La consellera de Justícia i presidenta de la Junta de Govern del Memorial Democràtic, Lourdes Ciuró i Buldó, proposarà els propers dies al Govern de la Generalitat el nomenament d’Enric Pujol i Casademont com a nou director del Memorial Democràtic. Així ho ha comunicat aquest dilluns la consellera a la Junta del Memorial, una decisió que ve derivada de la voluntat de Vicenç Villatoro i Lamolla de ser rellevat al capdavant d’aquesta institució.
Les motivacions de la decisió de Vicenç Villatoro responen a raons “estrictament personals, relacionades amb la voluntat de dedicar-se plenament a tasques periodístiques i de creació literària”. Lourdes Ciuró ha volgut agrair a Vicenç Villatoro “la feina realitzada durant aquest temps com a director del Memorial” i ha manifestat “la voluntat de continuar comptant amb la seva col·laboració en futures activitats”.
La previsió és que el nomenament tingui efecte a principis d’octubre. Un cop es produeixi, la consellera, com a presidenta de la Junta de Govern, convocarà una reunió extraordinària per a la presentació del nou director.
La consellera de Justícia ha expressat a la Junta de Govern del Memorial que Enric Pujol i Casademont, fins ara director del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera, serà un “excel·lent directordel Memorial Democràtic pel seu coneixement de la institució, per la seva trajectòria com a historiador i per la seva trajectòria en l’àmbit de les polítiques de la memòria”.
Per la seva banda, Villatoro ha agraït, en una comunicació als membres de la Junta de Govern del Memorial, “el suport i la confiança de tots els seus membres, en aquest període en el qual he estat al capdavant del Memorial i que ha estat per a mi enormement intens i satisfactori”. També ha fet un agraïment a la consellera de Justícia, a la Direcció General de Memòria Democràtica i a tot l’equip humà del Memorial Democràtic, per “la seva feina, dedicació i professionalitat, a més del tracte humà, que mereixen la millor valoració”.
Una trajectòria dedicada a la temàtica dels exilis i la Guerra Civil
Enric Pujol i Casademont és nascut a Figueres, doctor en Filosofia i Lletres –especialitat d’Història– per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i periodista. Fins ara, ha estat professor de la UAB, adscrit al Departament d’Història Moderna i Contemporània, i forma part del Consell Científic i Pedagògic del MUME des de l’any 2009. També és membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de 2016.
Un dels grans centres d’interès en la trajectòria d’Enric Pujol ha estat la temàtica dels exilis i la Guerra Civil. En aquest àmbit, ha coordinat els volums col·lectius L’exili català de 1936-39. Un balanç (2003) i L’exili català de 1936-39. Noves aportacions (2006). També ha redactat, amb Felip Solé, el llibre Exilis (2007), basat en la sèrie documental televisiva del mateix títol. Així mateix, va ser el comissari, juntament amb Jaume Santaló, del projecte museològic i museogràfic del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera (2001-2007) i de l’exposició permanent “L’exili cultural català de 1939” (2015), a Agullana. Darrerament, ha comissariat la mostra “Art i exili. Artistes de l’exili català de 1939” (2020), que va tenir una doble seu, al Museu de l’Empordà i al MUME. Sobre la temàtica específicament bèl·lica, ha publicat Figueres, la Gernika catalana. Els bombardeigs de Figueres durant la guerra civil (1938-1939) (2019), Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (2006) –junt amb Rafael Pascuet– i Figueres republicana 1931-1939, (2021), conjuntament amb Jordi Roig.
Acumula, a més, una dilatada trajectòria a l’entorn de l’estudi historiogràfic en diferents àmbits, amb la publicació de nombrosos llibres, i ha estat comissari de diverses exposicions sobre altres personatges i períodes de la història contemporània de Catalunya. Entre els llibres publicats destaca El descrèdit de la història (1993), Ferran Soldevila i els fonaments de la historiografia catalana contemporània (1995) ‒premi Enric Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans el 1998‒ i Història i reconstrucció nacional. La historiografia catalana a l’època de Ferran Soldevila (2003) –síntesi de la tesi doctoral, llegida el 2000 a la UAB, que va merèixer el premi extraordinari de doctorat l’any 2003. I, més darrerament, Tres imprescindibles. F. Soldevila, J. Vicens Vives i P. Vilar (2015)
Ha combinat l’interès per diferents personalitats (Rosa Leveroni, Salvador Dalí, Alexandre Deulofeu, Carles Fages de Climent, Jaume Miravitlles, M.A. Anglada, Maria dels Àngels Vayreda, etc.) amb les visions de conjunt de la història cultural i política, en obres com ara La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia (1996) i Història de l’Institut d’Estudis Catalans (2 vol, 2002-2007), ambdues redactades conjuntament amb Albert Balcells. També ha codirigit, amb Josep Santesmases, el Diccionari de diputats de la Mancomunitat de Catalunya (edició electrònica, 2016, i en paper, 2020). Així mateix ha estat el redactor dels extensos estudis inicials dels volums Josep Tarradellas. El reton del president, juny-desembre 1977 (2016) i Josep Tarradellas, president de la Generalitt restablerta1977-1980 (2018).
Ha comissariat les exposicions “El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines (1900-1936)”, “300 onzes de setembre” (2014) ‒mostra central del Tricentenari 1714-2014, per al Museu d’Història de Catalunya‒ i “Un segle de republicanisme català 1900-2000” –actualment a la seu del Memorial Democràtic de Barcelona; així com altres mostres de format més reduït, com ara “La crònica dels canvis. El periodisme a les comarques gironines (1976-2014)” (2014) o l’exposició itinerant del bicentenari d’Abdó Terrades (2012).
En la seva trajectòria també cal destacar que va ser director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà (2004-2005). La seva tasca al capdavant de la Casa de Perpinyà li valgué la Medalla de la Fidelíssima Vila de Perpinyà, concedida per l’ajuntament de la ciutat. Així mateix, va ser responsable d’una Àrea d’Història i Pensament Contemporani que li va comportar assumir la responsabilitat del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i del Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Fou part també, en diferents períodes, de la Junta de Govern del Memorial Democràtic.
El Memorial Democràtic i la recuperació de la memòria
El Memorial Democràtic és una institució que té com a missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya entre 1931 i 1980. Aquest període històric comprèn la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i transició a la democràcia.
La institució posa especial èmfasi en la recuperació de la memòria de les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, així com en la repressió perpetrada per la dictadura franquista a persones i col·lectius (incloent-hi la llengua i la cultura catalanes), l’exili i la deportació.
