L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha donat la veu d’alarma. Des de 1975, la població obesa s’ha multiplicat per tres al món, on cada any 1,2 milions de persones moren a conseqüència de la seva obesitat. Pel que fa a la població infantil, a Europa un de cada tres infants i un de cada quatre adolescents pateix sobrepès o obesitat.
A Terrassa, una anàlisi de les dades de totes les àrees bàsiques de salut revela que un 50,5% de la població més gran de 18 anys, és a dir una de cada dues persones, pateix excés de pes, sobrepès o obesitat. Concretament, la prevalença de l’obesitat afecta un 15,4% de la ciutadania.
L’obesitat infantil “és la que més preocupa, donat que és també la que més creix”, explica Cintia Aneas, integrant amb Cristina Pérez de l’Equip de Nutrició de Primària del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). Dins del Pla d’Enfortiment de l’Atenció Primària en nutrició, les nutricionistes imparteixen des d’aquesta setmana un taller d’educació alimentària en obesitat als CAPs del CST.
Als centres de primària, els professionals de la salut comproven cada dia els estralls del sobrepès sobre la població. “Hi ha més prevalença d’obesitat i sobrepès i, en conseqüència, de patologies associades com la hipertensió, la diabetis tipus 2 o el fetge gras no alcohòlic”.
La nutricionista menciona la importància del factor psicològic en aquests pacients. “Hi ha persones que combaten un problema psicològic amb ingestes excessives” i altres que “entren en una dinàmica de dietes miracle, amb ràpides pèrdues de pes que tornen a recuperar, per començar de nou. Acaben sentint-se culpables i establint una mala relació amb els aliments”.
És el cas de la Montse Ros, que als seus 57 anys acumula una llista interminable de dietes per baixar dels seus 80 quilos. “Ho he provat tot i ja m’he acostumat a fer règim, perdre uns quants i relaxar-me, per tornar a començar”. Sap que “no és la solució. És una muntanya russa constant i mai estàs bé amb tu mateixa”, confessa.
Com la Montse, el Joan Alcaraz ho ha intentat més de deu vegades fins a trobar la fórmula. Amb 1,80 metres d’alçada, superava els 100 quilos.
“Sempre he estat el gros del grup i va arribar un moment que em vaig cansar de passar gana. Vaig anar a la nutricionista i, tot i que alguns dies sento la temptació d’inflar-me a pastissos, ara segueixo una dieta equilibrada que m’ha fet perdre 20 quilos en deu mesos”. El pas següent, diu, “és anar al gimnàs. Ho tinc a la llista de propòsits per 2023”.
L’obesitat està associada a entorns urbans, on l’increment de l’ús del cotxe i l’abús dels ordinadors, els videojocs i la televisió promouen conductes sedentàries. Segons l’Enquesta de Salut Pública de Catalunya (ESCA), veure la televisió és l’activitat més freqüent entre la població entre els 3 i els 14 anys en temps d’oci i, fora de l’horari escolar, gairebé tots els menors la miren diàriament.
El factor socioeconòmic també és determinant. La darrera Escuesta Nacional de Salud de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), xifra en més de 2 milions els infants que pateixen sobrepès o obesitat. D’aquests, gairebé la meitat (964.000) pertanyen a famílies poc qualificades professionalment. Diversos estudis constaten la relació entre nivell socioeconòmic i obesitat: a menys recursos, més obesa és la població, i a la inversa.
Hàbits de vida saludables
Des de l’Equip de Nutrició de Primària del CST, les nutricionistes Cintia Aneas i Cristina Pérez treballen des d’aquesta setmana amb set grups d’usuaris -uns 80- amb sobrepès o obesitats derivats pels serveis d’infermeria i de medicina de família. “No parlem de dietes, no es pesa a ningú i no es fixen quantitats -expliquen-. No volem pressionar, el que volem és motivar”.
Els usuaris ho estan rebent “molt bé”, expliquen. Des del 10 d’octubre fins al 12 de desembre, les nutricionistes treballaran per a educar en una alimentació saludable, incorporant pautes per a la compra, la planificació dels menús i el “batch coocking”, cuinant per a tota la setmana. També fomentaran l’augment de l’activitat física.
Els tallers incorporen informació sobre com llegir les etiquetes i com seguir el “mètode del plat”: 50% de verdures, 25% de proteïnes i 25% d’hidrats. “Per a nosaltres -explica Aneas- no és que aprenguin, sinó que incorporin els canvis a la seva rutina”.
L’entorn, factor de risc
Un 99% dels factors que són darrere de l’increment de les ràtios d’obesitat estan vinculats a l’entorn. En el cas dels adults, el sedentarisme i l’abús de sucres i greixos. Pels infants, la disponibilitat d’snaks, menjar ràpid, el baix consum de fuites i l’abús dels refrescos.
La moda “curvi” empodera i normalitza l’obesitat?
El debat està sobre la taula dels nutricionistes. Les dones amb talles grans han donat un cop de puny sobre la taula, denunciant la gordofòbia, convidant a celebrar la diversitat i acabar les discriminacions relacionades amb l’aparença física. El moviment “body positive” està canviant la indústria de la moda, però els especialistes alerten del “perill que oblidem els riscos de l’obesitat i que no és saludable -comenta Cintia Aneas-. Combatre la pressió estètica i l’estigma és molt important, però recordem els riscos del sobrepès”.
