Rocío Vidal va estudiar un màster en comunicació científica. Dissabte passat va viatjar des de Madrid per cloure la 27a Setmana de la Ciència, que d’enguany ha estat centrada en el concepte de la innovació i que ha acollit 26 activitats diferents per fomentar l’interès per la ciència. La “youtuber” “La Gata de Schrödinger” que aplega més de mig milió de subscriptors té com a objectiu apropar la ciència al públic jove. Aquesta tasca divulgadora s’ha acabat convertint en la seva feina.
Com et vas animar a fer divulgació científica per Internet? Crec que de la millor manera, sent-ne consumidora. Jo mirava molts vídeos de Youtube i sobretot de divulgació científica. Tot això sumat que vaig estudiar un màster en Comunicació científica a Barcelona va ser a clau. Un dia vaig pensar: “Ostres, i per què no ho faig jo?”. Arriba un moment en què se t’activa una mica la bombeta. Vaig pensar que jo també ho podia fer i una cosa que va començar una mica com una afició o una passió s’ha acabat convertint en feina.
Quan vas notar aquest canvi? De cop vaig veure que la gent estava pendent dels meus vídeos, del que publicava i que els agradava el que veien, així que vaig prendre la decisió de dedicar-m’hi completament. Sembla que va ser ahir, però ara ja fa quatre anys que vaig començar el meu canal de Youtube.
Creus que els joves estan prou en contacte amb la ciència? Ho haurien d’estar molt més. Crec que ens han dit durant molt temps que la ciència no interessa de cap manera als joves i que el contingut que els interessa a Youtube només són els vídeos de videojocs o d’entreteniment i no és veritat. Hi ha canals a la plataforma com el de Quantum Fracture que té més de 3 milions de subscriptors i la majoria tenen entre 18 i 25 anys. Això i que jo estigui fent divulgació científica per Internet com a professió demostra que la ciència interessa als joves, i molt.
És fàcil fer arribar aquest tipus de continguts a un públic jove? Per a mi la clau ha estat tractar temes que puguin interessar a la gent més jove: temes d’actualitat, coses que connectin més amb ells i parlant-los molt directament, de tu a tu. En cap moment he volgut parlar-los des d’una talaia, perquè a vegades sembla que la ciència només està a l’abast d’alguns que estan per sobre de la resta. M’agrada pensar que si parles amb honestedat i naturalitat sobre les coses pots acabar arribant a la gent, això és el que he volgut sempre.
La ciència és un àmbit més inclusiu per a les dones? Encara s’ha d’avançar molt més, encara que ho hàgim començat a fer. En el meu cas, si parlem de xarxes socials, aquestes ja són un territori hostil per a les persones que tenen molts seguidors, però per a les dones encara més. Et fan comentaris molt negatius i et sexualitzen constantment, és molt comú i crec que totes les dones que ens dediquem a la divulgació estem patint aquestes situacions.
Com ho has viscut tu? En el meu cas ho noto cada dia als meus vídeos, només cal donar una ullada als comentaris. A tots ells es poden llegir alguns comentaris molt negatius i d’altres que diuen que només es miren les meves publicacions perquè els semblo guapa, no pel missatge que estic transmetent. Em sap greu perquè hi ha molta feina al darrere com perquè després la gent em desacrediti per ser dona o parli d’altres coses superficials. No hauria de ser així, però ja he assumit que és el preu a pagar. Tot i això, també agraeixo molt que cada cop hi ha més gent a la qual li agrada la feina que fem les dones que parlem de ciència, és un cop d’aire fresc que hi hagi més dones al sector.
Es pot sortir d’aquestes situacions? Els comentaris negatius cap a les dones divulgadores hi són i hi seran. L’única opció que tenim és aïllar-nos una mica i prendre’ns la vida amb filosofia. La deshumanització i l’anonimat fan que a les xarxes socials hi hagi de tot i ho hem de superar com puguem.
