L’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeronàutica i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) s’ha posicionat en el mapa de Catalunya com una de les escoles de la seva especialitat amb més prestigi en formació i recerca. Les dades ho avalen. Un 90% (9 de cada 10) dels nous estudiants (700) han triat l’escola en primera opció per fer els estudis de grau en les diferents espacialitats en el camp de l’enginyeria, aeroespacial i audiovisual.
El director de l’Eseiaat, Xavier Roca, considera que aquesta és una dada molt satisfactòria. “Hem treballat moltíssim per a ser un referent en formació i ho hem aconseguit. En sis anys hem assolit doblar el nombre de sol·licituds en primera opció fins a arribar a l’índex del 90%”. Roca, content de la feina de l’equip que lidera, fa notar que ser una de les escoles més demanades comporta avantatges. “Això vol dir que puja la nota de tall i que els estudiants que entren i omplen les places estan més ben preparats i tenen més habilitats”.
Els alumnes que trien l’Eseiaat vénen de Terrassa i del Vallès. També hi ha de procedència més llunyana però en el cas de Disseny Industrial (de tot Catalunya) i d’Aeronàutica (de tot l’Estat espanyol). Per gènere, la gran majoria són homes (68%) davant de dones (32%). S’ha de dir, però que la presència femenina ha augmentat una mica, perquè havia estat en el 30% o fins i tot per sota d’aquest percentatge.
Aquest increment en la demanda, durant els últims sis anys, ha coincidit amb el nomenament i elecció de Xavier Roca en la direcció de l’escola i d’un equip de confiança en les diverses àrees de gestió. Roca destaca que ningú no regala res. “Després de la fusió de les dues escoles d’enginyeria, ens hem situat en una de les més grans de l’Estat espanyol, però la unió ha sumat i no ha restat. Ser una escola gran, amb més de 4000 alumnes, no és suficient. S’ha de ser una gran escola. I això implica ser rigorosos i seriosos en tot el que fem i, a més, fer que es conegui i es visualitzi”.
En aquest sentit, el director subratlla que “han picat i piquen molta pedra“. “Estem dins i al costat del territori quan ens demanen de ser-hi i participar; en actes institucionals, en fòrums empresarials, en activitats socials i, per descomptat, a les xarxes”.
La demanda per estudiar a l’Etseiaat creix i ho fa també al mateix ritme la que prové de les empreses per cobrir llocs de feina. Cada any surten al mercat uns 600 enginyers titulats en les diferents espacialitats i gairebé tots amb feina assegurada. “El grau d’inserció laboral és brutal perquè la majoria ja treballen amb contracte abans d’acabar la carrera”.
La clau està en les pràctiques que fan els alumnes a partir del 3r curs del grau. Roca explica que cada curs s’arriben a fer unes 1.300 pràctiques en empreses i la majoria solen quedar-se en aquesta. El director defensa que “les pràctiques és un recurs boníssim per prendre contacte amb el món laboral i, de fet, la UPC és la universitat que més ofereix. Les empreses saben que si volen fitxar enginyers, el millor és oferir pràctiques perquè els enginyers se’ls rifen. Aquí no hi ha atur. És més, nosaltres hem rebut fins i tot alguna demanda d’una multinacional per fitxar 30 enginyers de cop i no els hem pogut proporcionar perquè tots tenien feina”.
El Vallès, un gran motor industrial
En aquest context, Roca creu que la comarca del Vallès té un gran potencial en formació i teixit industrial i empresarial. “La comarca té un ecosistema fort i consolidat. El Vallès és un gran motor industrial i nosaltres intenten subministrar el perfil tecnològic que es necessita”. I al respecte creu que encara hi ha un gran àmbit per explorar. “Ens falta indústria aeronàutica. Els enginyers que formen aquí i a altres escoles de la UPC encara han de marxar a l’estranger en agències espacials o empreses punteres perquè aquí hi ha poca oferta de llocs de treball”.
El director sosté que l’Eseiaat està molt consolidada amb els deu graus que té i que, per ara, no cal ampliar més l’oferta formativa. “Són titulacions molt flexibles i transversals i això fa que s’obrin molts portes”. De tota manera, l’escola està amatent sempre a les necessitats del teixit industrial i empresarial per saber quin és el perfil que necessiten. Si defensa que els graus puguin introduir matèries específiques, com la bioenginyeria, per exemple.
De fet, recorda que el campus de la UPC ja va ser pioner en el tema del medi ambient i la sostenibilitat, incorporant assignatures perquè el futur enginyer pogués incorporar formes de fer per reduir l’impacte en el planeta. I ha donat els seus fruits, per exemple, amb estudiants que han fet projectes de plaques solars al campus de Terrassa.
L’Eseiaat, al ser l’escola més gran del campus de la UPC, també és la que proporciona més investigadors. Però ja fa molt de temps que la recerca és transversal i que els grups es nodreixen de professors i investigadors de les tres escoles que es completen amb la Facultat d’Òptica i Optometria (Foot) i el Centre de la Imatge i Tecnologia Multimèdia (Citm). En global, el campus factura amb els seus 32 grups de recerca un total de 8 a 10 milions anuals en projectes de transferència de tecnologia. Aquests grups reuneixen 344 investigadors. Del campus Terrassa també han sortit ja 20 spin–off de tecnologia avançada.
L’opinió dels estudiants
Raul Luque, alumne d’enginyeria elèctrica
Té un tiet que es dedica professionalment al sector elèctric i amb ell va sentir les ganes d’explorar aquesta especialitat. En la tria de l’escola, no va tenir dubtes. “L’Eseiaat té molta bona reputació en docència i recerca, i a més, està a la meva ciutat i això és molt còmode”.
Marwan El Jamaraoui, alumne d’enginyeria mecànica
Es confessa un apassionat del món del motor. I és per aquest motiu que ha optat per estudiar l’especialitat en mecànica. “El sector de l’automoció, els cotxes, sempre m’ha agradat”.I és per aquest motiu que ha optat per estudiar l’especialitat en mecànica”.
Rut Casals, alumne d’enginyeria mecànica
El seu somni era fer Aeroespacials, però no va poder ser perquè la nota de tall era insuficient. “L’enginyeria mecànica era la segona alternativa i m’agrada”. Aquesta alumna, que ve de La Garriga, valora que el campus estigui dins la ciutat.
Moments clau
1902. Aquest any 2022 es commemoren 120 anys del primer curs d’enginyeria a Terrassa. Les primeres classes es van fer a l’Ajuntament i al carrer Topete. L’edifici històric es va inaugurar el 1904.
2004. La formació en enginyeria va trencar motllos el curs 2004-05, quan es va incorporar la formació en aeronàutica. Aquests estudis han donat el segell internacional
2015. L’Eseiaat s’ha convertit en una de les escoles d’enginyeria més grans de l’Estat espanyol. És el resultat de la fusió que es va aprovar l’any 2015 de les escoles superior i tècnica d’enginyeries
