Uns delinqüents estafen ancianes a Terrassa fent-se passar per empleats bancaris. Han arribat a traslladar-les en taxi a sucursals per a, mitjançant mentides, fer-los signar documents i retirar grans sumes de diners. Milers d’euros. Va passar fa uns dies amb una octogenària, mare d’una dona amb paràlisi cerebral. Els delinqüents aconsegueixen els seus codis per fer transferències. I han arribat a aïllar víctimes a hotels simulant que són policies de paisà preocupats precisament per l’acció d’estafadors. Aquest tipus de delictes ha pujat a Terrassa el 35% en un any.
No sols treuen diners per taulell. També fan transferències bancàries per internet o en caixers, a comptes radicats en l’estranger. En alguns casos, els delinqüents s’han trobat sucursals a punt de tancar i no han tingut inconvenient en tornar-hi l’endemà. La unitat d’investigació dels Mossos d’Esquadra a Terrassa està darrere d’una banda de defraudadors que ha aconseguit un grau de perícia sofisticada en casos tan sagnants com el d’una dona gran a la qual van portar a un hotel de Barcelona amb el pretext de protegir-la, per intentar accedir a un fons d’inversió que té la dona.
Un “segrest”
Aquest és el resum d’aquesta història truculenta que va ocórrer a Terrassa fa unes setmanes. Els primers passos són els recurrents en aquests delictes. Els malfactors han aconseguit dades de la víctima, segurament tafanejant a la seva bústia. La dona rep una trucada al seu telèfon fix. Algú, en català perfecte, li diu que és del seu banc, que és tal treballador o tal altre, i l’informa sobre un intent de robatori de diners per internet, i després del primer impacte arriba el reguitzell de preguntes amb to tranquil·litzador, aquest “no es preocupi, quedem per anul·lar-ho tot”, aquest va i ve d’informacions sobre codis, documents, amb la víctima atabalada.
En aquest cas, el gir arriba quan els Mossos d’Esquadra s’assabenten de la jugada i es personen en el domicili. Un agent de veritat acudeix al banc per intentar anul·lar l’operació en embrió i un altre es posa al telèfon simulant que és un veí de l’anciana. Els estafadors volien 13.000 euros, però han esbrinat que la víctima té un dipòsit de 280.000 euros en un fons d’inversió. Pugen l’envit.
Els Mossos d’Esquadra investiguen diversos casos a Terrassa
Com s’ho fan? Acabada la intervenció policial, hores després, aprofiten la circumstància per fer un gir a la seva aspiració. Tornen a contactar amb la víctima, aquest cop fingint ser els mossos.
“Hem sabut de casos similars, els lladres volen anar a casa seva, ara mateix li enviem uns agents, cal que marxi”. Un home es presenta a l’habitatge poc temps després. Diu que és policia. Per descomptat, va de paisà. Amb ardits variats empeny la dona a marxar. Ell l’acompanyarà a un hotel. I se l’emporta a un hotel de Barcelona. I dormen a la mateixa habitació, “guardià” i víctima, fins que la dona sospita, fa preguntes, demana credencial, mostra una certa desconfiança que provoca la fugida del malfactor. Al final, els Mossos de veritat són avisats, van a l’hotel, comproven els fets, parlen amb el banc i constaten l’intent dels estafadors d’aconseguir, almenys, 30.000 euros dels 280.000.
En taxi
A una altra víctima, octogenària sense més família directa que una filla amb paràlisi cerebral, li han pispat gairebé 30.000 euros, tots els diners de què disposava. Li van trucar fa uns dies per telèfon. La van tenir així, entretinguda, diverses hores.
L’home que parlava era com un facilitador per resoldre un suposat problema urgent: el banc havia detectat a temps un intent d’estafa cibernètica, però necessitaven dades per anul·lar comptes, ja se sap, havia de passar per l’oficina bancària de referència per fer uns tràmits. “No es preocupi, l’anirem a buscar en taxi”, li va dir aquell home de veu amable. Un company anirà a casa seva. I sí, la dona rep la visita. I sí, hi ha un taxi a la porta.
Els investigats fan operacions telemàtiques amb diversos dispositius
Els investigadors creuen que els estafadors formen bateries de tres persones: el del telèfon, el visitant i el que després espera la senyora al banc. Així va ser. El segon individu va acompanyar la dona a la sucursal. Era un individu amb mascareta, per ocultar el seu rostre. A l’oficina l’esperava el suposat facilitador, que segurament era el tercer del grup. “Hola, assegui’s, assegui’s, ho tenim tot preparat, parlaré amb el noi”.
Retirada
Com es va identificar? Havia demanat cita? Per increïble que sembli, l’estafador va anar al taulell, va parlar amb un empleat, va assenyalar la dona i una estona després va anar a buscar-la. Només faltava la seva signatura per desbloquejar l’assumpte. Vingui, si us plau. La va acompanyar, sol·lícit. Ella creia que estava en un entorn segur, la seva oficina bancària. Què podia passar? “Signi aquí”, i va signar.
Va sortir de l’oficina amb l’estafador, tan amable, que la va acompanyar a casa de tornada, en taxi. L’anciana no sabia que havia signat la retirada de diners: gairebé 30.000 euros. Els seus estalvis. Els defraudadors li ho havien embutxacat. Ella es pregunta per què va pujar al taxi, sent vergonya, plora, es culpa. Prodis, entitat de la qual és usuària la seva filla, l’ajuda i assessora. Els Mossos aconsellen no creure’s aquestes trucades: “El banc no demana dades per telèfon”. I, en cas de dubte, recomana contactar amb el banc o trucar directament la policia.
