Tot i que les seves activitats es van iniciar el dia 19 de març d’aquest any, és aquest dimarts quan es presentarà de manera oficial aquesta nova secció de muntanya inclusiva del Centre Excursionista de Terrassa (CET). Llavors, com expliquen els organitzadors, va ser un “tastet”, que ha tingut la seva continuïtat amb altres sortides, i que va comptar amb la inestimable col·laboració de Cim Project, que és una entitat pionera a Catalunya. La presentació serà a les 19.30 hores a la seu del CET. L’objectiu és que “totes les persones que vulguin accedir al medi natural o a la muntanya, ho puguin fer si volen, i no només si poden”.
Aquell dia del mes de març, van participar gairebé 30 persones, i va ser la llavor per a la creació d’aquesta secció de muntanya inclusiva dins del mateix Centre Excursionista de Terrassa. En un principi, la secció se centra a fomentar l’excursionisme per a persones amb alguna discapacitat visual o auditiva, si bé no es descarta, en un futur, créixer cap a altres activitats d’inclusió per a persones amb capacitats diverses.
El seu responsable és el Xavi Heras, a qui acompanya un equip de coordinació formada per cinc persones més, concretament Neus Abad, Jaume Burgaya, Marc Malgosa, Dani Risco i Pere Saperas. Fins ara, s’han organitzat 18 activitats d’excursionisme, tant de baixa muntanya com mitjana o fins i tot alta muntanya, amb un total de 270 participants dels quals 70 han estat persones amb baixa o nul·la visió o baixa audició.
Les activitats es duen a terme amb la tècnica de la barra direccional, que es basa a crear equips independents de tres persones, que s’agafen en una barra d’alumini extensible, fins a tres metres, que fa les besses de barana, i, a l’altra mà, es valen d’un bastó per a prospecció del terreny.
Al davant hi va una persona que fa de guia de l’equip, que va informant i anticipant les característiques del terreny i l’entorn a la segona persona, que sempre és la persona guiada, amb baixa o nul·la visió o audició.
La tercera persona
La tercera persona, que està a darrere, habitualment, també fa de guia, i va anunciant el moment just de fer la passa a la persona guiada, o l’instant precís d’abaixar el cap. Principalment, la seva funció és fer de timó per dirigir tal com cal a la persona guiada. En les 18 activitats acomplertes fins ara, han participat entre unes 60 i 70 persones voluntàries per fer de guia, entre elles algunes d’invidents. Cada participant necessita dues persones com a guies.
La tècnica de la barra direccional aporta molta seguretat a les persones amb discapacitat visual, ja que poden progressar en el medi, agafats d’una barana de forma permanent i, a més, amb un bastó que els ajuda a inspeccionar el terreny i notar aquells trets que li van anticipant els dos guies. Les barres direccionals, en ser un objecte que no es troba a les botigues, s’han anat construint de forma altruista, “com un treball d’artesania per part d’algun taller”, expliquen des de la secció.
