El secretari general d’Indústria i PIME anuncia un alentiment de l’economia. Anima les empreses a renovar-se tecnològicament i a presentar projectes als Next Generation. Sobre Terrassa, diu que la clau del rellançament industrial és el seu ecosistema econòmic i universitari.
El català Raül Blanco, a la Masia Freixa, on va participar dilluns en un acte del PSC sobre regeneració industrial / alberto tallón
Una pandèmia, una crisi de matèries primeres i energètica i ara l’increment dels tipus. Anem a una recessió? De moment els indicadors són positius. El darrer trimestre l’atur baixa, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social augmenta i la taxa d’exportacions es manté en nivells alts. Efectivament estem en un moment complex. Hi ha canvis geopolítics, els blocs econòmics es reposicionen i anem a una regionalització de la globalització. En aquest context què passarà? Doncs segurament anem cap a un alentiment dels indicadors, segons totes les previsions. Tancarem l’exercici 2022 amb un 4% de creixement i 2023 amb un 1%.
Veu algun punt d’inflexió en l’horitzó? A Alemanya l’afecta la crisi del gas i cal veure com afecta la Xina i com ens tocarà tot de retruc. Per això és tan important enfortir la indústria, perquè és la millor manera de donar resposta a qualsevol risc. Les projeccions oficials marquen un alentiment per al 2023, però no serà comparable amb el del 2008 ni a la pandèmia.
“Avui el Ministeri d’Indústria és el primer inversor en polítiques industrials a Catalunya”
El Pacte per la Indústria de Catalunya fixa com a objectiu que la indústria passi a ser del 20 al 25% del PIB. Ho veu factible? Posar indicadors està molt bé, però la realitat és una altra. El pressupost de la Generalitat destina 75 milions a política industrial, una xifra del tot insuficient per les necessitats. Avui el ministeri és el primer inversor a Catalunya, amb més de 100 milions que superarem aquest any. La indústria ha de ser una prioritat política. El pacte implica consens, que està molt bé, però han inclòs fins i tot les polítiques forestals, quan el que cal és reforçar el binomi energia i indústria.
Després de la sortida de Nissan i la pèrdua de la planta de bateries elèctriques, està Catalunya a temps d’acollir la cadena de valor del cotxe elèctric? El 31 d’octubre sabrem qui opta a ocupar espai als terrenys de Nissan, on Silence ja té un projecte en marxa. En el marc del PERTE del vehicle elèctric, Catalunya ha estat en primera línia en l’arribada de recursos. L’administració ha fet la feina, ara toca que les empreses assumeixin la seva part. La política del Ministeri necessita projectes de transformació del sector de l’automoció. Demanem el compromís de les empreses en el manteniment de l’ocupació i en la inversió.
Les pimes s’enfronten al repte de la transició tecnològica i energètica en un moment d’incerteses econòmiques. I els fons Next Generation no arriben. És molt important mobilitzar projectes. Terrassa és un clar exemple de ciutat amb pimes amb gran capacitat tecnològica i exportadora, tant de manera individualitzada com conjuntament integrades en un clúster. Alhora, Catalunya està fent la transició i ara cal prioritzar els projectes R+D, d’eficiència energètica i digitalització. Projectes, projectes i projectes. Els Next ja estan arribant. 107 milions ja han arribat majoritàriament a les pimes i 58 milions per a agrupacions empresarials. I ara anem a una nova convocatòria de 4 mil milions. Dels diners per a inversions en sostenibilitat, més del 30% arribaran a Catalunya i majoritàriament a les pimes. Insisteixo, projectes, projectes i projectes.
“Les previsions parlen d’alentiment el 2023, però no serà comparable amb el 2008 ni la pandèmia”
El Vallès presumeix de ser el Manchester català. Ho continuarà sent? Com? Cal partir de la realitat existent. És el cas de Terrassa, que té Kern Pharma, un clúster de fotònica, TAG Automotive en automoció, el centre tecnològic Leitat i la UPC. Tots els elements per ser capdavantera industrialment. Terrassa, Sabadell i Sant Cugat tenen un teixit empresarial ric, pimes i indústries amb lideratge tecnològic, i dos centres de transferència tecnològica de primer nivel com Leitat i la UPC. Cal partir d’aquest ecosistema, enfortir-lo i fer política econòmica local.
Passa la pilota als municipis? És que tenen un paper clau Han de donar certesa a l’activitat diària de la indústria, facilitar les implantacions i potenciar la promoció econòmica. Fer un pla estratègic no és suficient. Cal donar suport real, conèixer les necessitats de les empreses en formació, en recursos humans. Fer-los costat.
En aquest moment, a l’horitzó de Terrassa hi ha l’arribada de grans empreses logístiques al nou polígon industrial Els Bellots II. La logística pot ser una sortida comodí. Però cal buscar projectes tecnològics i industrials que surtin del territori i reactivar-los. Això es fa coneixent la realitat, contactant amb les empreses, generant consensos i detectant projectes de futur, amb l’objectiu clar d’omplir el sòl industrial. Insisteixo, Terrassa té tota la capacitat per a exercir la capitalitat industrial gràcies al seu ecosistema econòmic i de transferència tecnològica.
