“Terrassa”. Aquesta ha estat la darrera paraula pronunciada per Teresa Jordà mentre es girava amb els braços oberts i mirava els regidors asseguts. Ha obert el seu discurs breu amb un “agraeixo moltíssim la vostra companyia”, l’ha continuat demanant “tres segons de silenci per als que ja no hi són” i l’ha acabat amb “Terrassa”. Teresa Jordà va perdre l’audició als 2 anys de vida, va haver de renunciar al piano, el seu amor, però la Raimunda, la seva mare, la va introduir en el món de l’aquarel·la. Teresa Jordà (Terrassa, 1943) és avui una figura mundial d’aquesta disciplina i aquest dijous ha rebut l’homenatge de la seva població. Ja té la Medalla d’Honor de la Ciutat al Mèrit Artístic.
És el reconeixement a una trajectòria “dedicada al foment de la cultura i que ha beneficiat i projectat la ciutat de Terrassa”. Una localitat, la seva, que ha distingit Teresa Jorda Vitó amb el màxim reconeixement institucional en un saló de sessions ple, de gent i d’emoció. En aquest mateix espai solemne es va aprovar per unanimitat, el juny passat, la proposta de concessió de la medalla a una creadora amb una trajectòria marcada per la intel·ligència, la passió, la generositat, en paraules de Rosa Boladeras.
David Chaler ha llegit la glossa / NEBRIDI ARÓZTEGUI
La regidora de Cultura ha estat la primera en parlar per elogiar la figura “d’una artista de referència” que sempre porta arreu el seu orgull de terrassenca i el seu amor per la ciutat. Perfeccionista “i pionera en l’experimentació”, Jordà Vitó és “una dona poderosa” que sempre ha treballat de valent “amb un alt nivell d’exigència”, segons Boladeras.
Aquells anys
L’homenatjada, membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, assentia, somrient, i aleshores ha arribat el torn de David Chaler, pintor, dibuixant de carrer, amic, antic company de la pintora, al seu costat en molts moments de la seva vida, com en aquella exposició col·lectiva de 1966, com en la seva boda l’any 1977, com en aquells concursos primerencs, o aquelles incursions en l’art conceptual, aquella efervescència, de quan “érem joves i actius”. Chaler ha llegit una glossa de la seva amiga repassant la biografia artística i personal d’una creadora de bellesa, d’una artista que barreja “l’alegria de Joan Miró amb el patetisme d’Antoni Tàpies”, d’una “treballadora incansable”, d’una egarenca “que porta el nom de Terrassa per tot el món”.
Chaler s’ha emocionat, també. L’alcalde, Jordi Ballart, s’ha fos en una abraçada amb Jordà després de lliurar-li la medalla; abans d’enaltir “el camí de vitalitat”de la Teresa, la combinació del seu arrelament a Terrassa i la vocació universal de les seves pinzellades, de la “càrrega poètica excepcional”.
“Avui ens toca a nosaltres honorar-te a tu”, ha conclòs Ballart.
