Estan als antípodes polítiques i de ben segur tenen al cap un model de ciutat ben diferent, però a l’hora d’afrontar la precampanya electoral, les candidates d’ERC, Ona Martínez, i de Ciutadans, Isabel Martínez, no només comparteixen el primer cognom, sinó que han triat un lema polític idèntic.
“La Terrassa que avança” és una frase recurrent i molt definidora del que s’espera d’una ciutat que ha estat capaç de superar grans atzucacs -el crac del tèxtil als anys 80, la caiguda del sector immobiliari als anys 2000- i que ara afronta els reptes de la recuperació econòmica, l’emergència climàtica i la revolució tecnològica.
En aquest context, un partit independentista i un unionista han triat el mateix eslògan. ERC ha adoptat “La Terrassa que avança” com a lema de campanya i ja llueix a la cartelleria preelectoral, al marxandatge republicà i va presidir l’acte de presentació de la candidata, Ona Martínez, a la plaça Didó.
Ona Martínez: “El lema és molt bo, però a Ciutadans això d’avançar els queda una mica lluny”
Des de l’altre cantó de l’espectre polític, Ciutadans fa anys que fa servir la frase”La Terrassa que avanza” a la seva revista trimestral i ara presideix una pàgina del web de l’alcaldable Isabel Martínez.
Les candidates han encaixat prou bé la coincidència entre dos partits amb visions oposades de país–un independentista i altre unionista– i amb ideologies distants –un socialdemòcrata i l’altre liberal–, tot i que no han desaprofitat l’ocasió de fer campanya.
Isabel Martínez: “És un lema que utilitzem fa anys i no acaba de definir gens el que ERC pot fer”
“Està clar que el lema és molt bo –diu la republicana Ona Martínez–, però a Ciutadans això d’avançar els queda una mica lluny. Ni són gaire presents ni se’ls intueix gaire futur”.
Des de la formació taronja, Isabel Martínez defensa que “és un lema que utilitzem fa anys i que està en línia amb el nostre projecte per Terrassa. Creiem que no acaba de definir gens el que ERC pot fer per la ciutat. Terrassa no avança amb la seva oposició a la B-40, a la pista de gel o la defensa de la pujada d’impostos”.
