El candidat de Tot per Terrassa arriba a la cursa electoral amb el projecte de renovar el seu equip i amb compromisos per al pròxim mandat. Diu que acabarà la reurbanització del carrer Major i el portal de Sant Roc i que, si pot, transformarà aviat el primer tram de Galileu i Arquimedes. Fer de Terrassa el motor econòmic de Catalunya, diu, és la seva prioritat per a un mandat , el 2023-2027, que serà l’últim.
El 2019 va anar a eleccions amb el lema del canvi i el de la revolució verda. Quin és el projecte per al proper mandat? Aquest ha estat un mandat molt condicionat per la pandèmia. I no és una excusa, perquè estem en un 87% de compliment del programa. El pròxim mandat ens interpel·len grans reptes com el canvi climàtic i la crisi energètica, que està afectant molt a les finances municipals. Hem de tenir la capacitat des del món local de fer front a aquests canvis. Com vam fer el 2019, treballarem les propostes amb els terrassencs i tirarem endavant el programa que la ciutadania vulgui.
A la ciutadania li preocupa que Terrassa sigui una ciutat on viure i on poder treballar. La política industrial és una prioritat clara. Hem aprovat el pla de polígons i Terrassa s’ha de posicionar com a motor econòmic de Catalunya. Volem ser capital industrial. Tenim capacitat per fer-ho. El 37% de sòl industrial per desenvolupar ens obre moltes possibilitats i exigim a altres administracions que responguin en matèria de serveis i infraestructures. El 2023 hem d’estar en una conjuntura diferent de la del 2019. La B-40 estarà encarrilada, la T-mobilitat ha d’acabar amb el greuge tarifari i el tercer carril de la C-58. Tot plegat farà que el 2023 estem en una bona posició geoestratègica per reforçar aquesta capitalitat industrial que volem exercir.
“Terrassa s’ha de posicionar com a motor econòmic de Catalunya. el 37% de sòl industrial per desenvolupar ens obre moltes possibilitats”
Va dir que el seu objectiu era recuperar la interlocució amb els sectors econòmics. Però hi ha hagut una decisió aquest mandat que han compromès aquesta fita: la cessió del 30% del sol per habitatge públic. Com a alcalde tenia la prioritat de refer els ponts amb els sectors econòmics, Cosa que he fet tant amb Cecot com amb Cambra. No hem deixat mai de parlar, ni en el pitjor moment de la crisi del 30%. De fet, l’hem reconduït fent un avanç de pla que no implica suspendre llicències i que obre la porta a què surtin alternatives. La cessió del 30% a Barcelona no ha funcionat, per això el que estem fent és explorar alternatives que persegueixin la mateixa finalitat, com la cessió de solars als promotors perquè facin habitatge públic.
Parlem de l’illa de vianants. Si pogués tirar enrere, ho faria? Les ciutats de més de 150.000 habitants estem obligades a implantar les zones de baixes emissions i fer unes ciutats més pensades per als vianants i més compromeses amb una mobilitat sostenible. El 2019, el problema del pàrquing del portal de Sant Roc ens va obligar a canviar el sentit d’alguns carrers i vam valorar que era el moment idoni per ampliar l’illa de vianants del Centre. Així ho marcava el Pla de Mobilitat, aprovat per la unanimitat dels grups. Ha de quedar clar que no és un projecte que ens hem tret d’un calaix. Ho tornaríem a fer, sí, tot i que aprens molt d’aquests processos. Perquè surten problemes que no havies previst i per això hem anat modulant-lo, fent canvis.
Ballart lliga la reurbanització del portal de Sant Roc al redisseny del parc dels Catalans / nebridi aróztegui
L’últim ajust, aquesta setmana amb els comerciants del Centre. Després d’un any d’aplicació, puc dir que l’illa de vianants funciona. Hem doblat l’àrea de vianants, cosa que no havia passat des del 1994, després dels Jocs Olímpics. És veritat que són canvis importants que afecten els hàbits del dia a dia de la gent, però el món va cap aquí i ens hem d’adaptar. Ho hem de fer sense perjudicar a ningú, donant alternatives a la ciutadania. No defugim l’autocrítica. Probablement ha faltat informació. A vegades pensem que fent uns tuits o a través de les xarxes socials podem arribar a molta gent. Hem de buscar la manera de detectar les alertes perquè no ens apareguin quan ja s’ha fet la implantació. L’exemple és la reunió que hem fet aquesta setmana amb veïns i comerciants de l’illa de vianants, que ha servit per conèixer de primera mà algunes propostes que segur que ens poden servir en tot el procés.
A Galileu i Arquimedes es pot repetir la polèmica. Els veïns no volen cotxes i el comerç no vol perdre clients ni vendes. Som el primer govern de la democràcia que té un projecte per a Galileu i Arquimedes. S’han acordat mesures tàctiques que implantarem ben aviat, perquè la gent s’acostumi a no passar per aquests carrers. El calendari seguirà i la primera mesura seran les càmeres, que finançarem amb els Next Generation. La gent que vagi a treballar, a comprar, podrà passar, però els veïns que baixin de la zona nord de la ciutat en direcció a la Rambleta han d’utilitzar les vies alternatives. L’any que ve esperem tenir-les, amb els enllaços de la B-40 amb la C-16 i la C-58 executats. Volem resoldre aquest problema. I ho farem també millorant els carrers. Si podem, començarem la primera fase aquest 2023. Ha de quedar clar que ho farem amb el màxim consens, perquè ningú no en surti perjudicat.
“No tinc cap inconvenient a governar en coalició encara que tingui majoria absoluta”
I el portal de Sant Roc? Acabem el mandat sense saber què s’hi farà. El 2019 vam haver de tancar el pàrquing. El projecte del portal de Sant Roc és de molta envergadura, costarà molts milions que no hem pogut afrontar.
Però és un tema econòmic, o de projecte? Econòmic. Sense els 22 milions que vam abocar a la pandèmia probablement hauríem pogut fer alguna cosa més. Volem connectar els dos pàrquings i hem de veure si al del portal de Sant Roc, les plantes han de ser totes per cotxes o bé poden tenir altres usos. Farem tot el carrer Major per a vianants, connectarem els dos pàrquings i l’accés serà per la Rambla.
I la superfície? És un espai molt emblemàtic i volem pensar molt bé què fem, amb consens amb els veïns i els comerciants, que han patit molt els darrers anys. I una novetat. El projecte ha d’anar lligat amb la transformació de l’espai del parc dels Catalans, des de la Rambleta fins al portal de Sant Roc. Ara és un espai en decadència, un àmbit que té moltes possibilitats i que pot funcionar molt bé com a espai per a les famílies i els infants.
De quin calendari parlem? El portal de Sant Roc ha d’estar pensat i executat el pròxim mandat, infraestructura i superfície. El nou parc dels Catalans el dibuixarem en aquest mateix període.
Parlem de política. Ara que Terrassa en Comú torna a la cursa electoral, es planteja canviar de soci? Hem de veure programes i resultats. El 2019 ja vam tenir converses amb TeC i estàvem oberts, però cal veure què passa. De fet, estem oberts a parlar amb TeC, amb ERC, amb el PSC i amb Junts per fer un govern estable i fort. La línia vermella és l’extrema dreta i Vox.
”El pròxim serà el meu darrer mandat. No et pots eternitzar en el càrrec”
Pactaria fins i tot amb majoria absoluta? També, sí. Si hi ha coincidències programàtiques, no tinc cap inconvenient a governar en coalició. He de dir que el pacte amb ERC ha funcionat molt bé. Hem tingut un govern fort, estable, amb molta confiança mútua, política i personal. Amb tripartits i bipartits sempre hi havia sortides de to i el nostre mandat ha estat tranquil i plàcid. No descartem repetir.
El 2019 es va presentar amb una candidatura de persones noves en política. Mantindrà el format el 2023? Hi haurà canvis importants i continuïtat. El nostre és un projecte obert, al que s’apropen moltes persones rellevants que s’estan oferint, cosa que no m’havia passat mai al PSC. Per a nosaltres és un bon indicador que la gent creu en el projecte. La nostra serà una candidatura solvent, sòlida, de gent preparada per gestionar la ciutat.
Algun nom? No puc. Estem en converses i per respecte als companys de govern.
El mandat 2023-27 serà l’últim de Jordi Ballart a l’Ajuntament? Sí. La política és molt intensa, molt sacrificada. Són 24 hores i crec que no et pots eternitzar en un càrrec. Sempre he defensat els mandats a 5 anys i limitats a dos.
Però deixarà la política? Tot per Terrassa és un projecte personalista. Es pot fer política des de molts llocs. Quiet no em quedaré i per descomptat no deixaré el partit. A TxT el que volem és que el projecte no sigui conjuntural. Diuen que és personalista, però és el projecte més plural, més obert, on més debatem internament. Més que un partit, és un moviment ciutadà. De fet, el 2023, la ciutadania terrassenca decidirà si vol que la ciutat la governi un partit local i al servei de la ciutadania.
