La carrera ha començat. De moment, al trot, amb la preparació del programa a presentar i els contactes amb entitats a la recerca de suports en un procés que depèn en bona part d’això, d’afinitats i nexes amb el moviment associatiu. Fins ara, són quatre els candidats que es postulen per succeir Isabel Marquès al capdavant de la Sindicatura de Greuges de Terrassa, la institució local de defensor del poble: Pau Cónsola, Manel Pérez, Cristina Valverde i Ignasi Puig. Només el primer ho ha fet públic, però els altres tres admeten la seva intenció de presentar-se a les eleccions. Tant ells com d’altres possibles aspirants tenen fins al 4 de novembre per fer-ho.
Pau Cónsola
Educador social, exmilitant d’ERC, responsable de projectes de l’Eina Cooperativa, no defuig el caràcter continuista de la seva candidatura. Va treballar en pràctiques amb la síndica i afirma que Marquès “ha deixat el llistó molt alt”. De totes maneres, desgrana idees pròpies del seu programa: la proximitat, una exigència de bon govern i transparència a l’Ajuntament i, sobretot, una marcada línia “de defensa dels drets humans i, especialment, de les persones més vulnerables”. Assegura tenir el suport de nombroses entitats socials i diu que es va decidir a fer el pas pel seu compromís amb una ciutat per a la qual ha treballat des de molts àmbits, com a professional i com a voluntari: “Sempre m’ha atret la defensa dels drets humans i ser síndic és una bona manera de defensar-los”.
Manel Pérez
Professor recentment jubilat, l’exregidor per Iniciativa va pensar en la possibilitat d’aspirar al càrrec quan va saber que Marquès ho deixava. Al “per què no?” personal se li van sumar, diu, els comentaris d’amics i coneguts que li van suggerir fer el pas. “El bagatge de tants anys en diverses responsabilitats i treballant amb col·lectius diversos m’ha donat una visió transversal de la ciutat”. En tornar de vacances va enfortir aquesta intenció i treballa en un programa que posa l’accent “a donar a conèixer més la institució i marcar-li autoritat, tant interna com de la ciutadania. El síndic no té potestat executiva, però tampoc pot ser només una bústia de queixes. El govern té poder, però no ‘el’ poder, no tot el poder”.
Cristina Valverde
Psicòloga de formació, exregidora per Unió però ja desvinculada de la política, es troba embardissada en la cerca de suports per dirigir una institució que coneix bé: treballa en la Sindicatura de Greuges de Terrassa. Valverde presideix l’associació de veïns d’Ègara i un dels punts primordials de la seva candidatura és “acostar la institució als barris”. Un altre, apostar per un paper més actiu de la sindicatura en assumptes mediambientals: “Vull obrir el ventall d’àmbitos d’actuació”, assenyala. Sosté que la sindicatura ha de ser present, per exemple, en la Taula de Medi Ambient i un dels seus objectius és lluitar perquè tots els terrassencs “tinguin espais verds prop dels seus domicilis”.
Ignasi Puig
Degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa, també exregidor d’Unió Democràtica, Ignasi Puig demanarà “més eficàcia i diligència” als serveis públics. I “més transparència”. El veterà jurista vol que els departaments municipals redactin un codi de bones pràctiques i creu que el síndic ha de defensar el medi ambient “i intervenir en la redacció de les ordenances municipals”. La defensa dels animals i la igualtat efectiva entre homes i dones són altres punts del seu programa.
