Ramon Tremosa, exdiputat al Parlament Europeu i també exconseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, va presentar dimecres a l’Abacus “Energia sobirana”, un llibre que ha escrit amb l’expert Jaume Morron.
Què hi trobarà el lector en el llibre? A Occident se li ha acabat la zona de confort energètica. Hem tingut petroli i gas barats, urani barat per les nuclears i a Catalunya tenim una mica d’hidràulica, molt poc renovable. Hem pogut tirar milles sense cap restricció, però això s’ha acabat. D’una banda, per la Covid i de l’altra per la guerra d’Ucraïna. El llibre diu que s’ha acabat aquesta zona de confort i que si aquesta guerra dura anys, aquests increments de preus del gas i del petroli continuaran i hem d’accelerar, de manera massiva, la transició cap a les energies renovables.
Els governs ho tenen clar que aquest és el camí? El progrés tecnològic fa que tothom vegi que, a mitjà termini, seran les energies més econòmiques i barates. Fa deu anys no ho teníem clar. El problema dels governs és que si penses més en les pròximes eleccions que en les pròximes generacions, pots tenir la temptació de no liderar, que és el que passa a Catalunya, en opinió meva i el govern monocolor d’Esquerra no es vol enfrontar als de les pancartes.
I en quin estat ens trobem a Catalunya en aquest tema? A Catalunya tenim un gran potencial. Però què s’està fent? Entrevisten a la consellera Teresa Jordà i diu que posaran plaques fotovoltaiques a les teulades dels edificis públics. Això a Europa ja està fet de fa temps i representa l’1% del total que necessitem. Ha canviat el paradigma i ens hem d’abocar amb la fotovoltaica i l’eòlica i també, en les centrals hidroelèctriques reversibles, que és on Catalunya té un avantatge comparatiu. Et sona que és una central reversible?
No. Què són? La hidràulica la va liderar Catalunya fa cent anys, quan es va acabar el carbó britànic. L’any 1921 s’inaugurava el pantà de Camarasa, la paret més alta d’Europa, de cent metres. La hidràulica va permetre multiplicar per vint l’energia de Catalunya. El 1930, Catalunya estava completament electrificada. Avui en dia, Catalunya té 66 pantans. Som un país de muntanyes, no tenim terra fèrtil. A Catalunya tenim tres pantans reversibles, i l’aigua d’una central reversible és eterna. Hi ha molts projectes que Catalunya podria liderar.
Què falta perquè sigui així? Lideratge polític. Si vols ser president d’un país, com va dir Pere Aragonès en el debat d’investidura, vol dir que tu tens idees i vocació de lideratge. I això no ho veig. En el Parlament, d’aquí a unes setmanes, farem un debat sobre aquesta qüestió. Veurem que diu cada grup i si la CUP diu que no. Les reversibles aprofiten pantans que ja existeixen i les torres d’evacuació ja estan fetes. Per tant, no hi ha impacte. I la CUP diu que no també a això.
Per quin motiu? No ho sé. Hi ha plataformes en contra. No a l’eòlica, no a la fotovoltaica i no a la central reversible. Doncs tot el món està tirant d’aquestes tres. Necessitem energia barata ja! La renovable és l’energia de la llibertat i si no fem els deures, a Madrid ja tenen l’alternativa, que són cinc línies d’alta tensió que trinxaran Catalunya. S’ha d’actuar ràpidament.
Els fons Next Generation arribaran a temps? No ho sé. Quan era conseller d’Empresa vaig demanar una gestió descentralitzada dels fons Next Generation. No s’ha fet. I la gestió centralitzada ha provocat pocs diners a les grans empreses i encara menys a les pimes. El centralisme té un cost econòmic inassumible per als catalans. Espanya és el país que més ajudes rep i el que menys executa, pel seu centralisme d’estat. Però hi ha una bona notícia.
Quina? Parlem d’uns informes del Col·legi d’Enginyers i de la Cambra de Comerç que s’han publicat fa unes setmanes que, estranyament no han tingut ressò. Diuen que reaprofitant els pantans que ja tenim i posant turbines reversibles, hi ha un potencial de 14 gigawats, que és la bomba, i això ho podríem tenir en pocs anys. És el titular que m’agradaria veure en una entrevista i que no he vist.
Veurem la ronda Nord? S’ha de fer la ronda Nord i ho he defensat a tots llocs. Jo era conseller a l’anterior govern i el conseller Damià Calvet va portar al govern aquesta ronda, pactada amb tots els agents i Esquerra no va posar cap pega. El col·lapse permanent condemna a Terrassa i Sabadell i a les seves empreses. Estem amb infraestructures de fa cinquanta anys. Com és que això està pendent de resoldre? El president Aragonès surt i diu que això és molt complex i que s’ho han de repensar. No és un govern que lideri. Que tenen por, a la pancarta de la CUP? No estem parlant d’una B-40 que trinxi el Vallès.
Troba a faltar ser conseller? Vaig estar-hi deu mesos, amb dues onades de la Covid sense vacunes. El que vaig passar no està cobert en el sou. A primera línia es pateix molt més que es gaudeix i més a aquella època.
