Can Jofresa té un jaciment arqueològic romà del qual segurament només se’n coneix una porció. Se’n va dir “Vil·la Moderata” i va ser descobert el 1968 durant unes excavacions a les quals van seguir unes altres, d’especial importància, unes realitzades a principis dels anys 1980. En l’actualitat encara es poden apreciar les restes d’un conjunt de dipòsits (“lacus”), però la resta d’estructures, com uns forns, estan coberts per terra i vegetació. L’associació de veïns de Can Jofresa ha sol·licitat a l’Ajuntament la museïtzació del jaciment. Si la petició prospera, Terrassa podria disposar a Can Jofresa d’un parc arqueològic romà a l’aire lliure.
La primera reunió dels veïns amb tècnics d’arqueologia del consistori es va celebrar aquest dilluns passat. Va ser la primera presa de contacte per a un projecte que ha despertat una considerable il·lusió en l’entitat veïnal, però vindran més trobades. Una d’elles, amb l’alcalde, Jordi Ballart, allà mateix, en el paratge situat en un turó a tocar de la tanca metàl·lica sud de la zona esportiva de Can Jofresa.
Els murs d’un dels dipòsits presenten un òptim estat de conservació, com va poder comprovar ahir Diari de Terrassa, si bé l’estructura està envaïda per mala herba diversa; sobretot, per esbarzers. A l’est, a uns 50 metres, hi ha més restes amagades. Van ser cobertes amb elements naturals precisament per preservar-les d’intrusos i evitar (almenys, minimitzar) actes de vandalisme o rampinya.
En aquest sector hi ha restes amagades / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Les estructures més rellevants de la vila són la bassa, els forns i una sitja. El projecte de museïtzació requerirà un esforç econòmic d’envergadura, i els veïns ho saben. Per això esperen les successives respostes de l’Ajuntament a la seva proposta, un projecte que transcendeix els límits de Can Jofresa per esdevenir una aposta de projecció cultural de ciutat. “És l’única zona de Terrassa amb restes romanes”, argumenta l’entitat.
El sector combina horts i un descampat esdevingut en part un abocador. L’informe corresponent a l’excavació efectuada a principis dels anys 1980, iniciada arran de la construcció de l’equipament esportiu, feia esment a dos conjunts cronològics: un de l’època d’August i l’època Flàvia, constituït per una factoria ceràmica, de la qual es van excavar tres forns; i un segon moment cronològic de cinc “lacus” units per canalitzacions, construïts entre l’època de Vespasià i Titus, “sent utilitzades fins la primera meitat del segle II d.C”. La seva funcionalitat no estava clara, pero podria estar relacionada amb l’elaboració industrial d’algun producte manufacturat “no propiàment agrícola”.
Més troballes
El patrimoni històric de Terrassa no es limita al romànic ni al modernisme industrial. Els vestigis romans han estat protagonistes d’unes quantes prospeccions a la ciutat. L’any 1974, per exemple, la construcció de l’autopista A-18 (ara C-58) va deixar al descobert un assentament del segle I d. C. en terres de la masia de Can Bosch de Basea. L’abril de 1991 es va dur a terme una prospecció arqueològica a Can Bonvilar; allà va haver-hi també una vila romana. En patis interiors del carrer de la Font Vella es va trobar el 1977 una necròpoli romana.
Una altra s’havia descobert en 1958 en l’encreuament dels carrers de la Mare de Déu de les Neus i de Mossèn Àngel Rodamilans, a Ca n’Anglada. L’any 1988 es van localitzar restes d’un enterrament al carrer Major de Sant Pere i una vila romana, la de l’Aiguacuit, al carrer de Valls.
