Marc Ferrer, historiador. Centre d’Estudis Històrics de Terrassa
El novembre del 2018 es presentava a l’Ajuntament de Terrassa, després d’anys de recerca per quinze historiadors del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, el llibre “Una història de Terrassa”. Aquest llibre didàctic, pedagògic, divulgatiu i amb un inqüestionable rigor històric, repassa la història de la nostra ciutat des de l’aparició de les primeres comunitats en el paleolític fins a l’actualitat.
La darrera fotografia del llibre és la de terrassencs fent cua per votar en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Una data històrica. La importància d’aquell dia rau en la gran mobilització popular.
A Terrassa d’un cens de 153.025 persones van dipositar la seva papereta 60.294 persones, una participació del 40%. La mitjana de la participació des de 1980 fins a la data, en les eleccions autonòmiques hi havia estat del 56% i en les municipals des de 1979, el 50%. Per tant, una xifra que per ser considerat pel govern espanyol, un referèndum il·legal, la població de Terrassa el va validar amb la seva participació. Una participació històrica.
Ja prèviament centenars de persones van sortir al carrer el 19 de setembre quan la Guardia Civil es va presentar a la seu de l’empresa Unipost, buscant notificacions censals per a les meses del referèndum. Centenars de terrassencs i terrassenques de manera pacífica i festiva, van plantar cara al desplegament policial. Aquesta desobediència es va repetir l’endemà a Barcelona, quan la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van escorcollar la Conselleria d’Economia i la seu de la CUP. Una protesta històrica.
La nit del 30 de setembre milers de persones es van aplegar en els col·legis electorals, tot organitzant activitats lúdiques i festives, i així tenir-los oberts i ocupats, per tal d’impedir que no es poguessin tancar per la policia a primeres hores del dia 1 d’octubre. Una resistència històrica.
I l’1 d’octubre, fins a 60.000 persones van votar a Terrassa, malgrat l’amenaça d’una intervenció policial, que tot preveia, com s’estava veient allà on feia acte la Guardia Civil o Policía Nacional, que no seria una intervenció pacífica, tranquil·la i dialogant, sinó tot al contrari, desallotjaments brutals amb cops de porra i pilotes de goma. La violència extrema de la policia espanyola va deixar vora un miler de ferits a tota Catalunya. Una violència històrica.
Però en aquesta gran mobilització popular, també caldria citar les persones que dies abans havien amagat les urnes, les que les van portar als col·legis electorals, les que durant l’1 octubre van defensar la plataforma digital dels cens universals dels atacs dels “hackers”, les que van ser membres de les meses electorals, les que van formar part de l’administració electoral, tothom col·laborant voluntàriament. I també parlar dels bombers, on a Terrassa, a més de bombers catalans, mitja dotzena de bombers bascos també van estar voltant per les escoles, disposats a protegir-les. Una implicació històrica.
L’endemà 25.000 persones es manifestaven pel centre de Terrassa en protesta de la brutalitat repressió policial. El raval del Montserrat, la Plaça Vella i els carrers adjacents estaven omplerts de gom a gom, com feia anys que no es veia a Terrassa. Una manifestació històrica.
I des de la detenció dels líders independentistes, dies després del referèndum, i fins aleshores, el Raval ha viscut pràcticament diàriament la concentració dels “Cants per la Llibertat”, aplegant des de desenes fins a milers de persones, per reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Una perseverança històrica.
Tots aquests fets doncs no es poden obviar. Podem estar a favor o en contra, però la història de Terrassa també l’escriuen les persones, i l’1 d’octubre del 2017, 60.000 persones van escriure una nova pàgina, votant i en mobilitzacions sense precedents en defensa del dret a l’autodeterminació, la democràcia i la llibertat de Catalunya.
