Té dos telescopis i una passió difícil d’observar a distància. L’egarenc Àngel Massallé és membre de l’Agrupació Astronòmica de Terrassa, divulgador i organitzador d’expedicions per veure eclipsis de sol i altres fenòmens.
Com resumeix la història de les històries, la de l’univers, en una hora de conferència? Resumir 13.700 milions d’anys en 60 minuts és inversemblant i agosarat. Cada segon d’explicació correspon a 3,8 milions d’anys! Però sí que podem donar pinzellades: com es formen les primeres galàxies i els primers planetes, i una estrella molt característica, el sol. I arribem a parlar d’un planeta on pot haver-hi vida… Ens creiem que som els reis de la vida, però aquesta comença en coses petites, en bacteris, que van evolucionar. Parlem d’etapes molt llargues, amb un primer peix, amfibis, rèptils, els dinosaures, la seva extinció, després nosaltres, la història del que hem estat capaços de fer i de desfer…
L’astronomia ajuda a relativitzar els particularismes? Sí. Ajuda a comprendre que som un gra minúscul de pols, i a vegades fa riure veure el que fem. Quan mirem amb molta distància, sabem que som una pura anècdota en l’univers, poca cosa, però amb una diferència: som molt capaços de destruir-nos. Molts indicis ens fan pensar que hi anem directes. En la formació de la Terra s’han donat cinc èpoques amb grans extincions, amb el 90% de les espècies desaparegudes. Estem en procés de possible autodestrucció, som tan rucs que podria ser… Probablement, deixarem vida que aflorarà d’una altra manera. Alguns científics anomenen “antropocè” a l’era geològica actual, però potser en milers d’anys no hi haurà qui l’estudiï. Molts factors ens porten al caos: creixement desproporcionat de població, final de fonts energètiques, supercontaminació, forat en la capa d’ozó…
No és astrònom, però sí un aficionat experimentat. Com va néixer en vostè aquesta passió? De petit, al poble de la meva mare, a Tolva, a l’Aragó, en nits amb cels espectaculars, sense contaminació de llum. Es batia el blat en l’era i a l’estiu, a les nits, es tapava l’era amb una lona. Allà ens estiràvem i el que sabia més ens mostrava les constel·lacions. Després vaig fer un parèntesi llarg per les meves responsabilitats laborals, però quan em vaig assentar, li vaig dedicar més temps a l’astronomia, sobretot els últims anys de vida laboral, i ara més, que en fa gairebé deu que estic jubilat.
El divulgador Àngel Massallé / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Li crida l’atenció que l’afició per l’astronomia no sigui més generalitzada? Qui ho prova s’enganxa, encara que al principi sigui dur passar nits a la intempèrie, observant. L’estiu passat, també a Tolva, em van dir que un nen sentia una gran afició a l’astronomia. “Porteu-lo, que veurem Saturn”. I va venir, i es va quedar al·lucinat amb el que veia amb el telescopi. Ell ja havia vist imatges increïbles, fetes amb sondes, però allò era diferent. Aquesta ciència és increïble. Col·laborem amb els professionals, que no poden abastar-ho tot i ens demanen ajuda. Hi ha observacions que s’han de fer en llocs concrets de la Terra. He estat en ocultacions d’estrelles per asteroides perquè ens havien sol·licitat col·laboració per veure per on passa un asteroide, tan petit i sense llum pròpia que és difícil veure’l. Penses que per l’òrbita que tens dibuixada passarà aquesta nit i taparà una estrella… Fem les observacions separats uns d’altres, i així podem establir càlculs de dimensions, velocitat o òrbites. I això només ho pot fer la tropa d’amateurs, perquè els professionals no poden deixar un telescopi potent per dur a terme aquesta tasca.
Què és el més inversemblant que ha fet en matèria d’astronomia? Soc un gran seguidor dels eclipsis totals de sol. N’he vist 16, crec, i he viatjat als llocs més inversemblants. L’últim, l’Antàrtida. Per veure com el sol s’apaga dos o tres minuts! Hi ha d’altres “bogeries”. Els eclipsis totals de sol són el més espectacular que he vist, juntament amb les aurores boreals. En un, el dia s’apaga per complet i enfosqueix de cop. En les aurores, a l’inrevés: la nit es torna dia. És impressionant veure les reaccions dels ocells quan es fa de nit i no ho tenien programat. Xoquen, no troben el niu.
Quin serà el pròxim descobriment que ens sorprendrà? Hi ha molts estudis. El telescopi James Webb, en òrbita, estudia l’origen del big-bang. Ens ho expliquem gairebé tot, però hi ha un moment, al principi de tot, que els científics no saben explicar. Existeixen molts camps amb possibles avanços: què és la matèria fosca, o l’energia fosca. Sabem que hi ha molta més matèria i li diem “fosca” perquè no sabem què és.
És conciliable l’astronomia amb la creença en Déu? L’astronomia és una ciència. Per definició, s’ha de demostrar. Si no és així, parlem de metafísica o religió. És molt lícit, però no és ciència. Però tornem a això d’abans: de l’univers ho expliquem gairebé tot, menys aspectes com aquest moment inicial, què hi havia just abans del big-bang. Per què no, podia ser compatible amb la creença religiosa fins que sapiguem què va passar.
