Fins a quin punt ens ha de preocupar la crisi energètica? Bastant. Està prenent unes dimensions temporals que poden ser importants i això tindrà diverses conseqüències. Davant la gran incertesa del que farà Rússia amb el gas i la convulsió entre Algèria, Espanya i el Marroc, estem tornant a donar llum verda a la crema de carbó per centrals i això emet tres vegades més de CO2 que el gas natural. La nostra transició energètica s’alentirà tant sí com no. A més, un encariment del preu del gas afecta pràcticament tot el nivell energètic i tota la cadena productiva. Des del punt de vista financer i macroeconòmic, no ens esperen temps bons. Estem en un escenari complicat i no se li veu final a curt termini.
Brussel·les aposta per limitar els beneficis de les elèctriques. A tot Europa els mercats elèctrics són marginalistes. Acabes pagant totes les energies del “pool” pel preu de l’última que hi entra en el mix i que és la més cara. Si el gas es paga a 300 euros el megawatt/hora, per molt que la hidràulica tingui un cost, posem, de 25 euros el megawatt/hora, està multiplicant el seu preu de venda al mercat majorista per deu o més, i això fa que hi hagi elèctriques que estiguin tenint uns beneficis brutals. Per això els governs estan plantejant aquestes accions recaptatòries addicionals sobre aquests beneficis anormals. Els mercats són marginalistes i la UE ho defensa perquè el cost de les inversions energètiques és d’un volum enorme. I perquè el mercat marginalista garanteix, des del seu punt de vista, que les empreses que fan aquestes grandíssimes inversions puguin tenir un rèdit econòmic d’aquestes inversions, que si no, ningú no faria.
Europa, però, s’ha obert a la reforma del mercat elèctric. Quin hauria de ser el camí? És molt complex perquè és un mercat que depèn de molts factors, però el que sí que crec és que seria convenient limitar aquests costos màxims que imputem pensant en aquestes situacions d’anormalitat, com la que ara s’està produint. Tanmateix, s’ha de fer una aposta molt més decidida per la instal·lació de renovables. Catalunya és la tercera pitjor regió europea en aquesta qüestió. Hi ha aspectes estètics, paisatgístics i de territori que ens estan sent molt difícils de gestionar i portem un endarreriment que pot acabar sent crític. S’haurien d’agilitzar aquestes inversions perquè si tinguéssim més renovables podríem incidir més en el preu del mercat, fent que energies més cares no entrin en el “pool”.
Quan diu agilitzar, a què es refereix exactament? Parlo d’una qüestió de temps, però també ajudaria que la gent tingués incentius a l’hora d’instal·lar aquests sistemes de renovables i no parlo de subvencions. Des d’un punt de vista burocràtic i d’execució real és extremadament complicat la compensació d’energia a la qual es poden acollir aquelles persones que tenen instal·lacions que generen energia i, per tant, en alguns moments excedents que es llancen a la xarxa elèctrica. Els sistemes de retorn d’aquests excedents i de compartició d’energia tenen unes normatives molt complexes i que no ajuden. A Espanya es poden fer autosistemes de consum compartit, però és un procediment que s’ha d’aprovar des de l’administració i la comercialitzadora que sigui, i hi ha temps d’espera propers a l’any.
De moment, però, depenem del gas. Què ha de fer Europa davant l’amenaça de Rússia de tallar el subministrament de gas i petroli si se’n limita el preu? La qüestió geopolítica sobre l’energia ara és aquesta, però en un futur pot ser una altra. Així, un projecte com el Midcat podria ser una bona proposta. A més, realçaria el rol de la península Ibèrica, que té una infraestructura de regasificació molt rellevant.
Però França ho rebutja. França és la potència nuclear d’Europa i té un paper energètic clau en aquest context. Està poc tocada per l’efecte del gas en comparació amb altres països. Macron vol fer prevaldre la seva posició a Europa en aquest eix París-Berlín. No li interessa una intervenció per part de països europeus que puguin agafar un nou rol. El Midcat tindria uns anys de desenvolupament, però des del punt de vista tècnic jo no crec que sigui un problema per França. El rebuig és una qüestió d’estratègia.
I què n’opina del decret d’estalvi energètic espanyol? Hem d’intentar ser el més eficients possible a nivell energètic i el decret va en aquesta línia. Ha generat molt debat perquè tenim molt poca consciència energètica; no sabem què és un quilowatt/hora i la transició energètica comença aquí, per saber què és l’energia, que l’hem d’estalviar i gestionar bé. Tenim uns consums latents molt importants. Tot aquell que tingui possibilitat de posar-se algun sistema d’autoconsum, que se’l posi perquè estalviarà.
