de seguir durant sis mesos més i que ha d’interrompre cada cop que agafa bronquitis. “Quan té tos l’haig de portar al metge, i no puc estar pagant un pediatre privat un o dos cops per setmana, ni passar-me la nit a l’Hospital”, continua.
Col·lapse
Similars són els casos relatats per la Sílvia Fontellas i la Caterina Gazinska. La Sílvia Fontellas va entrar a l’Hospital de Terrassa un divendres a les 11 hores amb el seu fill, i va esperar-se fins a les 17 hores per ser atesa. “Mai m’havia esperat tant per una urgència com fins ara”. La Caterina també ha d’assistir al metge constantment per la seva filla petita. “És un peix que es mossega la cua. Ens deriven a l’Hospital de Terrassa perquè no es saturi el CAP, però llavors col·lapsem les urgències de l’Hospital. Està clar que el problema ve de dalt”, afirma la Caterina.
“Vull que les meves filles es puguin visitar al CAP Sant Llàtzer. Si tots deixem d’utilitzar el servei públic per marxar al privat, acabarà desapareixent l’atenció gratuïta”, afegeix la Caterina. Abans, les tres recorrien a les urgències pediàtriques del CAP Sant Llàtzer, però des de la pandèmia ja no funcionen.
Les prioritats
“Es prioritza que cada infant sigui vist pel seu metge”, comenta Ureña. I afirma que la situació és similar a tots els CAPs del territori, però el Sant Llàtzer l’ha notat més per la marxa d’un pediatre. Havien allargat les hores de feina dels metges que segueixen al centre, però pediatria seguia saturada.
“Tenim 6 pediatres, i cadascun atén una mitjana de 20 nens per dia. Aquesta setmana hem canviat les agendes i s’hauria de notar que tenim més hores per oferir. Esperem poder atendre fins a 30 infants al dia”, continua la doctora. D’aquesta manera, podran atendre més nens, ja que fins ara fomentaven més el “nen sa”, i més infants podran ser atesos per l’equip de pediatria del CAP, en comptes de ser derivats a urgències. Ureña afegeix que la ràtio del CAP Sant Llàtzer és de 1.200 infants per pediatre, quan hauria de ser de 1.000