Què explica a la conferència? Una mica, l’objectiu de la conferència és explicar a la gent el món dels xips, que ara estan en boca de tothom, perquè hi ha escassedat i les indústries han tingut problemes. Això ha evidenciat que els xips estan per tot arreu. I la conferència vol pal·liar una mica la falta de coneixement i la gent no sap què hi ha darrere dels xips i la veritat és que és una de les tecnologies més potents que la humanitat ha posat a punt.
És a dir, no podem viure sense xips. No, ara mateix no. Una de les mesures que s’han pres contra Rússia pel tema de la guerra és no enviar-li xips.
I com definiríem un xip amb paraules més planeres? Són dispositius electrònics i, per tant, són capaços de manegar informació. Són circuits integrats i la paraula xip, ve de la paraula anglesa i vol dir bocí. Xips són les memòries dels ordinadors i dels mòbils, també poden ser sensors per mesurar humitat o gasos en una indústria o estar en un cotxe elèctric.
Ara se’n parla més per la seva crisi, primer per la pandèmia i ara amb la guerra a Ucraïna. Sí. La pandèmia va suposar un canvi en l’equilibri entre l’oferta i la demanda de xips que hi havia fins llavors. La gent es va quedar a casa i no comprava cotxes, i van baixar aquests xips, però sí que hi havia oci electrònic i es va disparar la demanda de xips per a ordinadors o servidors. Després de la pandèmia, quan els cotxes van trucar a la porta dels fabricants, els hi van dir que tenien compromesa la seva producció per a altres sectors. Això és el que ha provocat que sectors industrials s’han quedat sense xips.
Un xip, fent un símil, podríem dir que és com un cervell? Sí, sobretot si parlem de microprocessadors, és com un cervell en petit. I si afegim els sensors i la capacitat d’actuar, és una mica més que un cervell. Seria com una petita persona perquè pot censar, pensar i actuar per si mateix.
Els xips depenen de la microelectrònica per a la seva fabricació. Què és? Tothom té al cap les aplicacions digitals. Tenim els ordinadors, internet, els telèfons mòbils i tothom ho té al cap, però darrere d’això hi ha els xips i darrere dels xips hi ha la tecnologia per fer-los. La microelectrònica és tot el seguit de processos que fan falta per construir aquests circuits integrats. Aquesta producció es fa a fàbriques molt especials, a unes sales blanques, en un ambient molt net i on l’aire està molt més filtrat que a un quiròfan. La gent treballa amb una granota integral per protegir els xips i no contaminar-los.
El mercat mundial dels xips està molt centralitzat a països asiàtics. Hi ha un monopoli? Gairebé el 85% de xips que es produeixen per a tercers estan molt concentrats a Àsia, a països com Taiwan, Corea del Sud i, molt menys, a la Xina. També hi ha Intel o Texas Instruments que fabriquen els seus propis xips. Això és una cosa molt crítica i si a Taiwan li passés com a Ucraïna, que un país veí més gran l’envaís, el que hem patit ara no seria res comparat amb què passaria llavors. Sorprèn i és una mica irracional, que una quantitat com aquesta de producció de xips estigui concentrada a un lloc.
Tenint en compte que el xip aporta informació, pot tenir la seva part negativa? En quin sentit? En si es poden utilitzar els xips de manera negativa. Darrere del Pegasus també hi ha xips, està clar, i hi ha tot això del tema dels “hackers”. És un tema més digital que dels xips mateixos, perquè els xips són neutres.
Hi ha sectors on no ens esperem que veurem com fan servir els xips? La veritat és que gairebé allà on es necessiti informació, traficar amb informació i tractar amb informació, el més normal és que acabin havent-hi xips. Ara mateix, menys en els aliments que mengem, gairebé tenim xips a tot arreu. Per exemple, ara, en la roba, no posem xips, però sí que hi ha plans per fer teixits intel·ligents i que els teixits portin electrònica. La roba que vestirem, tindrà xips. Allò que mengem, no té xips, però a la indústria alimentària sí. Hi ha l’agricultura de precisió i a la teva plantació no només tens estacions meteorològiques, hi ha sensors per mesurar la humitat o la temperatura, arran de terreny.
Fa temps, Joaquim Maria Puyal presentava un programa, “La vida en un xip”. Va ser un visionari i la nostra vida s’encamina cap a això? En certa manera, sí, era premonitori. Ara la informació la presentem d’aquesta manera, amb un xip. Tota la nostra memòria, com les fotografies, ja gairebé està en xips i tot allò que aprenem és amb un suport digital que a la vegada té el suport dels xips.
