Un dia com el d’avui, 3 de novembre, ara fa 5 anys Jordi Ballart recollia les seves coses del despatx d’Alcaldia després de deixar el càrrec, la tarda anterior, i estripar el carnet del PSC. En aquell moment, amb la seva marxa protagonitzant portades i informatius, i amb el país sotmès en una crisi sense precedents amb l’Estat, la ciutat veia com el seu govern saltava pels aires. El 3 de novembre d’aquell 2017 cinc regidors van seguir els passos de Ballart en una decisió coral que va deixar l’executiu en inframinoria i que va marcar un abans i un després en el mapa polític de Terrassa.
Jordi Ballart, durant el discurs de renúncia el 2 de novembre de 2017 / Nebridi Aróztegui
Cinc anys després d’aquell episodi Jordi Ballart, que recuperaria l’alcaldia el 2019 com a líder de la nova formació Tot per Terrassa, recorda el seu gest “més que com un acte de valentia, com s’ha dit, o de covardia, com se m’ha acusat, mantinc el que vaig dir en la meva compareixença d’aquell dia: va ser una decisió presa per coherència, per dignitat i per no voler continuar formant part d’un partit que m’havia deixat de representar”.
Ballart va viure la seva marxa com “un moment de descompressió, alhora una mica d’alliberament, però que responia totalment a la responsabilitat i confiança que tenia com a alcalde”.
El segon protagonista de la crisi de govern de 2017 a Terrassa va ser Alfredo Vega, un independent “mancat d’ambicions polítiques” que sense sospitar-ho es va veure en la tessitura d’improvisar un govern per a la tercera ciutat de Catalunya.
Alfredo Vega, amb caçadora beige, acompanyat del grup socialista, durant la compareixença de Ballart anunciant la seva renúncia/ Nebridi Aróztegui
“Per a mi aquell gest va ser una sorpresa -diu-. Perquè els polítics tenim una obligació amb la ciutat, especialment en els moments difícils, com els que vivíem la tardor de 2017, amb la ciutat dividida i en perill real de trencament després de l’1-O”. El regidor socialista confessa que en veure la desbandada al seu equip “vaig pensar que em quedava sol. Aquell va ser el pitjor moment de la meva vida política”, recorda anys després.
Vega va recompondre el govern de la ciutat amb els tres regidors socialistes que van decidir continuar (Marc Armengol, Amadeu Aguado i el mateix Vega) i “amb sis suplents de la llista del PSC. D’un dia per l’altre ens vam quedar amb un govern de nou regidors, la majoria nous en política, en un ple de 27 i a vuit mesos de les eleccions”, explica Vega. Recorda que al PSC “vam haver de fer un esforç inhumà, davant d’una oposició molt dura. La campanya electoral va quedar en un segon pla”.
Cinc anys després d’aquell episodi, i del posterior ball de retrets a les xarxes entre antics companys de partit, avui la classe política local mira endavant amb altres ulls.
Des de les files socialistes, Vega admet que “Tot per Terrassa va tenir un any per fer campanya i ho va fer bé. Van tenir temps, mitjans, dedicació i van visitar més de 54.000 habitatges. Van guanyar per mèrits propis”.
Ballart diu que el dia que va marxar “no pensava en el futur, ni en les municipals ni en tornar a ser alcalde”
El partit de Ballart va aconseguir ser el més votat a les municipals de 2019 en només cinc mesos. Cinc anys després, el polític creu que l’episodi de 2017 “és passat. Per descomptat que la dimissió d’un alcalde d’una ciutat va resultar ser un petit terratrèmol, que a alguns els va costar o els costa més o menys entendre, però lluny del fet i dels motius, parlar de trencadissa pot ser excessiu” i afegeix: “per a mi va ser una decisió meditada, pensada, i on era conscient de totes les conseqüències que comportaria”.
La tardor de 2017 el Procés va colpejar directament la ciutat amb l’empresonament i la fugida a l’estranger de dos polítics locals, els exconsellers Josep Rull i Lluís Puig, i de manera col·lateral va canviar també l’ordre polític a la vila, on la victòria de Tot per Terrassa va acabar amb quatre dècades de governs interromputs del PSC.
Ballart esgrimeix quatre raons per la seva renúncia: l’aplicació del 155, el desencant amb el PSC, “les pressions extralocals” per la municipalització de la gestió de l’aigua i “la lluita amb els bancs pel dret a l’habitatge”
Ara, Ballart diu rotund que en el moment de renunciar a l’alcaldia i trencar el carnet “no pensava en el futur, ni en el que va passar el maig del 2019 i ni en el que podia tornar a ser alcalde. El dia que vaig renunciar vaig afirmar que seguiria treballant al servei de la ciutat i lluitant pels meus ideals, i crec que això és el que he fet”.
El resultat d’aquella decisió va ser el d’un ple amb menys pluralitat política – set formacions en 2015, cinc el 2019-, un govern de coalició estable format per TxT i ERC, i un clima polític que ha anat baixant a mesura que avançava el mandat. Potser les ferides no estan del tot curades, però la voluntat de mirar endavant és manifesta. El relleu al capdavant de totes les llistes, excepte TxT, és una prova d’aquesta voluntat dels partits, dins i fora de l’Ajuntament, de passar plana.
El calendari de la crisi de 2017
Portada de Diari de Terrassa del 6 d’octubre de 2017 / Nebridi Aróztegui
Ballart avisa que abandonarà si s’aplica l’article 155
En una entrevista a Diari de Terrassa, un mes abans d’escenificar la seva renúncia al càrrec, l’alcalde Jordi Ballart advertia que si el PSOE i el PSC donaven suport a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya deixaria “la militància i l’alcaldia”. Una afirmació que el va perseguir tot el mes d’octubre, sotmès a pressions dels independentistes perquè complís el compromís, i des de les files socialistes perquè el reconsiderés i donés estabilitat al govern.
Renuncia de Jordi Ballart com a alcalde de Terrassa al ple. Al davant, al centre, els tres regidors del PSC que es van quedar: Amadeu Aguado, Marc Armengol i Alfredo Vega / Nebridi Aróztegui
L’alcalde trenca el carnet socialista i deixa el càrrec
En una compareixença institucional al Saló de sessions de l’Ajuntament de Terrassa i envoltat de càmeres, Jordi Ballart anunciava la seva decisió de trencar el carnet del PSC i deixar l’alcaldia de Terrassa. Ho va fer després de comprovar, va dir, que el PSC havia “renunciat als valors i els ideals de la socialdemocràcia i de la catalanitat” i de certificar que “en els darrers temps ha anat perdent la ‘s’ de socialista i la ‘c’ de Catalunya”, va afegir.
Ple de renuncia dels regidors que van marxar amb Ballart / Nebridi Aróztegui
Cinc regidors segueixen Ballart i surten del govern
Un dia després de la marxa de Ballart, el govern de la ciutat saltava pels aires amb la decisió de cinc dels nou integrants de seguir les passes de l’alcalde i abandonar l’executiu. Van ser baixa Lluïsa Melgares, l’única amb carnet socialista, Noel Duque (Serveis Socials), Jordi Flores (Cultura), Rosa Maria Ribera (Educació) i Maruja Rambla (Salut). Melgares i Duque han estat després peces clau en el projecte polític de Tot per Terrassa i del nou govern.
Nit electoral a la seu de Tot per Terrassa, celebrant la victòria a Terrassa
Tot per Terrassa guanya les eleccions contra pronòstic
Tot per Terrassa guanya les eleccions municipals de 2019 a Terrassa, on va mobilitzar gairebé 28 mil vots, un de cada 3 paperetes emeses. La formació liderada per Jordi Ballart va treure per sorpresa 10 regidors, seguida del PSC amb 7 (-2), d’ERC amb 5 (+1), de Cs amb els mateixos 3 que el 2015 i de Junts amb 2 (-1). El tsunami electoral de TxT va escombrar del ple formacions com Terrassa en Comú (-6), el PP (11) i la CUP (-1).
Ballart, l’únic cap de llista que repetirà a les eleccions de 2023
El terrabastall que va viure la política egarenca els anys 2017 –amb la marxa de l’alcalde– i 2019- amb el final a 40 anys de governs socialistes a la ciutat- encara s’arrossega cinc anys després. A set mesos de les eleccions municipals de maig de 2023, cap candidat a excepció del mateix Jordi Ballart sobreviu al capdavant de les llistes electorals.
Els líders que van encapçalar les candidatures ara farà quatre anys han decidit fer un pas al costat per renovar el lideratge polític. L’objectiu comú és competir en les millors condicions amb un nou agent polític, Tot per Terrassa, que va irrompre a l’escenari electoral el 2019 guanyant les eleccions contra tot pronòstic, i que ara està per veure si consolida el seu lideratge, si acusa el desgast del poder o bé creix com a opció política.
Jordi Ballart ja ha confirmat que tornarà a liderar la candidatura de TxT i que ho farà per darrera vegada. És a dir, la seva intenció és no repetir com a cap de llista el 2027.
Al davant, o al costat, tindrà un grup de candidates disposades a liderar o formar part del govern de la ciutat (algunes ja tenen experiència). Totes són dones, una circumstància que mai s’havia donat a Terrassa i que confirma l’aposta dels partits per trencar amb el sostre de vidre que relega les dones a la rereguarda de la política.
Els socialistes compten amb la diputada i regidora Eva Candela com a cap de llista.
Junts per Terrassa estrena lideratge de la mà de Meritxell Lluís. La regidora sobiranista va compartir govern de coalició amb Ballart en el mandat 2013-2017, fins que els independentistes van deixar el govern com a gest contra l’aplicació del 155 a Catalunya.
Ona Martínez és la candidata d’ERC i competirà amb Ballart després de governar amb ell tot aquest mandat.
Isabel Martínez és la candidata de Ciutadans, Marta Giménez la del PP, i està per confirmar si Agnès Petit liderarà la tornada dels comuns a l’Ajuntament de Terrassa.
