Juli Fernández (1977) té una prioritat com a conseller de Territori, un “sistema integral ferroviari per Catalunya que millori la vida de la gent”. El dia 1 de desembre es reunirà amb els alcaldes del Vallès, que li demanen que es comprometi amb l’execució de la ronda Nord, la nova carretera que ha de comunicar Terrassa, Sabadell i Castellar. El conseller, però no contempla la nova infraestructura. Fernàndez defensa que “el Quart Cinturó “s’acaba a Viladecavalls”, planteixa fer millores a l’N-150 i s’ofereix als municipis per “buscar solucions a la mobilitat interna”.
Quina valoració en fa de les primeres setmanes com a conseller de Territori? Estic molt content de poder servir al meu país. Ho he fet quan feia de farmacèutic, d’alcalde de Sabadell i ara com a conseller. Ara treballo per la Catalunya sencera, social i territorialment, i perquè el nostre país sigui lliure. En això estic.
Quina és la seva prioritat al capdavant de la conselleria de les infraestructures? Els trens i les vies són un dels reptes que tenim, perquè faciliten la vida a la gent cada matí, alhora serveixen per combatre l’emergència climàtica. Parlo del sistema ferroviari integral de Catalunya, de tots els trens, metros i tramvies i de totes les vies. M’agrada dir que vull tenir totes les responsabilitats i cap excusa.
Juli Fernàndez sosté que el rebuig al Quart Cinturó és un sentiment compartit amb els alcaldes / a. tallón
Dimecres, els municipis de l’Arc Metropolità li demanaven que torni a l’acord per la ronda Nord. Ho farà? El Govern vol aportar solucions reals i viables a la mobilitat del Vallès. No puc tornar a cap acord, perquè no existeix entre la Generalitat i el Govern de l’Estat. Com a molt, hi ha declaracions d’intencions. Ja ho he dit, no hi ha un sol document al Departament de Territori. El que sí hi ha és un consens molt ampli que el Quart Cinturó no s’ha de fer, i això és molt positiu. Ara toca construir propostes que resolguin la mobilitat.
Descarta, doncs, la ronda Nord? És que no tenim un problema de capacitat viària avui entre Sabadell i Terrassa. Les nostres solucions poc tenen a veure amb una via d’alta capacitat. No podem pensar que una infraestructura pensada als anys 60 ens resoldrà els problemes interns de mobilitat. Jo vull ser part de la solució, perquè fins ara no hi ha hagut solucions per aquestes qüestions.
Quina és la seva alternativa a la nova carretera? El Quart Cinturó s’acaba a Viladecavalls, a la C-58, que ha de ser la continuïtat natural de la via d’alta capacitat. A partir d’aquí, a Terrassa li queda una ronda Nord i una rotonda a la qual no hi anirà ningú. Passa a tenir una ronda urbana, i el que hem de fer és trobar una solució per acabar els moviments interns de la ciutat.
I quina és la seva solució per a la rotonda de la B-40 a Can Roca? Jo ara no entraré ni en traçats, ni en tipologia d’intervencions. Perquè volem ser una part activa de la solució i intentar que passi. Els detalls venen després. No em trobareu generant titulars buits.
Però la idea seria tancar la ronda de Terrassa per l’est? L’alta capacitat s’acaba a la C-58 com he dit. Les solucions seran adaptades a les necessitats del territori. Terrassa té una ronda per l’oest i pel nord, però no per l’est. No vull dir que s’hagi de fer res pel Torrent de La Betzuca, eh? El que vull dir és que Terrassa necessita resoldre les seves necessitats de mobilitat i crec que ara Terrassa pensa que la seva ronda est pot ser la ronda Oest de Sabadell… Crec que Terrassa necessita resoldre de quina manera la part est de la ciutat va a parar a l’N-150, cap a Sabadell, o cap a la C-58.
“Podem intervenir a l’N-150, amb un carril per l’autobús i transformant-la en un eix cívic”
Com millorarà la connexió amb Sabadell, tal com demanen els alcaldes i els agents econòmics? Podem intervenir sobre l’N-150, amb un carril segregat pels autobusos, transformant-la en un eix cívic. El següent pas seria la connexió de Castellar amb la ronda Oest de Sabadell, un projecte que permetrà abordar la Gran Via.
I qui pagarà aquestes noves infraestructures? La Generalitat ha de decidir quines són les seves infraestructures viàries i finançar-les i l’Estat ha de transferir els recursos, tal com estableix l’addicional tercera de l’Estatut. El Govern de l’Estat té competències en autovies. Si ens transferissin els recursos en el cas que es planteja, voldria dir que estem executant el Quart Cinturó. I això no serà així.
Ha pensat que els dirà als alcaldes dijous? Afrontaré aquesta trobada amb respecte i escoltant totes les posicions, com sempre. Si algú vol defensar el Quart Cinturó, que ho digui i segurament discreparem, però estic segur que podrem construir solucions conjuntes per la mobilitat interna del Vallès. Anem a buscar solucions i el Quart Cinturó no ho és perquè no existeix.
El model alternatiu d’ERC és el ferroviari. Quina és la proposta de Territori? Tenim un 13% d’ús del transport públic a l’àrea metropolitana i al Vallès, enfront un 40% a Barcelona. L’acord dels Pressupostos Generals de l’Estat inclou els estudis i el conveni perquè la Generalitat executi els intercanviadors de la R-8 de Volpelleres i a l’Hospital General, que permetrà connectar la línia del Vallès Occidental amb el Vallès Oriental. Hem de fer una línia ferroviària transversal que connecti Martorell amb Granollers. La primera intervenció seria en el tram Terrassa-Sabadell-Granollers i per això hauríem de resoldre el tram entre Barberà i Santa Perpètua, i també fer de Terrassa fins a Martorell. Amb una freqüència suficient, tindríem una solució per a un territori amb 700.000 persones. És una infraestructura que no és radial i que donaria solució a una mobilitat que ara es fa forçosament per carretera.
L’orbital ferroviària és un projecte de molta envergadura. Amb quins recursos i amb quin calendari treballa el departament? Totes les obres són importants. Serà immediat? No. Per això, abans s’hauran fet els intercanviadors de Volpelleres i d’Hospital General a Sant Cugat, que són obres més senzilles. En la connexió ferroviària entre Terrassa, Sabadell i Granollers no hi haurà tuneladora, ni serà tan dificultós com altres actuacions, per exemple el perllongament de l’L8 entre plaça Espanya i Gràcia, que serà tot soterrat. Que, per cert, és una bona notícia per als vallesans.
Parlem de Ferrocarrils. El dia 9 de desembre milloraran molt les freqüències la línia del Vallès, però la S1 i la S2 estan al límit de la seva capacitat. Com està el repte d’escurçar els temps de trajecte? L’opció d’un tren llançadora està descartada? Allò que s’ha prioritzat ara és la freqüència. Estem en el màxim de capacitat de la infraestructura efectivament. Amb les línies tal com estan i sense un nou túnel que connecti el Vallès amb Barcelona no podrà ser.
Per Collserola o per Horta, La possibilitat de fer un nou túnel ferroviari entre el Vallès i Barcelona està sobre la taula? Sí, però això no passarà ara. Són projectes de país, una mirada estratègica a llarg termini. No és un projecte de legislatura, o a sis o set anys. És una gran inversió. La mirada està posada per millorar l’oferta ferroviària.
La T-Mobilitat ja s’ha implantat, però encara no permet pagar per trajecte recorregut. Terrassa continua sotmesa al greuge de la zona 3. Fins quan? La T-Mobilitat ha d’estar integrada a tot Catalunya a finals del 2023 i a principis del 2024 hem de començar amb el pagament per quilòmetre. Això farà que no paguem per anar d’una zona a una altra, sinó per utilitzar el transport públic segons els quilòmetres.
L’estació de Rodalies a Can Boada. Havia d’estar en servei el 2025. Serà possible? És una que estació que pot ser molt útil per aquest barri. Els ajuntaments vallesans i la Generalitat de Catalunya ho han posat sobre la taula d’Adif. Quan tinguem la gestió, que estic convençut que l’aconseguirem, serà una de les qüestions que entomarem des del sistema ferroviari de Catalunya Espero poder-ho viure i fer-ho.
