La factura de la llum va costar el mes d’agost un 60% més que al mateix mes de l’any passat, segons les dades de l’IPC harmonitzat d’Eurostat. Un episodi més de l’escalada de preus que castiga les economies de les llars i les empreses egarenques, i que impacta de manera especial en el rebut energètic de l’Ajuntament de Terrassa.
Els pitjors presagis de principis d’any s’han confirmat. L’administració municipal es prepara per fer front a una factura sense precedents de 10,4 milions d’euros en consums energètics, 6 milions més dels previstos inicialment.
Les previsions fetes a principis d’any, amb el preu del megawatt al voltant dels 110 euros, ha saltat pels aires en un mercat energètic en constant fluctuació. La previsió de despesa per a l’exercici 2022 era de 4,3 milions d’euros, però la factura s’ha enfilat 6 milions més. Si no hi ha una reculada de preus en la recta final de l’any, l’administració municipal veurà el mes de desembre com el rebut energètic de 2022 es multiplica gairebé per tres.
La factura s’ha disparat especialment a l’enllumenat públic i als edificis i equipaments municipals. Junts representen el gruix de la despesa elèctrica municipal, pràcticament a parts iguals.
L’enllumenat de carrers, places i espais de vianants tenia previst liquidar una factura de 2,1 milions que, després de molts mesos de pujada de preus, es veurà incrementada en uns 3 milions més. El mateix passarà amb els edificis públics – equipaments esportius, culturals, casals i centres cívics, a banda de les seus del hòlding municipal–, que passaran d’un rebut previst de 2,2 milions d’euros a un de més de 5 milions.
“L’increment de la factura energètica coincideix –comenta Isaac Albert, tinent d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert i regidor de Serveis Econòmics–, amb una caiguda significativa dels ingressos de la plusvàlua. Esperàvem recaptar més d’11 milions i, amb el nou càlcul del tribut, la previsió és d’ingressar vora 7 milions. Són 4,5 milions menys que, sumats al sobrecost del rebut elèctric, suposen un impacte de 10 milions menys al pressupost”.
Nebridi Aróztegui
Fotovoltaica i ajust horari
La hisenda municipal està fent “un seguiment constant de la despesa”, explica Albert, i adoptant mesures d’estalvi per ajustar-la.
Pel que fa als edificis i les instal·lacions municipals, “hem detectat punts de millora i hem remès un comunicat per ajustar els consums”. La mesura s’ha adoptat en paral·lel al decret d’estalvi energètic aprovat pel Govern central.
La missiva als equips municipals s’ha centrat en “tres línies: tancament automàtic de llums en finalitzar la jornada i aturada dels ordinadors. També estem treballant per concentrar horaris, per evitar que quedin edificis oberts o aires condicionats o calefaccions encesos en dependències amb algun treballador”.
La mesura més important per a l’estalvi energètic, però, s’està treballant en l’àmbit dels equipaments esportius. Concretament a l’àrea olímpica, on comparteixen escomesa elèctrica les instal·lacions del Club Natació Terrassa, l’Estadi Olímpic i l’Estadi Municipal de Hockey Martí Colomer.
Pendents de la Diputació
L’Ajuntament de Terrassa, amb el CNT, han presentat un projecte per a la instal·lació d’energia fotovoltaica a un programa de subvencions de la Diputació de Barcelona. L’equipament fotovoltaic té un pressupost global d’1,4 milions d’euros, dels quals 1,3 milions els aportaria la institució provincial.
L’estalvi en la factura energètica municipal que generarà aquest projecte és molt rellevant. Els equipaments públics de l’àrea olímpica generen el 20% del consum de tots els equipaments esportius de la ciutat.
Al paquet de millores pendent de subvenció, l’Ajuntament incorpora també tres poliesportius municipals: la Maurina, Can Parellada i Sant Llorenç.
“Hem fet un estudi previ de les teulades dels poliesportius i no totes estan preparades per aguantar l’estructura fotovoltaica -comenta Albert-, de manera que caldrà fer alguna inversió addicional”.
Nebridi Aróztegui
Tota nova despesa necessita autorització
L’administració local està subjecta a un decret de contenció de la despesa que exclou els serveis essencials. “Estem analitzant despesa per despesa, per generar estalvi per fer front a les despeses”, comenta Isaac Albert. El dia 1 de setembre la hisenda municipal va tancar el pressupost de 2022 i des d’aquella data “qualsevol nova despesa ha de demanar autorització als Serveis Econòmics. No es tracta de fiscalitzar. Les actuacions programades s’han de poder executar. Es tracta d’ajustar-se i contenir la despesa, perquè cada àrea municipal té un pressupost que acusarà l’increment de preus i de la factura energètica”.
Els Serveis Econòmics municipals compten amb dos comodins per fer front a una conjuntura com l’actual. “Tenim un superàvit de 3,5 milions de l’exercici 2021 que apliquem amb comptagotes”, explica el regidor republicà. “També comptem amb una aportació extra de Funerària, aprovada pel seu consell d’administració”.
L’empresa pública de serveis funeraris, que any rere any genera beneficis, contribueix de manera regular al pressupost municipal amb una aportació anual. Aquest 2022, l’Ajuntament ha demanat a la societat una col·laboració extraordinària de 2 milions d’euros “que tindrem a disposició. Probablement només necessitem 1 milió”.
