[Albert Hernàndez]
El primer programa de la nova temporada de “Joc de Cartes” ha seguit generant comentaris. Àlex Ruano, el xef de Can Mauri, va ser el guanyador com a millor xef jove del Vallès Occidental. Ell es va embutxacar el xec, però la glòria se la va endur un altre: Sergi Cobaleda. Això, almenys, és el que ell creu.
Presentat com a cuiner de Can Sidro, a Palau-solità i Plegamans, però realment no ho era. “Ens has enganyat”, li va recriminar el presentador de l’espai, i cuiner, el terrassenc Marc Ribas. Qualificat “d’impostor”, assegura que “no ha sortit gaire” aquests primers dies per tot el rebombori general i garanteix que la imatge que es va projectar a la televisió no és la seva, “era espectacle”.
Ha respost la clientela després de l’aparició a Joc de Cartes? Prou bé, la gent s’hi ha interessat. Hem sortit a totes les cerques i a tot arreu. I molta gent ha vingut a provar el nostre menjar. Tot i que els clients no ho comentaven, ho hem notat pels plats que demanaven: els peus de porc han estat els més sol·licitats. I això només s’explica perquè li van agradar molt al Marc, perquè abans gairebé ni es venien.
I en l’àmbit personal, com li ha afectat? Encara no he sortit gaire, perquè hi ha molt rebombori. Sí que és cert que la gent amb la qual m’he trobat m’ha preguntat com havia anat i per què m’havia presentat… La gent sempre vol saber una mica més.
Ha rebut algun tipus d’intimidació o tot el contrari? Hi ha hagut de tot. Quan ets una persona polèmica en un programa hi ha de tot: els que t’odien i aquells que t’adoren. He rebut feedback de les dues parts. És molt fàcil criticar des d’una pantalla.
El Sergi Cobaleda, del restaurant Can Sidro, arriba trepitjant fort! Els agradarà als altres concursants, la seva determinació? #JocDeCartesTV3 pic.twitter.com/vLreA7KvQU
— Joc de cartes TV3 (@JocdeCartesTV3) October 19, 2022
Ha estat molt pendent de les reaccions a les xarxes socials i Internet? He passat bastant, sinó m’hauria posat malalt. S’ha generat massa rebombori i únicament he parlat amb el programa de TV3 Tot es mou, i allà vaig donar la meva versió, i no he contestat a ningú. No he fet res més.
Ha parlat amb la resta de concursants? No. És cert que vaig ser una mica odiat per la resta de concursants. Al cap i a la fi, vaig anar a això, a concursar. És un reality. Vaig anar a fer la meva feina i ja està, no li tinc ràbia a ningú, ni vull res dolent i tampoc no he insultat ni m’he posat amb ningú. En canvi, per l’altra part no ha estat així.
Entrem en matèria, com porta l’engany tan lluny, no li fan cap prova de cuina? No, no me’n van fer cap. Ens van trucar per oferir-nos participar a Joc de Cartes, però demanaven un xef jove i els que tenim no encaixaven. Aleshores, vam dir: “M’hi presento i a veure què passa”. I així va ser. Vam venir un parell de vegades a l’establiment per gravar i entrevistar-me. Crec que buscaven sobretot el perfil personal i no tant si era xef i cuinava o no cuinava.
De qui va ser la idea de presentar-se com a xef? Meva, em vaig oferir a fer-ho.
I què li van preguntar en aquestes dues visites prèvies a Can Sidro? Coses relacionades amb la cuina?
Van ser qüestions personals. No em van preguntar ni com es fa un ajo blanco, ni una salsa romesco o ni el que duu la llet de tigre [somriures]…
I ara, ja ho sap? Encara no ho sé [somriures]. Em dius de fer un ajo blanco i tampoc el sabria fer. Sé que porta ametlles i all, no sé què més. El que sí sé és que nata no en duu. Això ho tinc clar!
El Sergi explica per fi quina és la seva funció real a Can Sidro #JocDeCartesTV3 pic.twitter.com/Ahv71u3Vum
— Joc de cartes TV3 (@JocdeCartesTV3) October 19, 2022
El Marc Ribas al Versió RAC 1 va dir que l’havia enxampat pràcticament des del minut 1, però va deixar seguir el show. Ho va notar? La primera gravació que vam fer, quan va sorgir tot el tema de la leche de tigre, sí que vaig pensar: “Aquí m’han enganxat!”. I em preguntaven coses que no sabia ben bé què respondre. Deia el que em sortia i el que no, m’ho inventava. Volia arribar a la final i continuar al concurs, però és veritat que el Marc es va adonar en el primer restaurant i també els va interessar veure com me’n sortia.
Li va dir alguna cosa sobre que l’havia caçat? No, no em van dir res. El que volien és que continués el programa i veure per on me’n sortia i a veure què feia. Crec que va ser el més gran del programa, el més divertit i del que més se’n va parlar.
I expliqui’m com va viure quan el xef de Terrassa Víctor Pajares va patir una reacció al·lèrgica? Les postres no duien cap proteïna de la llet, perquè era de soja. El problema va ser amb la salsa de l’ànec, del segon plat. El cuiner va voler donar-li l’últim toc, perquè estigués més bo. No ho sabia i tampoc me’n vaig adonar. Pensava que era més amb una base de taronja i ja està. Aquí va venir el problema. El tema de les al·lèrgies, ho subratllo, ens les prenem seriosament, ho tenim molt controlat i la gent ho pot comprovar visitant-nos.
Com a espectador es va viure amb certa inquietud… Clar! Si li poses segons quina música, que tensa el públic, i fas un muntatge que sembli vés a saber què. Si la cosa hagués anat a molt greu, m’hauria espantat molt. I insisteixo que mai ens ha passat amb cap client a Can Sidro, i n’hem tingut milers. També cal tenir en compte que hi ha moltes càmeres, molts nervis i era una cosa especial. Són moltes coses. De fet, no vaig ser l’únic. També al restaurant de la Tina, on no va menjar res.
Creu que surt a compte? No pot ser, com diu una expressió castellana molt adient: “Pan para hoy y hambre para mañana”? No, nosaltres fa més de 20 anys que estem oberts i tenim molts clients que ja ens coneixen, que saben que es menja bé, es gaudeix d’un dinar en grup, celebrant un aniversari o fins i tot un casament. Tenim una trajectòria que és impossible esborrar-la. Va ser un dels programes més vistos i així ho van dir les audiències. Hem aconseguit fer-nos veure a tot arreu. Tothom parla de nosaltres. Els protagonistes del primer Joc de Cartes de la tardor vam ser jo i Can Sidro. I això és innegable.
