“És el tret de sortida”. Amb cautela, per descomptat, els agents ciutadans de Terrassa implicats en el projecte de construcció de la residència pública i centre de dia de Sant Pere Nord no amaguen la seva moderada satisfacció per l’inici del procés. Ja s’ha passat de “pantalla”: de l’anunci ferm, manifestat al març passat, a l’aprovació de l’expedient de contractació per a la redacció del projecte bàsic i executiu i la posterior direcció de les obres. La Generalitat acaba de declarar com a “urgent” la tramitació de l’expedient. Les obres han d’estar acabades a finals del 2025. Les financen els fons Next Generation.
El 30 de març passat, la Generalitat i l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, van anunciar la construcció de la residència, un equipament llargament reclamat per entitats veïnals i institucions de Terrassa en els últims anys. I aquests no eren pocs, 16 com a mínim. La residència, amb 90 places i 6.000 metres quadrats d’obra nova, serà edificada a l’avinguda del Vallès, just al costat de l’actual casal de la gent gran i ludoteca, en un terreny municipal cedit a la Generalitat.
Un informe justificatiu del Govern , amb data de 8 de setembre del 2022, informa de “la necessitat i la idoneïtat de la tramitació mitjançant procedimient de concurs” per a la redacció del projecte bàsic i executiu, i la posterior direcció de les obres”. L’expedient de contractació és urgent degut als breus terminis establerts per la normativa europea “per contreure la despesa i per executar-la” quan es tracta de projectes finançats pel Mecanisme de Recuperació i Resiliència, pels fons Next Generation.
Pancarta que reclamava la construcció de l’equipament
El 30 de juny, el Departament de Drets Socials va encarregar a Infraestructures.cat la redacció del pla inicial. Està pressupostat en un milió d’euros, partida a la qual se sumarà després la de 8 milions d’euros que costarà la construcció efectiva i una assignació de 800.000 euros més per a la maquinària i l’equipament del centre.
Els candidats a aconseguir el projecte executiu disposen fins el 24 d’octubre vinent per presentar les seves ofertes. Es preveu l’inici del contracte per a març del 2023. Els treballs hauran de lliurar-se en set mesos. El Govern ha afirmat que tindrà en compte el projecte anterior (elaborat l’any 2009), però el nou pla contindrà variacions notables. Hi ha normativa nova pel que fa al model de residències i la Generalitat afirma que aposta “per combinar una atenció domiciliària de qualitat anb un augment de les residències públiques”. El centre de l’avinguda del Vallès es dividirà en “unitats de convivència” o “mòduls de llar” d’entre 16 i 20 persones. El 70% de les habitacions seran individuals.
Reactivació
L’obertura de la licitació constitueix (sembla) un pas de cabdal importància. “Ho entenem com el tret de sortida, com la reactivació real del projecte”, indica Jaume Ávalos, president de l’associació de veïns de Sant Pere Nord. La Generalitat havia previst començar el procés de licitació per a la redacció del projecte abans del juliol passat, però el procediment s’ha obert un parell de mesos després. La segona licitació, la de l’execució efectiva de l’obra, s’hauria d’iniciar l’estiu del 2023, amb l’objectiu de començar la construcció a finals del 2023 i acabar-la l’any 2025. Rebre finançament dels fons Next Generation implica un compromís de terminis que en aquest cas no por sobrepassar l’any 2026.
L’alcalde, Jordi Ballart, i la consellera Violant Cervera en l’anunci del projecte / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Llavors farà deu anys que tots els grups polítics municipals van reclamar (octubre del 2016) la construcció de la residència per al 2017. Un mes després, al novembre, la conselleria va dir dues vegades que no es podia comprometre a fer el centre l’any 2017 ni el 2018. El desembre del 2016, el Parlament va aprovar-ne la construcció en el termes indicats a la resolució del ple municipal de Terrassa. Va ser una resolució poc més que simbòlica, perquè el pla es va tornar a jornar. La residència estava planejada des l’any 2000.
Cessió caducada
L’espera dura, doncs, més de dues dècades. El 2006, l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat van signar el conveni per a la construcció de l’equipament, que havia de tenir 120 places, i d’un centre de dia de 30 places. El projecte corresponent es va redactar l’any 2009, amb un pressupost d’execució de 9,2 milions d’euros, però es va veure afectat per una situació insòlita: va trigar tant a cristal·litzar, que la cessió del solar municipal a la Generalitat va caducar a principis de l’any passat i va retornar a l’administració municipal. És clar: s’havien de reiniciar els tràmits de la cessió del solar ubicat a la cantonada de la rambla de Francesc Macià i l’avinguda del Vallès.
Reunió
La Comissió per a les Residències Públiques a Terrassa, una de les entitats que més ha lluitat per la construcció de la que serà la segona residència pública de la ciutat, demanarà en els pròxims dies una reunió amb la consellera de Drets Socials. L’objecte de l’entrevista serà, d’una banda, sol·licitar més informació sobre el projecte i, d’altra, oferir la seva experiència per modelar-lo. La Generalitat va assegurar que usaria el pla anterior, el del 2009, com a avantprojecte per al nou, i la comissió es proposa per ajudar “en l’avaluació de les diferències”, diu Pepe Sánchez, membre de la plataforma. En l’agenda immediata de l’entitat figura també la residència Mossèn Homs.
La residència Torre Mossèn Homs és l’única pública a Terrassa en l’actualitat
“Una de les plantes d’aquest centre es va remodelar fa un parell d’anys, es va moblar, però tenim informació que roman tancada. Reclamarem una reunió amb la direcció per conèixer més detalls i per saber també quantes places té cobertes aquesta residència. Abans de la pandèmia en tenia 61 i ens han comunicat que no han entrat nous residents”, apunta Sánchez. La comissió desconeix els passos que segueix el projecte de reforma anunciat per la Generalitat i sol·licitarà també informació sobre el destí dels 4,2 milions previstos per a aquesta obra.
