L’Eseiaat ha acollit aquest dimecres el seminari “La prevenció ambiental de la seguretat. Experiències locals”, el primer de Catalunya en el qual s’ha tractar el model de prevenció del delicte, amb l’ambient i el disseny urbanístic com a mitjans per combatre la inseguretat, conegut com a CPTED (Crime Prevention Through Enviromental Design). Durant tot el dia, s’han tractat diverses problemàtiques sobre aquest tema i, simultàniament, s’han dut a terme tallers sobre la gestió del conflicte, la convivència d’usos i activitats en espais públics o la prevenció de la inseguretat mitjançant el disseny ambiental des de la perspectiva de gènere.
Anna Almécija, advocada: “Hem de crear carrers vius i barris vius, on hi hagi moltes activitats”
És la vicepresidenta d’ACPIDA, l’Associació Catalana per a la Prevenció de la Inseguretat a través del Disseny Ambiental, que neix per difondre la prevenció de la inseguretat a través del disseny ambiental.
1. Quina relació podem establir entre l’urbanisme i la seguretat? L’urbanisme és el que ens indica com hem de fer tècnicament aquest disseny ambiental per poder prevenir el delicte. Aleshores, amb l’urbanisme es poden planificar els espais d’una manera que siguin amples, amb una visió àmplia, diàfans i que no hi hagi llocs amb revolts. Està totalment vinculat.
2. Quines claus poden ajudar per tal d’aconseguir una millor seguretat a espais d’una població com poden ser els barris? En un barri, hem d’intentar, per exemple, poder veure i ser vist, escoltar i ser escoltat i que hi hagi concurrència de persones i si jo crido i necessito auxili, que la gent em pugui ajudar, i si està passant algun fet, que jo pugui visualitzar-ho ràpidament i demanar ajuda. Aquesta participació comunitària i concurrència de persones és essencial i per això hem de crear carrers vius i barris vius, on hi hagi moltes activitats al carrer i que no només sigui un lloc de pas, sinó que sigui un lloc de romandre.
3. Com es pot contrarestar el fenomen conegut com el dels vidres trencats? Aquest fenomen, que ens diu que si un lloc està molt deteriorat, segurament continuarà deteriorant-se, té una part certa, però també rep molta crítica. A vegades no cal que hi hagi un segon delicte perquè et sentis insegur. Cal actuar directament per evitar la degradació de l’espai.
4. Quins consells o experiències que s’han tractat en el seminari es poden extrapolar a altres ciutats, com Terrassa, pel que fa a sectors que poden ser conflictius? Terrassa és una ciutat de dimensions molt grans i pot tenir problemàtiques diverses. La convivència i les mediacions poden ajudar a resoldre-les i també es pot fent partícip a la ciutadania de com es plantegen les estratègies.
Òscar Chamorro, inspector de Policia: “És molt important fomentar el sentiment de pertinença”
És inspector cap de la Policia Local de Badia del Vallès. Es va llicenciar i doctorar en Criminologia i també és diplomat intermedi CPTED per The International CPTED Association.
1. Quina relació podem establir entre l’urbanisme i la seguretat? És una relació en la qual tenen un paper cabdal, tant en quant són dissenyadors dels espais públics, i molts plans d’actuació, per exemple en l’àmbit local o municipal, recullen intervencions a nivell urbanístic. Per tant, depenent del disseny que puguin realitzar, pot tenir un impacte en tot el que és la seguretat, tant a nivell objectivat com a nivell de ciutadania.
2. Quines claus poden ajudar per tal d’aconseguir una millor seguretat a espais d’una població com poden ser els barris? Com hem abordat al seminari, és essencial la transversalitat. Hem de començar a concebre la seguretat en clau estratègica, en un partenariat, compartit, on diversos departaments puguin participar, però també institucions, des d’arquitectes, enginyers, policia, serveis socials i agents cívics. Quan des de més disciplines s’abordi el tema de la seguretat a nivell d’espais públics, més productiu serà i cometrem menys errors.
3. Com es pot contrarestar el fenomen conegut com el dels vidres trencats? És una teoria que ha generat força polèmica. Es dona per segur que és una teoria i realment no és així. Nosaltres som més partidaris, des d’un enfocament més proactiu, d’elaborar i dissenyar estratègies adreçades a evitar un increment de la delinqüència i anem més enllà i parlem de donar més importància a fets com fomentar el sentiment de pertinença.
4. Quins consells o experiències que s’han tractat en el seminari es poden extrapolar a altres ciutats, com Terrassa, pel que fa a sectors que poden ser conflictius? Estem aquí per això, per generar i fer una mica de pedagogia i intentar conscienciar i exportar les nostres experiències. En aquest any que portem de rodatges, ho portem a altres municipis.
Laia Soriano-Montagut, advocada: “S’ha de generar dinamisme en els espais públics”
Advocada i tècnica urbanista, en l’actualitat exerceix com a Responsable de Formació, Avaluació i Bon Govern a l’Agència de Transparència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
1. Quina relació podem establir entre l’urbanisme i la seguretat? La configuració de l’espai públic i de les ciutats afecta i també determina els comportaments de les persones, en funció de com està configurat un carrer, la il·luminació, el mobiliari urbà i com estan distribuïts els usos en espai públic, et fa desplaçar des de casa teva a un equipament públic. Hi ha una afectació directa de l’entorn en com ho percep la persona.
2. Quines claus poden ajudar per tal d’aconseguir una millor seguretat a espais d’una població com poden ser els barris? D’una banda, seria generar dinamisme en aquest espai públic. Com el generes? Posant diferents activitats en els edificis. Si només hi ha habitatges als baixos, la gent només transitarà per la zona. Però si hi ha altres usos, com activitats comercials o seus de l’administració pública. Es tracta de generar dinamisme i vitalitat i usos en un mateix espai de diferent naturalesa.
3. Com es pot contrarestar el fenomen conegut com el dels vidres trencats? Crec que sí. Si vetlles perquè en un espai no s’acumuli la brossa o determina, per exemple, i que siguin agradables i la gent els vulgui ocupar, al final, estàs fent que hi hagi una apropiació deguda de l’espai. Si no busques aquesta ocupació, al final els espais es degraden.
4. Quins consells o experiències que s’han tractat en el seminari es poden extrapolar a altres ciutats, com Terrassa, pel que fa a sectors que poden ser conflictius? Fa més de vint anys que treballo en l’àmbit públic i, per la meva experiència, és molt important el treball en xarxa i generar comissions interdepartamentals per abordar els conflictes de les ciutats, no només des d’un prisma. S’han de buscar solucions transversals a nivell preventiu.
Egoitz Picó, arquitecte: “Els usos que es donen als edificis influeixen molt”
Forma part de Parc de l’Alba, un consorci entre l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Generalitat, que promou la innovació científica, la cohesió ciutadana i la sostenibilitat del medi natural.
1. Quina relació podem establir entre l’urbanisme i la seguretat? La importància que té l’urbanisme en la seguretat és cabdal. Nosaltres, com a dissenyadors, en el meu cas almenys, tenim la responsabilitat de fer espais segurs i espais que siguin saludables i són molts factors el que hem de tenir en compte. La seguretat, òbviament, n’és un, com ho és la mobilitat. Al final, entre tots, ho acabem aplicant.
2. Quines claus poden ajudar per tal d’aconseguir una millor seguretat a espais d’una població com poden ser els barris? Hi hauria tres factors. Un seria un bon disseny. El segon, seria important portar una bona gestió d’aquest espai que s’ha generat i, després, està el seguiment, que és on la policia pot tenir més influència. El “feedback” i la transversalitat a l’hora de treballar-ho, també és valuós, ja que això no és un procés que vagi en una línia temporal i en acabat, si no funciona, podem fer una anàlisi d’aquell espai i redissenyar-lo, si es pot, i millorar-lo.
3. Com es pot contrarestar el fenomen conegut com el dels vidres trencats? És molt important i nosaltres defensem que la qualitat urbana acaba definint a la gent i que la gent tingui aquesta percepció de seguretat. Els edificis són un factor molt important i els usos que se li donen a aquests edificis influeixen molt i hauríem d’intentar ampliar-los.
4. Quins consells o experiències que s’han tractat en el seminari es poden extrapolar a altres ciutats, com Terrassa, pel que fa a sectors que poden ser conflictius? És rellevant que les administracions parlin entre elles i també els professionals. Ha sigut molt interessant veure en el seminari que la policia té la intenció de ser part activa aquí, no només en l’acció, sinó també en la prevenció i com més factors s’afegeixen, millors resultats.
