Marcel Taló Martí, historiador-CEHT
El 27 de març de 1936, una família de Can Palet denunciava a la premsa un fet insòlit: una força invisible i desconeguda intentava agredir la seva filla Josepa, de tan sols 13 anys. Pel que deien, només calia que la noia mirés fixament un moble –ja fos una taula o bé una cadira– perquè aquest se li llancés violentament a sobre, amb la clara intenció de fer-li mal. Els fets van prendre volada ràpidament i la premsa d’arreu se’n va fer ressò: el periòdic “Crònica”, de Madrid, hi dedicava un ampli reportatge i, fins i tot, un diari islandès va afegir una breu notícia sobre el tema.
Amb el pas dels dies, els misteris a Can Palet es van multiplicar: taques sobtades a les parets que feien caure a qui passava per davant, llet que arrencava el bull sense que ningú l’escalfés prèviament o un infant a qui al cap no li creixia cabell, sinó herba. Com s’anunciava a la premsa local, “Terrassa pot esdevenir la meca de la curiositat”. Els misteris ja no es limitaven a la casa del carrer de l’Agricultura on vivia la família de la Josepa, sinó que s’havien escampat pel barri com una taca d’oli.
La família principalment afectada la conformaven en Josep Obrador, de 48 anys i teixidor a l’atur. Era un home alt, d’aspecte anyívol i ensopit. La seva esposa, Júlia Puigrodón, de 43 anys, tot i que lluïa forta i sana, se sentia massa fràgil i decaiguda per treballar. La filla gran, la Teresa, de 17 anys, era l’única que tenia feina en una fàbrica, mentre que la petita, la Josepa, ajudava a la seva mare a cuidar la casa. Malgrat la situació, mai faltava de res, a ca’ls Obrador. De fet, des de feia pocs dies, havien acollit amb ells una xiqueta menuda que havia quedat orfe de mare.
Retall dels diaris que es feien ressò del cas de la família de Can Palet
El pare i la filla repetien a tothom que volia escoltar com van començar els misteris: un bon dia, mentre eren al petit hortet que tenien al pati, un seguit de pedres pintades de verd van llançar-se de sobte contra la Josepa sense que ningú les toqués. Per si fos poc, les pedres feien olor de sofre, senyal inequívoca que el dimoni estava darrer totes aquestes trapelleries. Des d’aleshores, la vida de la família Obradors era, segons deien, un infern.
Ni la policia, que feia guàrdia davant la casa durant tot el dia, ni el capellà de Can Palet van saber aturar els incidents. El dia que Mossèn Cusidó va intentar foragitar els mals esperits beneint la casa, la taula del menjador va començar a bellugar-se sospitosament. De sobte, un cotxet buit va escapar-se màgicament de l’habitació dels mals endreços i va envestir al capellà, que va acabar fugint cames ajudeu-me d’aquella casa maleïda i no hi va tornar mai més.
Un punt desesperats, la família va demanar ajuda a un espiritista. La recomanació era ben estrambòtica, però ja no sabien què intentar: calia despullar la Josepa, apallissar la seva roba i anar a comprar un pulmó de xai, cuinar-lo i, quan fossin les 12 de la nit tocades, apunyalar-lo amb una navalla fins que haguessin sonat les dotze campanades. Ves per on, contra tot pronòstic, això tampoc els hi va funcionar.
La notícia va arribar, fins i tot, a Islàndia
Diferents periodistes, doctors i psiquiatres van intentar esclarir els fets fent-hi una aproximació científica. Sembla que el verd de les pedres llançades contra la Josepa era el mateix verd amb què els veïns havien pintat uns arbres el dia anterior.
El doctor Lluis Maria Tallés va certificar que els blaus que tenia la Josepa per tot el cos eren reals, però que podien ser fruit d’haver colpejat la noia amb una bota amb la punta reforçada. Per la seva banda, el psiquiatre Joaquim Fuster ho atribuïa a un cas extrem de suggestió i histerisme. Al cap i a la fi, tot plegat es basava només en el relat que n’havien fet el pare i la Josepa, sense que ningú hagués pogut confirmar cap extrem.
Finalment, amb el pas de les setmanes, l’interès pel cas va esllanguir-se i la premsa va deixar de parlar-ne. La normalitat havia tornat a Can Palet. Si més no, fins a l’estiu, quan va esclatar el temps de guerra i revolució que ho va canviar tot. De sobte, les pedres màgiques voladores i els mobles agressius semblaven una petitesa davant de la nova situació social.
