“La seva recerca no és rendible. Hi ha un cas en nens per cada 200 en adults”. Aquesta frase demolidora resumeix el drama i al mateix temps l’afany que guia les campanyes que Policías x Valientes duu a terme per recaptar fons per la lluita contra el càncer infantil. Famílies i entitats treballen amb obstinació per arribar on no arriba l’Estat i fan calendaris benèfics, criden a la solidaritat i a Terrassa organitzen cada any una rapada multitudinària perquè els ciutadans es posin “al cap” dels nens que sofreixen la malaltia i les seves derivades: la caiguda del cabell a causa de les teràpies, per exemple. Aquest dilluns se celebra de nou al raval de Montserrat aquesta “perruqueria” massiva, amb centenars de persones tallant-se el cabell a canvi d’un donatiu mínim de 5 euros. Encara hi ha desenes de persones participant en l’acte davant de l’Ajuntament.
Un infant malalt de càncer per cada 200 adults que contreuen la malaltia. En el cas de l’Álex i els que, com ell, sofreixen Sarcoma d’Ewing, el caràcter minoritari és encara més accentuat: només l’1% dels nens que pateixen càncer pateixen aquest tipus de càncer. Álex complirà 15 anys a l’octubre. També a l’octubre, però del 2020, li va ser diagnosticat el sarcoma. Li feia mal una cama. Els seus pares el van dur a urgències moltes vegades durant gairebé un any. Li receptaven paracetamol. Un dia li va sortir un bony i se li va posar la cama blava.
L’alcalde Ballart, tallant el cabell al president del Gremi d’Hostaleria, Xavi Gómez / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Cristina García, la seva mare, ha estat aquest dilluns al raval de Montserrat. Explica amb enteresa la malaltia, el procés, el tractament de primera línia al qual va ser sotmès l’Álex, la seva recaiguda al novembre de l’any passat. “Des de llavors ha rebut quatre tractaments de quimioteràpia, però ja no hi ha més tractaments possibles”, diu Cristina. No hi ha més tractaments com els anteriors, sinó només un per retardar el desenvolupament de la malaltia “per si en aquest parèntesi sorgeix alguna cosa”, un remei. Això els va dir l’oncòloga. “No et menteixen, però tampoc t’ho expliquen tot”.
“No sé què li ha passat, però l’Álex està fort. Ja no preguntem què passarà demà”, reflexiona la Cristina mentre atén amb un somriure als qui s’acosten a ella durant la rapada solidària, un acte “que és molt necessari”, sobretot per cridar l’atenció sobre la falta de recerca, diu.
L’Aina
Esther García també és de Manresa. La seva filla Aina complirà al desembre 8 anys. Li van detectar una leucèmia el dia que en feia 5. Tot va començar amb dècimes de febre i cansament. Li diagnosticaven otitis, bronquitis. “Vam anar tres vegades a urgències en deu dies”. La febre no pujava, però allò no anava bé. L’Aina tenia ulleres, estava irritable. “Vam visitar el seu pediatre de sempre. Només veure-la, va trucar a l’hospital i va demanar les proves directes”. Analítiques, la nit a urgències. “A les 10.30 del matí va arribar un munt de metges i vam marxar cap a Barcelona”. Una punció lumbar va determinar el diagnòstic.
Nebridi Aróztegui
No era un virus, com semblava que podia ser. L’Aina va reaccionar molt bé a la primera sessió de químio. “És molt madura, però ens preguntava per què passava tants dies a l’hospital. I quan va saber que estava malalta ens preguntava què havia fet”. Què havia fet, com si hagués contret un refredat per no abrigar-se bé.
“No som valents. Hem bregat amb el que ens ha tocat”, diu l’Esther. L’Aina està molt millor. “Fa vida normal i se sotmet a controls cada mes i mig o dos mesos”. Fins aquest dilluns, les campanyes de Policías x Valientes havien recaptat 362.000 euros per a la causa.
