El comerç afronta un moment difícil, assetjat per les compres en línia i la contenció del consum per la guerra d’Ucraïna. Un context, diuen, que es veu agreujat per l’ampliació d’una illa de vianants que “està expulsant els clients del centre. La gent no sap com arribar. Hi ha un únic accés pel carrer del Col·legi al pàrquing de la Plaça Vella i no està ben senyalitzat. La gent no para de dir que venir al centre és complicat i car”. És el comentari generalitzat entre els comerciants, que avui traslladaran el seu malestar al govern de la ciutat en una reunió assembleària al Vapor Gran.
Els botiguers van a la trobada amb l’executiu municipal amb un llistat de tres reivindicacions. Una enquesta entre els associats de Terrassa Centre ha permès unificar les queixes dels empresaris.
La primera i la principal té a veure amb la mobilitat. La segona fa referència a la seguretat, “la relacionada amb l’increment de robatoris i, també, la que provoquen els patinets”, puntualitzen des de Terrassa Centre. I la tercera té a veure amb la neteja dels carrers, que el comerç creu que “ha empitjorat”.
Una passejada pels carrers del centre permet comprovar el nivell del malestar dels botiguers, que han empaperat els comerços amb lemes com “N’estem fins al ‘gorro’” o “N’estem fins als nassos”.
Des de la nomenada “illa d’or” comercial de la ciutat, el carrer Major, Anna Paloma (Paloma Centre Comercial) explica que “la gent no sap com arribar al centre en cotxe, fins i tot els terrassencs. La senyalització és confusa i dissuasòria, et convida a sortir”. Els clients, assegura, “que vénen dels barris o de Matadepera comenten que els resulta més fàcil anar a les grans superfícies, on aparquen ràpidament i gratis”.
Les vendes han baixat, asseguren, des de l’ampliació de l’illa de vianants, que va afectar els carrers del sud (Cisterna, Col·legi, Rutlla, del Vall, del Racó i Portal Nou, entre d’altres). “La queixa sempre és la mateixa des de fa més d’un any – explica Maite Caparrós (Casanovas Selecció, Raval de Montserrat)-. Com a molt la gent baixa a passejar. Però baixar per comprar costa molt més, I els dissabtes ja no són el que eren”.
Els botiguers alerten de la baixada d’afluència els dissabtes, el dia estella de vendes al centre de la ciutat
La retracció del consum es nota a tots els sectors, on la dificultat per accedir al centre en cotxe és una conversa recurrent. “Ens venen molts clients que es queixen que no saben on deixar el cotxe”, explica Antonia Nieto, de Floristeria Gras. “Molts ens fan els encàrrecs i recullen a la botiga de Jaume I per no haver de baixar”.
A La Casa del Llibre, al carrer Cremat, també ho tenen clar. “Ens compren llibres, però quan és un encàrrec, es queixen d’haver de tornar perquè, diuen, és complicadíssim arribar”.
La mateixa observació que fan els cients de la sabateria Lares Calzados, a la Font Vella. “És un problema pels grans i també per als joves que baixen dels barris. Han de donar mil voltes i al final acaben aparcant lluny de la botiga”. L’encarregada, Àngela Rodríguez, admet que “el moment és complicat. La gent té por a una tardor difícil per la guerra i per l’encariment de preus i dels subministraments. Si a sobre els ho posem difícil…”.
No tots els comerços han perdut vendes coincidint amb l’ampliació de l’illa de vianants. El Frankfurt Casa Vallès, al carrer de Gavatxons, factura “com sempre -explica Antonio Vera-. La gent es queixa que no hi ha carrers que entrin al centre, però no els hem perdut”. Tampoc al restaurant Santa Cereza, del Raval. “Fa quatre anys que hi som i continuem creixent. Per nosaltres, el problema és que la gent que baixa a sopar no pot fer-ho a peu o en bici, i a determinades hores ja no hi ha transport públic. Han d’agafar el cotxe si o sí”.
Els pàrquings
Al pàrquing del Raval han augmentat la rotació, d’una mitjana de 200 o 300 vehicles per dia a 400 vehicles per dia, expliquen fonts de l’operadora. L’obertura d’un accés més àgil des de la rambla d’Ègara ha augmentat la demanda. A l’aparcament de la plaça Vella, però, la dificultat d’accés ha fet que l’entrada de vehicles caigui de manera dràstica. L’aparcament rebia 700 vehicles per dia el 2019, va remuntar fins als 500 després de la pandèmia i ha tornat a caure a una mitjana de 400, expliquen.
Els comerciants estan convençuts que si els cotxes no arriben al centre, les vendes es continuaran ressentint. Laura Alves, propietària de la botiga Oh mai gat!, al carrer de Sant Pere, comenta que “abans els caps de setmana venien clients de Manresa, Sabadell, Cerdanyola… Ara tenen més dificultat perquè costa venir a Terrassa i els surt més a compte anar a Barcelona o aparcar a un centre comercial”.
Els establiments del centre traslladaran avui les seves inquietuds a l’Ajuntament en un clima de preocupació per la baixada de les vendes i per un context advers per al consum. “Estem a principis de mes, la gent ha cobrat i es veuen poques bosses pel carrer”, diuen. “En un moment com aquest necessitem ajuda, no que ens posin bastons a les rodes”.
1991: 34 carrers pacificats, 9 places i 4 pàrquings
Fa dues dècades Terrassa donava el primer pas per a expulsar els cotxes del centre de la ciutat amb un ambiciós Pla Integral del Centre Històric que també va generar el rebuig inicial dels comerciants. Fins aquell moment, els conductors travessaven el centre en cotxe baixant pel carrer de la Font Vella, creuant tota la plaça Vella en direcció a la Rambla o bé tombant per Gavatxons cap al Raval.
El Pla del Centre, com es va batejar popularment, va transformar 34 carrers que van passar a ser de vianants, 9 places i va construir 4 grans aparcaments subterranis que de seguida van funcionar com a receptors dels desplaçaments motoritzats.
Els cotxes, baixant per Font Vella els anys 80
Culminat l’execució del pla, el trànsit pel centre històric havia minvat un 89%. La mesura es va acompanyar de millores al transport públic (reforç de línies i noves parades). La transformació de l’illa de vianants va costar 11,3 milions d’euros dels quals l’administració local va pagar el 41%, els propietaris un 17%, gràcies a les subvencions. Els aparcaments van ser a càrrec dels inversors.
Antoni Prunés, el polític que va impulsar el projecte com a regidor d’Urbanisme, resumia el resultat del pla en una conferència que va fer arreu. Superada la fase del rebuig i la polèmica, “més del 90% dels propietaris i comerciants es mostren satisfets amb la renovació urbana”, deia. De fet, “al centre històric s’han concedit més del doble de llicències d’obertura de locals comercials que a la resta de la ciutat”.
Fa vint anys, els cotxes van deixar de circular per Font Vella, la Plaça Vella, Gavatxons i el Raval
A diferència d’ara, fa vint anys la primera illa de vianants del centre va expulsar els vehicles dels carrers, però no va disminuir l’accessibilitat en cotxe. Les rotacions vinculades a activitats comercials, socials i lúdiques van augmentar en un 600%. Val a dir que dues dècades enrera el món no vivia una emergència climàtica com l’actual, ni els municipis estaven obligats a abaixar la contaminació i a implantar zones de baixes emissions.
“Els canvis de sentit són un error”
Avui, Antoni Prunés opina sobre la nova illa de vianants que “els canvis de sentit (dels carrers) són un error, desorienten als conductors i ens retornen a les èpoques dels anys 80 i 90”. El primer Pla del Centre, afegeix, tenia sentit “en llocs on hi ha comerç… no té sentit anar-lo ampliant perquè sí, per pacificar uns carrers que ja ho són, de pacífics”. El polític opina que darrere de l’ampliació de l’illa de vianants “hi ha una posició ideològica de combatre el vehicle privat com a tal, i aquest és i serà en el futur un element important en la vida dels ciutadans, un més”.
Antoni Prunés, impulsor del Pla del Centre, opina que avui “no té sentit ampliar-lo a carrers “que ja són pacífics”
A les seves conclusions, Prunés traslladava a altres ciutats una recepta de quatre ingredients per assegurar l’èxit d’una illa de vianants: la primera, deixar madurar el projecte, “val més perdre 3 anys ara, que començar de pressa un carrer, i al primer problema parar-ho tot”, deia; el segon, combinar comerç, rejoveniment demogràfic i cultura al carrer com a fórmula d’èxit; la tercera, escoltar els residents i els comerciants; i la quarta exercir el lideratge municipal, perquè “estem parlant de transformar la ciutat, i per això no hi ha ningú millor que l’Ajuntament, per actuar com a locomotora del projecte i per a transmetre el paper d’àrbitre equànime i independent, que és com el perceben els ciutadans”.
