Com vau decidir presentar-vos a “Joc de cartes”? Em van donar l’oportunitat quan estava de cap de cuina a un altre restaurant, i vaig fer l’entrevista pel programa allà. Però vaig acabar plegant. Al cap d’una setmana de començar a treballar a El Cargol Daurat em van trucar de “Joc de cartes”, dient que m’havien seleccionat. Em van dir que no els importava el canvi de restaurant i la propietària també va estar d’acord.
És força arriscat… Sí, només feia tres setmanes que havia començat, però hem quedat segons, que està molt bé! A més m’agraden els reptes, el rock and roll.
El concurs et pot donar bona o mala publicitat, quin creus que ha estat el resultat? Ens hi vam apuntar per donar una mica d’empenta al restaurant, i crec que funcionarà. Com que és un restaurant relativament nou ens falta trobar la nostra clientela i diferenciar-nos de la franquícia que hi havia abans al local. Com que no hi vaig anar amb estratègies, no em feia por. Jo jugava amb la meva carta, que és el menjar de la cuina i prou. El problema va venir després quan pensaven que m’inventava l’al·lèrgia.
Què et va semblar que diguessin que les al·lèrgies eren part d’una estratègia? S’ha de pensar que estàs jugant amb la salut d’una persona. És un tema molt seriós i jo no puc tolerar que no em facin cas quan ja he explicat el que no puc menjar. Si tu jugues amb la meva salut, jo puc jugar amb les teves dents, no? Em va tocar molt els nassos que algú no ho tingués en compte.
Al programa es va veure poc, com va ser el moment? Tothom estava espantat i jo, molt enfadat. Vaig marxar del rodatge, vaig sortir a fumar i vaig anar a dinar a un altre lloc, ben lluny. Per sort vam reaccionar ràpidament i com que era un rodatge per televisió només havia menjat un tros petit, però va ser suficient.
Més enllà de la polèmica, com es rep que algú vingui al teu restaurant i el critiqui? Estàvem jugant al millor xef, així que si em critiquen el restaurant no m’importa tant. Feia molt poc que havíem obert, òbviament faltaven moltes coses per polir que ara ja no estan igual. Que em diguin que la vitrina està bruta no és bon senyal, però ara quan la gent vingui veurà com ha canviat tot. Em va molestar perquè hi havia posat molt esforç, però per sort tampoc es van passar gaire… excepte el senyoret Sergi.
Va ser tens el moment de la confrontació amb ell? Van tallar coses perquè li vaig dir tot ben clar al Sergi, potser amb males formes perquè estava molt enfadat. Ja vaig avisar als del rodatge que si em posaven a aquell paio a menys de metre i mig no responia, perquè ell havia jugat amb la meva salut i jo podia jugar amb les seves dents. I més sabent que no és cuiner! S’ha guanyat molt mala publicitat perquè és un farsant.
Repetiries àpat al restaurant d’algun dels concursants? I tant, a Can Mauri! Estic parlant amb l’Àlex Ruano, perquè em va caure molt bé i tinc ganes de tornar-hi. Amb la Tina també hi va haver molt bon ambient. En canvi, el Sergi no vull saber ni on és. Em sap greu perquè el seu menjar estava molt bo, però ho van gestionar malament. En lloc de posar-hi a un noi que no sabia que feia haurien hagut de pagar una bona publicitat, perquè en un programa com aquest si han de trobar draps bruts segur que surten. Si ja s’equivoquen amb els al·lèrgics davant de càmeres no em vull imaginar que passa quan no graven.
