La fabricació additiva, el que coneixem comunament com a impressió en tres dimensions, ha entrat amb molta força en els processos industrials i a la manera d’idear i dissenyar productes. Tant és així que la primera promoció del màster en Fabricació Additiva de la UPC School, a l’Eseiaat (Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa) va presentar ahir els seus treballs de fi de màster al Digital Lab del seu campus. Tots són projectes que proposen respostes a problemes reals plantejats per empreses: es tracta d’innovacions en productes esportius, d’oci, per a discapacitat i millores de processos per a la indústria de la fabricació 3D.
Per al professor Marcel Macarulla, la creació del màster de l’Eseiaat és un gran avenç, ja que permet “tenir alumnes que seran els professionals que faran que en un futur les empreses puguin ser molt més competitives”. D’entre tots els projectes presentats en va sortir un de guanyador, que tindrà l’oportunitat de desenvolupar el seu treball durant sis mesos a la 3D Incubator de Leitat i el Consorci de la Zona Franca.
Cesc Gudayol, 59 anys, Girona
“Vam analitzar si calia comprar una impressora 3D”
Els estudiants Cesc Gudayol i Gema Sánchez han realitzat un estudi de viabilitat econòmica en la implementació de la fabricació additiva als processos de producció de l’empresa barcelonina NGNY, que ha vist com creix la demanda d’alguns dels seus productes. Es dedica a automatitzar els processos de laboratoris clínics. Cesc Gudayol explica així el projecte: “Vam treballar sobre tres hipòtesis. La primera era mantenir-se en l’escenari actual. La segona era adquirir les peces que cal fer amb la tecnologia 3D a una altra empresa proveïdora. I la tercera consistia a comprar una impressora 3D”. El projecte dut a terme per Gudayol i Sánchez responia a l’encàrrec dut a terme per aquesta empresa. Els va caldre analitzar a fons l’evolució de la fabricació additiva de la companyia per tal de saber quina de les tres opcions era la més encertada. La conclusió va acabar essent la segona. De les 2.000 peces d’una d’aquestes complexes màquines de laboratori, només 150 es fan amb una impressora 3D. Comptat i debatut, comprar una impressora seria una despesa, ara per ara, innecessària.
Jonny Alexander Aristazábal, 42 anys, Colòmbia
“Vaig decidir automatitzar un procés que fins ara feien dues persones”
Aquest enginyer colombià que duu 12 anys vivint entre Barcelona i Sant Cugat ha creat un nou procés d’anàlisi de la qualitat per a productes i peces fabricades amb impressió 3D. Està basat en la intel·ligència i la visió artificials. A través de la tecnologia Deep Learning busca augmentar la productivitat. “Treballo a l’àrea d’impressió 3D metalls de l’empresa HP, a Sant Cugat. Vaig veure que calien dos tècnics per avaluar una a una cadascuna de les peces. I vaig decidir automatitzar aquest procés”, assenyala Aristazábal. I afegeix: “Volia fer quelcom visual per a una cosa que és visual. Es tracta d’un programa que ja s’està implementant a HP, però encara ens queda un procés llarg per davant”.
Jordi Callau, 25 anys, Vinaròs
“L’espatllera s’adapta perfectament a cada persona”
Té 25 anys, va néixer a Vinaròs i resideix actualment a Sant Sadurní d’Anoia. Jordi Callau ha dissenyat i creat amb fabricació additiva una espatllera protectora de seguretat per a practicar esports de risc. El seu projecte “Adaptative Back Protection” està pensat per protegir l’esquena dels practicants d’esports com el motociclisme, el ciclisme de muntanya, l’esquí i tota mena d’esports de neu. “Aquesta espatllera és una superfície que protegeix una part important de l’esquena. A partir de l’escaneig del tors de cada usuari s’elabora una peça personalitzada que s’adaptarà perfectament al seu cos”, assegura Jordi Callau. Va optar per la impressió en 3D per tal de buscar una millor alternativa als productes que es poden trobar actualment al mercat. “Per als que practiquen aquesta mena d’esports de risc i necessiten tenir l’esquena ben protegida no hi ha massa alternatives al mercat. És per això que vaig decidir crear aquesta espatllera amb un material que protegeix el cos dels esportistes i evita diferents lesions i sobrecàrregues”, assegura Callau, que va contestar ahir moltes preguntes amb relació al giny que ha dissenyat. La impressió 3D permet, en aquest cas, no partir d’un motlle predeterminat.
Roger Arnau, 36 anys, Terrassa (guanyador)
“He creat un coixí per a cadires de rodes que s’adapta a tota mena de cossos i evita que apareguin llagues”
L’únic terrassenc d’aquest màster en Fabricació Additiva de la UPC School és Roger Arnau, que ha creat un coixí fabricat en 3D amb estructura de làtex per a cadires de rodes. “Vaig treballar en una empresa que fabricava cadires de rodes i conversant amb diferents clients em vaig adonar que l’aparició de llagues era força habitual, fonamentalment entre la gent amb lesions medul·lars, que han d’estar 14 hores diàries asseguts a la cadira de rodes”. Per resoldre l’aparició d’úlceres i llagues, aquest terrassenc ha ideat un coixí transpirable, regulable amb les mans, que permet canviar punts de pressió, sempre en funció de l’usuari. “És com un rusc buit per dins que no es punxa. S’adapta cent per cent a l’anatomia de l’usuari. Treballar amb la tecnologia 3D ens permet personalitzar el coixí i adaptar-lo a tota mena de cossos i de necessitats”, comenta Roger Arnau.
Gerard Masnou, 21 anys, Raimat
“Les empreses petites poden disposar de tota mena de paquets de diferents mides”
Gerard Masnou ha creat un nou sistema d’embalatge per a productes fabricats amb impressió 3D. “És un model de producció pensat per a empreses que fabriquen poques unitats. Els garanteix poder tenir una baixa producció. Amb una impressora MJF es dissenyen els motlles a mida del que li cal a l’empresa”, explica Masnou. El cost d’entrada per implementar aquest projecte és mínim. A més, el 100% del material que s’utilitza és reciclat, com cartó i paper. Diverses empreses s’hi han interessat.
Marta Martínez, 36 anys, Tortosa (guanyador)
“Una pròtesi de vagina permetrà operar al desembre una nena”
El projecte “Lilium Project” tindrà una aplicació directa en el món de la medicina sanitària de precisió. Marta Martínez i Víctor Lozano han dissenyat una pròtesi per a una nena de 13 anys que pateix una malaltia poc comuna, la síndrome d’MRKH o agenèsia vaginal. A la primavera van començar a treballar en la construcció d’una pròtesi de vagina de silicona que se li implantarà el mes vinent. “Aquest projecte s’ha creat per atacar un problema molt específic. Aquesta nena pateix una malaltia molt peculiar, que afecta només a 1 de cada 4.500 nenes al moment de néixer. Quan va tenir la primera regla, es va adonar que no expulsava sang i li van detectar. Té llavis genitals, ovari i úter, però no vagina. I gràcies a la fabricació additiva hem pogut dissenyar-li diverses peces de vagina que se li implantaran al llarg del temps. S’ha fet tenint en compte els paràmetres antropomòrfics i morfològics d’una nena de la seva edat”, comenta Martínez. Aquest és un clar exemple de la importància de la impressió en 3D en el camp de la cirurgia. “Recrear una vagina seria molt costós i molt car”, diu la investigadora.
