Dinou persones i l’exèrcit espanyol que van rebre honors durant la dictadura o estan inclosos en el nomenclàtor de la ciutat, estan a la corda fluixa. La nova llei de memòria democràtica ha obert el debat i, per aquest motiu, ahir es van trobar al Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) alguns dels seus components i la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, per tractar aquest tema.
L’objectiu era parlar sobre els criteris que han de prevaldre a l’hora d’anul·lar les distincions atorgades en el franquisme. Durant aquella etapa, es van concedir diversos honors, com el de fill adoptiu o algunes medalles. A més, hi ha personatges de llavors que disposen d’algun carrer o plaça al seu nom, qüestió que es demana que es consideri.
La postura dels historiadors té diferents accepcions. La posició majoritària és que hi ha una gran majoria a favor de la retirada absoluta de tot plegat, però també hi ha qui no està d’acord amb això. De fet, des del CEHT s’ha fet una enquesta que ha arrossegat resultats molt més favorables a retirar les distincions a personatges “més explícits, com regidors o ministres de la dictadura”, va assegurar Marcel Taló, president del CEHT.
Hi ha posicions, des del vessant absolutament democràtic, que demanen aplicar l’ètica de l’oblit, per tal de deixar de banda el conflicte, superant-ho deixant de parlar-hi.
Sobre la taula
Martínez va parlar de la trobada d’ahir i va dir que l’objectiu era “posar sobre la taula un debat que no s’ha acabat del tot” i va recordar que ja es van retirar distincions, la més evident la que s’havia atorgat a Franco. “Cada vegada és fan més passos”, per resoldre aquesta qüestió i va dir que “des dels ajuntaments hem de fer una revisió i, després ens tocarà prendre decisions i ser responsables”.
La regidora va explicar que no és fàcil posar-se d’acord amb temes com aquest i que s’ha de fer pedagogia per les generacions que han de venir. No va tancar la possibilitat que es tracti pas a pas. “Els personatges són diferents i cadascú va tenir la seva història. S’haurà d’analitzar cada cas i després veurem si es pren una decisió conjunta”, va manifestar.
Algunes de les persones que estan dins d’aquest debat són personatges que no pertanyen a la història de Terrassa, com Juan Antonio Samaranch, delegat d’Esports de la Diputació de Barcelona, José Ibáñez Martín i joaquín Ruiz Giménez, que foren ministres d’Educació o José Antonio Elola-Olaso, delegat nacional d’Educació Física.
També hi ha antics alcaldes, com José Clapés, Joaquín Amat o José Homs, que van rebre medalles. Pel que fa al nomenclàtor, algunes de les persones que entren en l’apartat de dubtes a considerar es troben Alfonso Sala, l’Abat Marcet, el Bisbe Sanahuja, Miquel Palomares o el Bisbe Castelltort. Alguns d’aquests, a més, van rebre altres distincions. També estan a aquesta llista Joaquín Morera i Francisco Sabater, que van rebre la medalla al mèrit esportiu, i l’Exèrcit espanyol.
