En alguna taula de despatx i oficina encara podríem trobar una petita capsa de cartó allargada amb fitxes de ratlles que es feien servir per arxivar qualsevol element apreciat; des de les dades d’un client o proveïdor fins a un llibre, passant per un objecte que ens havien regalat o comprat. Era el sistema clàssic per arxivar tot allò que consideràvem necessari i d’utilitat i que ens permetia accedir d’una manera ordenada i còmoda a la informació que cercàvem.
Amb la implantació de les noves tecnologies, aquella manera d’arxivar ja ha passat a la història, especialment per les noves generacions que han nascut i crescut en l’era d’Internet. El suport digital, acompanyat de programes i eines específiques, permet disposar d’un arxiu amb una capacitat infinita i accedir amb gran rapidesa a qualsevol informació en els diferents suports.
Els museus, com tants equipaments culturals, han invertit molt de temps, esforç i diners en el procés de digitalització del seu fons, amb l’objectiu que tothom pugui accedir a través d’un enllaç en línia de forma àgil i senzilla. Els que són referència a casa nostre, el Museu de Terrassa, el MNACTEC i el Museu Tèxtil, no s’han quedat enrere, encara que no tots han fet el canvi al mateix ritme.
Vídeo a la web del Museu de Terrassa de la Seu d’Ègara
El Museu de Terrassa, amb les tres seccions amb seu al Castell Cartoixa de Vallparadís, Seu d’Ègara i Casa Alegre de Sagrera, és el que s’hi ha posat més tard, però a hores d’ara ja té molta feina feta i preveu que es podrà consultar gairebé tot el seu fons a través d’Internet a curt termini. En aquest sentit, la directora Gemma Ramos, explica que van començar el procés de digitalització de la col·lecció l’any 2021 i en aquest moment ja tenim 22.000 dels 27.000 elements digitalitzats. El repte és completar aquesta feina els mesos que venen. Intentarem que estigui llest a finals d’aquest any o principis de l’altre, el 2023”.
A banda del fons, el museu ha fet molta feina de digitalització en altres aspectes documentals. Té, per exemple, un vídeo de la magnífica Seu d’Ègara en línia que convida de seguida a visitar el recinte de manera presencial. A més, es pot accedir a catàlegs d’exposicions (els tres últims estan digitalitzats) i a altres catàlegs sobre el patrimoni artístic de la ciutat. Amb tot, una gran quantitat d’informació, acompanyada de fotografies, que ens permeten conèixer moltes coses del nostre passat i present.
El Tèxtil, pioner
El Museu de Terrassa és el que s’ha sumat més tard al procés de digitalització. Dels tres equipaments, el Museu Tèxtil va ser el pioner perquè va començar el 1996 (fa 26 anys) amb una primera càmera digital (una novetat en aquell moment) i amb el mateix programa que s’havia implantat a França en el museu de Teixits de Lió i el Museu de l’Estampació de Mulhouse.
Des de 2001, ofereix accés obert en línia i de forma gratuïta a Imatex, l’arxiu digital de les col·leccions del museu. L’Imatex presenta més de 31.000 documents tèxtils amb 100.000 imatges associades, de diferents èpoques i cultures. Cada document consta d’imatges amb informació sobre la matèria, tècnica, cronologia i decoració, entre altres aspectes.
El Museu Tèxtil disposa de l’arxiu Imatex
El Museu Tèxtil, però ja ha fet un pas més i és un dels participants en el projecte Giravolt del departament de Cultura de la Generalitat. Aquest projecte té com a objectiu la digitalització en 3D amb l’objectiu que cada peça es pugui veure giravoltant i no solament la part de davant i del darrere com fins ara.
Un repte ambiciós que no deixa altres de banda. El Museu Tèxtil ha iniciat la digitalització de les seves exposicions. Ha començat amb “Decòrum, vestir la casa per a l’ocasió” i ho farà amb “Un museu, mil trames”, que és l’exposició de l’aniversari en la que va celebrar 75 anys de vida lligada a la ciutat i al patrimoni tèxtil.
El MNATEC fa millores
El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (MNACTEC) també ha fet els deures. El seu inventari, que atresora unes 22.000 peces, està completament digitalitzat, encara que només el 60% són accessibles a través de les col·leccions en línia. Actualment, però aquest servei està en suspensió perquè s’està fent una transició cap a un sistema nou, més potent i més flexible que l’anterior. A més, també ha portat a terme la digitalització dels béns que custodia el seu Centre de Documentació Jordi Nadal, com fotografies, documentació gràfica de caràcter tècnic. Així mateix, també ha digitalitzat llibres antics i materials audiovisuals d’especial interès.
Imatge de la pàgina web per fer una visita virtual al MNACTEC
El MNACTEC, com el Museu Tèxtil, també participa en el projecte Giravolt de digitalització 3D del departament de Cultura de la Generalitat i ho ha fet amb peces tan emblemàtiques com la primera moto fabricada a Espanya, la motocicleta Villabí. En 3D ha iniciat també els treballs sobre el patrimoni armamentístic català (projecte ARMCat) i en el futur està previst que se segueixi la mateixa línia per altres tipus de patrimoni científic i tècnic en l’àmbit de Catalunya. Per al MNACTEC, el sistema 3D que s’aplica ara presenta dificultats per la tipologia dels objectes del museu per la naturalesa metàl·lica i plurimaterial de les peces.
A banda, el museu nacional, com el de Terrassa i el Tèxtil, disposa d’un bon nombre de propostes i recursos en línia. Aquest museu nacional ofereix una visita virtual, exposicions, webs i blogs temàtics i la revista Eix. Pròximament, es posarà en marxa el Canal MNACTEC, on es presentaran continguts audiovisuals relacionats amb la temàtica del museu.
Els gestors consideren que la digitalització obre portes al món
Gemma Ramos, directora del Museu de Terrassa
Per la màxima responsable del Museu de Terrassa, disposar d’un arxiu digitalitzat i obert és absolutament primordial. “Els museus han de ser presencials, però qualsevol servei que puguis donar en línia suma i reforça el nostre fons i patrimoni. I, a més, ens obre fronteres més enllà de la ciutat”.
Sílvia Carbonell, directora del Museu Tèxtil
Segons la directora del Museu Tèxtil, “la digitalització és necessària perquè ens obre portes al món. Hi ha públic jove que fa recerca i que ha de tenir a l’abast els arxius. És un gran avantatge perquè els museus tenen moltes peces que es conserven als magatzems i és difícil que totes vegin la llum”.
Jaume Perarnau, director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (MNACTEC)
El director del MNACTEC considera que “la digitalització de les col·leccions és indispensable per fer més accessible la societat del coneixement a la ciutadania i prendre consciència de la importància de conservar el patrimoni del país”.
Peces que són un tresor
És un retaule gòtic dedicat als sants Abdó i Senén, coneguts com a sant Nin i sant Non, patrons de la pagesia. Va ser encarregat el 1458 al pintor Jaume Huguet i està a l’església de Santa Maria de la Seu d’Ègara.
Aquesta pistola de pedra de foguera catalana, denominada “pedrenyal de marina”, data del segle XVII. Es tracta d’una peça excepcional perquè n’hi ha pocs exemplars. És al MNACTEC.
És una composició de ceràmica de gran format, extreta de la capella de Sant Roc de la Barata. El plafó consta de 90 rajoles i la figura central és sant Roc. L’obra és d’Onofre Rodergues.
Es tracta d’una indumentària de cort del segle XVIII inspirat en “Las Meninas” de Velázquez. El teixit és de seda amb aplicacions de fil metàl·lic argentat. Forma part del Museu Tèxtil.
